Ramió i Diumenge, Concepció
Girona, 22 agost 1961
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano, tenora i oboè, compositora, professora de música i directora de cobla. L’any 1982 es titulà en piano pel Conservatori del Liceu de Barcelona i, posteriorment, amplia la seva formació al Conservatori Municipal de Barcelona estudiant-hi composició i instrumentació amb Josep Soler i Carles Guinovart. Amb una beca del Ministerio d’Educació i Ciència pogué marxar a l’estranger a continuar els seus estudis, que va fer amb Betsy Jolas a París el curs 88-89. En els anys 1991, 1992, 1995 seguí els Cursos del Centre Acathes a Vilanova d’Avinyó i participà també en tres edicions de l’International Bartók Seminar a Szombately (Hongria). A partir de l’any 1990 començà a impartir nombrosos cursos i seminaris en els camps de la música i els llenguatges musicals del segle XX. La seva formació es complementà amb tenora (amb Ricard Viladesau, Josep Gispert, Josep Colomer i Jaume Vilà) i oboè.
Està molt vinculada al camp de la cobla ja des de l’any 1980, quan començà a compondre sardanes. Més endavant, ha estat instrumentista de tenora a la cobla Figueres (1982), Principal de Banyoles, Catalunya 2000 (1985-86), Popular i Badalona. També ha estat directora de diverses cobles: la Cobla Sant Jordi entre 1991 i 1993 , la Vila d’Olesa, i des del 1994, l’aleshores Cobla Juvenil de Bellpuig, actual Bellpuig Cobla. Des del 1993 viu a Igualada on regenta una llibreria (Llegim...? Llibreria).
Ha compaginat la feina de professora d’harmonia, contrapunt i anàlisi al Conservatori de Música d’Igualada amb tasques similars a l’Escola de Música de Capellades (1994-2003). Ha dirigit diverses cobles en gravacions de discos: Cobla de Cambra de Catalunya, Sant Jordi, Bellpuig Cobla, Vila d’Olesa.
S’interessa molt pels temes de la sardana i participa en moviments d’obertura com les jornades Sardanes i futur, el grup Dos tresos o en escrits i crítiques sobre el sardanisme. En aquest camp publicà a la revista SOM un seguit d’interessants articles. També ha col·laborat a Edicions 62 a la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear; a la col·lecció MOS en el llibre La Nissaga dels Serra.
L’any 2010 funda l’Orquestra Simfònica Terres de Marca juntament amb la Plataforma Contrapunt, a través de la qual també portarà a terme una tasca de promoció musical com l’organització de cicles de música (Festival Ànima de música sacra d’Igualada en tres edicions, 2012-2015, 1100 anys del Castell de Subirats, 2017, i des de 2014 els diversos cicles a la Tossa de Montbui), o l’Stage de Banda Simfònica d’Igualada (2014-2017). L’any 2011 crea i dirigeix la cobla experimental Terres de Marca d’on sorgeix la variant Quintet de cobla (2012), entre altres experiments. Sota la seva direcció i producció porta a terme la gravació del doble Cd Oratori del Llibre de Sinera de Mercè Torrents sobre l’obra de Salvador Espriu (2013-2015). Des de l’any 2012 és directora titular de la Banda de Música d’Igualada.
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano, tenora i oboè, compositora, professora de música i directora de cobla. L’any 1982 es titulà en piano pel Conservatori del Liceu de Barcelona i, posteriorment, amplia la seva formació al Conservatori Municipal de Barcelona estudiant-hi composició i instrumentació amb Josep Soler i Carles Guinovart. Amb una beca del Ministerio d’Educació i Ciència pogué marxar a l’estranger a continuar els seus estudis, que va fer amb Betsy Jolas a París el curs 88-89. En els anys 1991, 1992, 1995 seguí els Cursos del Centre Acathes a Vilanova d’Avinyó i participà també en tres edicions de l’International Bartók Seminar a Szombately (Hongria). A partir de l’any 1990 començà a impartir nombrosos cursos i seminaris en els camps de la música i els llenguatges musicals del segle XX. La seva formació es complementà amb tenora (amb Ricard Viladesau, Josep Gispert, Josep Colomer i Jaume Vilà) i oboè.
Està molt vinculada al camp de la cobla ja des de l’any 1980, quan començà a compondre sardanes. Més endavant, ha estat instrumentista de tenora a la cobla Figueres (1982), Principal de Banyoles, Catalunya 2000 (1985-86), Popular i Badalona. També ha estat directora de diverses cobles: la Cobla Sant Jordi entre 1991 i 1993 , la Vila d’Olesa, i des del 1994, l’aleshores Cobla Juvenil de Bellpuig, actual Bellpuig Cobla. Des del 1993 viu a Igualada on regenta una llibreria (Llegim...? Llibreria).
Ha compaginat la feina de professora d’harmonia, contrapunt i anàlisi al Conservatori de Música d’Igualada amb tasques similars a l’Escola de Música de Capellades (1994-2003). Ha dirigit diverses cobles en gravacions de discos: Cobla de Cambra de Catalunya, Sant Jordi, Bellpuig Cobla, Vila d’Olesa.
