Toldrà i Soler, Eduard
Vilanova i la Geltrú (Garraf), 7 abril 1895 - Barcelona, 31 maig 1962
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí, compositor i director d'orquestra. El seu pare Francesc Toldrà i Carbonell, violista, el va introduir al món de la música. Es va formar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Rafael Gàlvez (violí) i Antoni Nicolau (harmonia). Quan finalitzà els seus estudis, va començar la seva carrera professional tocant a l'orquestra del Teatre Còmic, sent concertino de l'orquestra de la Societat La Família Obrera de Sants, que interpretava sarsueles i realitzant diversos recitals i concerts de música de cambra. L'any 1912 debutà també a l'Ateneu de Barcelona.
Excel·lent violinista, fundà el quartet de corda Renaixement, amb actuacions a Espanya i una curta estada a diverses capitals musicals europees. El grup va intepretar obres d'autors clàssics i contemporànis, incloent les del propi Toldrà. Més endavant fou professor de violí i de direcció d'orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. L'any 1924 fundà l'Orquestra d'Estudis Simfònics, formada per músics no professionals, i durant els anys 30 va dirigir diverses vegades l'orquestra de Pau Casals. L'agost de 1936 es va afiliar a la Secció de Músics d'Orquestra del Sindicat Únic d'Espectacles de la CNT. Des de 1944 fins a la seva mort fou director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Va ser qualificat com el compositor de sardanes més líric. A part del camp sardanista va destacar en la música de cambra (Sis sonets per a violí i piano, el quartet Vistes al mar, etc.); els lieds (A l’ombra del lledoner, Maig, Canticel, Cançó de l'amor que passa, etc.); teatre (l’òpera còmica El Giravolt de Maig i les il·lustracions musicals per a La filla del marxant), en cançons de molts estils i altres. Va escriure un total de 36 sardanes (tres revesses). També en va compondre per a altres formacions, com Empúries (1926) per a orquestra simfònica, Virolet (1924) per a piano i una per a flauta i piano (1912).
La pressumpta sardana Joan, Manuel i Maria anunciada en les relacions de ballades per al dia 19 de març de 1935 i en el propi programa, no existeix. La fill del compositor, Narcisa Toldrà, recordava que el seu pare havia decidit compondre una sardana dedicada als germans Joan, Manuel i Maria Capdevila, fills del biògraf d'Eduard Toldrà Manuel Capdevila. Aquest projecte, però, no es va fer realitat. N'havia parlat a persones del seu entorn com la seva propera sardana, i per això va aprèixer en el programa.Aquesta informació l'ha facilitada el Manuel Capdevila, fill del biògrag Manuel Capdevila.
Sardanes premiades
Sol ponent – Girona, 1917Nuvolada – Orfeó Gracienc, 1920Mariona – Girona, 1921Caterina d'Alió – Banyoles, 1922La nevada – Orfeó Gracienc, 1922Sol ixent – Girona, 1922Camperola – Girona, 1923Puigneulós – Foment de la Sardana de Barcelona, 1925
Per a més informació sobre l'autor, consulteu el treball d'Albert Carbonell i Saurí sobre la figura i l'obra d'Eduard Toldrà.
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí, compositor i director d'orquestra. El seu pare Francesc Toldrà i Carbonell, violista, el va introduir al món de la música. Es va formar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Rafael Gàlvez (violí) i Antoni Nicolau (harmonia). Quan finalitzà els seus estudis, va començar la seva carrera professional tocant a l'orquestra del Teatre Còmic, sent concertino de l'orquestra de la Societat La Família Obrera de Sants, que interpretava sarsueles i realitzant diversos recitals i concerts de música de cambra. L'any 1912 debutà també a l'Ateneu de Barcelona.
Excel·lent violinista, fundà el quartet de corda Renaixement, amb actuacions a Espanya i una curta estada a diverses capitals musicals europees. El grup va intepretar obres d'autors clàssics i contemporànis, incloent les del propi Toldrà. Més endavant fou professor de violí i de direcció d'orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. L'any 1924 fundà l'Orquestra d'Estudis Simfònics, formada per músics no professionals, i durant els anys 30 va dirigir diverses vegades l'orquestra de Pau Casals. L'agost de 1936 es va afiliar a la Secció de Músics d'Orquestra del Sindicat Únic d'Espectacles de la CNT. Des de 1944 fins a la seva mort fou director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Va ser qualificat com el compositor de sardanes més líric. A part del camp sardanista va destacar en la música de cambra (Sis sonets per a violí i piano, el quartet Vistes al mar, etc.); els lieds (A l’ombra del lledoner, Maig, Canticel, Cançó de l'amor que passa, etc.); teatre (l’òpera còmica El Giravolt de Maig i les il·lustracions musicals per a La filla del marxant), en cançons de molts estils i altres. Va escriure un total de 36 sardanes (tres revesses). També en va compondre per a altres formacions, com Empúries (1926) per a orquestra simfònica, Virolet (1924) per a piano i una per a flauta i piano (1912).
