Banyoles (Pla de l'estany), 3 febrer 1875 - Barcelona, 12 febrer 1963
Apunts biogràfics
Excel·lent músic i compositor. Professor de viola. Estudià violí amb Joaquim Vidal i, més endavant amb Matthieu Crickboom, l'harmonia amb Eduard Frigola i després amb Enric Morera. Va arribar a Sant Celoni per crear una orquestra al Saló Soler, La Nova de Sant Celoni, que més tard esdevingué l'Orquestra Soler. A 25 anys dirigí a Sabadell l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica. A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova. Estrenà les òperes La dona d’aigua (1911) i Ta Mare (1926); altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei d'Apel les Mestres, i Flors de cingle d’Ignasi Iglésias. Deixà escrites 377 composicions. Incidí en el món de la sardana i una de les primeres, La cançó del taper per a cor i cobla, meresquè ésser premiada l'any 1901 al Concurs de l’Escut Emporità, de la Bisbal.
Sadanes premiades
Alegroia - Festa de la Música Catalana, 1906
Carme gentil - Arenys de Mar, 1925
Flor d'abril - Calella de la Costa, 1926
Enyorançada - S'Agaró, 1954