S’interessa molt pels temes de la sardana i participa en moviments d’obertura com les jornades Sardanes i futur, el grup Dos tresos o en escrits i crítiques sobre el sardanisme. En aquest camp publicà a la revista SOM un seguit d’interessants articles. També ha col·laborat a Edicions 62 a la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear; a la col·lecció MOS en el llibre La Nissaga dels Serra.
L’any 2010 funda l’Orquestra Simfònica Terres de Marca juntament amb la Plataforma Contrapunt, a través de la qual també portarà a terme una tasca de promoció musical com l’organització de cicles de música (Festival Ànima de música sacra d’Igualada en tres edicions, 2012-2015, 1100 anys del Castell de Subirats, 2017, i des de 2014 els diversos cicles a la Tossa de Montbui), o l’Stage de Banda Simfònica d’Igualada (2014-2017). L’any 2011 crea i dirigeix la cobla experimental Terres de Marca d’on sorgeix la variant Quintet de cobla (2012), entre altres experiments. Sota la seva direcció i producció porta a terme la gravació del doble Cd Oratori del Llibre de Sinera de Mercè Torrents sobre l’obra de Salvador Espriu (2013-2015). Des de l’any 2012 és directora titular de la Banda de Música d’Igualada.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| 325 belles llunes rutilants | Sardana per a cobla | 2010 |
| cabàs ple d\'història, Un | Sardana per a cobla | 2006 |
| De casa estant | Sardana per a cobla | 1982 |
| De verd colgada | Sardana per a cobla | 1983 |
| Dolça salabror | Sardana per a cobla | 1987 |
| Engrunes d\'enyorament | Sardana per a cobla | 1985 |
| Fiblada | Sardana per a cobla | 1983 |
| flors et parlaran, Les | Sardana per a cobla | 2004 |
| Ho tornarem a fer! | Sardana per a cobla | 2019 |
| Llavor d’aigua, guspires de terra | Sardana per a cobla | 2000 |
| Naïf | Sardana per a cobla | 1997 |
| ombra ufanosa del drac argentat, L\' | Sardana per a cobla | 2008 |
| Per sempre | Sardana per a cobla | 1983 |
| Records d\'infantesa | Sardana per a cobla | 1983 |
| Rondalla tardorenca | Sardana per a cobla | 1980 |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Elegia | Obra per a una cobla | 2010 |
| Eventualment Naïf | Obra per a una cobla | 1997 |
| Indicis | Obra per a una cobla | 2021 |
| Rondó-Sonata | Música de cambra amb instruments de cobla | 2010 |
Altres arranjaments
| Títol | Autor | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| Sardana | Granados i Campiña, Enric | Sardana per a cobla |
Altres títols
SardanesEixerida (1981) - Rialles d'or (2006)
Obres per a cobla
Esbós antropològic (dues cobles, 2007) - Ocell, no pleguis les ales (en 4 moviments, 1998)
Obres amb instruments de cobla
Fantasia per quatre tenores (1986) - Fuga per a dues tenores (1985) - Moviments Aqualàtics. Aqua frígida. Aqua Tépida. Aqua Calda (2005) - Preludi domèstic per a fiscorn sol (1995) - Scherzo per a tenora i piano (1993) Suite transtemporal (1994) - Tres peces en auguris estel·lars. Daimon. Forat negre. Sinergètica (1998)
Obres per cobla originals pel bestiari i l’imaginari popular
En Ton Blanquer (2001) - L’Aliga d’Igualada. Solemne. Dansa. Passant (2000) - La Conxita teixidora (2002)
Adaptacións d’obres i sardanes originals per cobla
Juny. Juli Garreta (Banda simfònica, 2019) - L’empordà (Conjunt de cambra, 2012) - La presó de Lleida. Joaquim Serra (Orquestra simfònica, 2019) - La Santa Espina (2014) - Les fulles seques (Conjunt de cambra, 2012) - Llevantina. Viçens Bou (Banda Simfònica, 2017) - Per tu ploro (Conjunt de cambra, 2012) - Puigsoliu. Joaquim Serra (Banda Simfònica, 2014) - Sant Martí del Canigó (Conjunt de cambra, 2012) - Sant Martí del Canigó. Pau Casals (2018) - Sardana de Cançó d’amor i de guerra. Mtnz. Valls (Banda Simfònica, 2014) - Somni. M.S. Puigferrer (Banda Simfònica, 2014) - Torroella Vila Vella (Orquestra Simfònica, 2018)
Adaptacións d’obres i sardanes originals per cobla
Coral “Jesus Bleibet Meine Freuda” J.S. Bach - Els segadors. Himne Nacional de Catalunya (1984) - Fuga Clave ben Temperat, vol.1 N.1 en Do menor (2019) - La bamba (2013) - Sarabanda. José Elias (2014) - Sardana per a piano. Enric Granados (2010)