La pressumpta sardana Joan, Manuel i Maria anunciada en les relacions de ballades per al dia 19 de març de 1935 i en el propi programa, no existeix. La fill del compositor, Narcisa Toldrà, recordava que el seu pare havia decidit compondre una sardana dedicada als germans Joan, Manuel i Maria Capdevila, fills del biògraf d'Eduard Toldrà Manuel Capdevila. Aquest projecte, però, no es va fer realitat. N'havia parlat a persones del seu entorn com la seva propera sardana, i per això va aprèixer en el programa.Aquesta informació l'ha facilitada el Manuel Capdevila, fill del biògrag Manuel Capdevila.
Sardanes premiades
Sol ponent – Girona, 1917Nuvolada – Orfeó Gracienc, 1920Mariona – Girona, 1921Caterina d'Alió – Banyoles, 1922La nevada – Orfeó Gracienc, 1922Sol ixent – Girona, 1922Camperola – Girona, 1923Puigneulós – Foment de la Sardana de Barcelona, 1925
Per a més informació sobre l'autor, consulteu el treball d'Albert Carbonell i Saurí sobre la figura i l'obra d'Eduard Toldrà.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Atzavares i baladres | Sardana per a cobla | 1929 |
| bac de les ginesteres, El | Sardana per a cobla | 1924 |
| bac de les ginesteres, El | Sardana per a piano | 1924 |
| Camperola | Sardana per a cobla | 1923 |
| Camperola | Sardana per a piano | 1923 |
| Camperola | Sardana per a altres formacions | |
| Cantallops | Sardana per a cobla | 1932 |
| Capvespre | Sardana per a cobla | 1935 |
| Caterina d'Alió | Sardana per a cobla | 1922 |
| Ciseta, La | Sardana per a cobla | 1924 |
| Ciseta, La | Sardana per a piano | 1924 |
| Coll Forcat | Sardana per a cobla | 1932 |
| Empúries | Sardana per a altres formacions | |
| Esperança | Sardana per a cobla | 1922 |
| Esperança | Sardana per a piano | |
| fageda d'en Jordà, La | Sardana per a cobla | 1925 |
| fageda d'en Jordà, La | Sardana per a piano | 1925 |
| Faluga | Sardana per a cobla | 1934 |
| Gentil Antònia | Sardana per a cobla | 1918 |
| hereu i la pubilla, L' | Sardana per a cobla | 1922 |
| hostal de la Peira, L' | Sardana per a cobla | 1924 |
| hostal de la Peira, L' | Sardana per a piano | 1924 |
| Lluna plena | Sardana per a cobla | 1921 |
| Lluna plena | Sardana per a piano | |
| Maria Isabel | Sardana per a cobla | 1946 |
| Mariàngela | Sardana per a cobla | 1948 |
| Marinera | Sardana per a cobla | 1919 |
| Marinera | Sardana per a piano | 1919 |
| Mariona | Sardana per a cobla | 1921 |
| Mariona | Sardana per a piano | |
| nevada, La | Sardana per a cobla | 1922 |
| nuvolada, La | Sardana per a cobla | 1920 |
| Ofrena | Sardana per a cobla | 1925 |
| Pensant en tu | Sardana per a cobla | |
| Perafita | Sardana per a cobla | 1935 |
| Puig Neulós | Sardana per a cobla | 1925 |
| Puig Neulós | Sardana per a piano | 1925 |
| roserar, El | Sardana per a cobla | 1926 |
| roserar, El | Sardana per a piano | 1926 |
| Salou | Sardana per a cobla | 1932 |
| Sardana revessa n. 1 | Sardana per a cobla | 1920 |
| Sardana revessa n. 2 | Sardana per a cobla | |
| Sardana revessa n. 3 (?) | Sardana per a cobla | 1921 |
| Sol ixent | Sardana per a cobla | 1922 |
| Sol ixent | Sardana per a piano | 1922 |
| Sol ixent | Sardana per a altres formacions | |
| Sol ixent | Sardana per a cor a cappella | 1993 |
| Sol ponent | Sardana per a cobla | 1917 |
| Tamariu | Sardana per a cobla | 1930 |
| Vallgorguina | Sardana per a cobla | 1950 |
| Vilanovina | Sardana per a cobla | 1946 |
| Virolet | Sardana per a cobla | 1924 |
| Virolet | Sardana per a piano |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A l'ombra del lledoner | Cançó per a veu solista i cobla | |
| Camins de fada | Cançó per a veu solista i cobla | |
| Cançó de comiat | Cançó per a veu solista i cobla | |
| Cançó de passar cantant | Cançó per a veu solista i cobla | |
| Cançò incerta | Cançó per a veu solista i cobla | |
| Canticel | Cançó per a veu solista i cobla | |
| danses de Vilanova, Les | Obra per a una cobla | 1922 |
| Festeig | Cançó per a veu solista i cobla | |
| grumet, El | Cançó per a veu solista i cobla | |
| maledicció del Comte Arnau, La | Obra per a més de dues cobles | 1926 |
| Romanç de Santa Llúcia | Cançó per a veu solista i cobla | |
| Vinyes verdes vora el mar | Cançó per a veu solista i cobla | |
| Visca l'amor | Cançó per a veu solista i cobla |
Transcripcions per a cobla
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Vistes al mar (III) | Obra transcrita per a cobla |