Vilà i Mèlich (Javimel), Jaume
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), 4 febrer 1907 - 15 octubre 1982
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí, tible, tenora i contrabaix. Javimel estudià primer amb el seu pare i després a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, on cursà violí amb Marià Perelló. Més endavant es va formar amb Albert Martí de tible i tenora. El seu pare, Dídac Vilà, va ser fundador el 1914 de l’orquestra L'Artística Llobregatana que després passà a anomenar-se Cobla Llobregat, el 1929, i finalment el nom definitiu fins als nostres dies de La Principal del Llobregat. El seu fill formà part durant molts anys d'aquesta cobla, de la qual esdevingué director. Hi començà de tible, tenora i, després, més endavant en fou contrabaix. Foren molt recordades les seves obligades de tible dels anys 30.
Escriví la primera sardana, Records de can Ribot, l’any 1926. Posteriorment seguí component amb regularitat fins assolir una quarantena de títols, alguns dels quals han estat enregistrats. Firmà les seves composicions amb el nom de Javimel, format per les síl·labes inicials del seu nom i cognoms. És autor d’unes il·lustracions musicals per a cobla per a l’obra escènica de Joaquim Vilà i Folch Per què surt de mare el Llobregat? i de la sardana per a veu i cobla Cant etern (lletra de Francesc Vintró). També instrumentà per a cobla nombrosos ballets populars.
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí, tible, tenora i contrabaix. Javimel estudià primer amb el seu pare i després a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, on cursà violí amb Marià Perelló. Més endavant es va formar amb Albert Martí de tible i tenora. El seu pare, Dídac Vilà, va ser fundador el 1914 de l’orquestra L'Artística Llobregatana que després passà a anomenar-se Cobla Llobregat, el 1929, i finalment el nom definitiu fins als nostres dies de La Principal del Llobregat. El seu fill formà part durant molts anys d'aquesta cobla, de la qual esdevingué director. Hi començà de tible, tenora i, després, més endavant en fou contrabaix. Foren molt recordades les seves obligades de tible dels anys 30.
Va ser un dels homes que més va influir en el desenvolupament de la sardana a la comarca del Baix Llobregat. La vinculació amb el món sardanista es manifestarà també en els seus fills Josep i Jaume Vilà i Figueras: el primer, com a director i flabiolaire de La Principal del Llobregat, i el segon com a tenora que començà a la mateixa cobla, passà després a La Principal de la Bisbal i posteriorment a la cobla municipal Ciutat de Barcelona.
Escriví la primera sardana, Records de can Ribot, l’any 1926. Posteriorment seguí component amb regularitat fins assolir una quarantena de títols, alguns dels quals han estat enregistrats. Firmà les seves composicions amb el nom de Javimel, format per les síl·labes inicials del seu nom i cognoms. És autor d’unes il·lustracions musicals per a cobla per a l’obra escènica de Joaquim Vilà i Folch Per què surt de mare el Llobregat? i de la sardana per a veu i cobla Cant etern (lletra de Francesc Vintró). També instrumentà per a cobla nombrosos ballets populars.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Arranjador | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| A la Plaça de Sant Jaume | Sardana per a cobla | 1955 | |
| Avant sempre, fins al cim...! | Sardana per a cobla | 1972 | |
| Cecília aimada | Sardana per a cobla | 1949 | |
| Ciutat de Cornellà | Sardana per a cobla | 1972 | |
| dansaires del Patronat, Els | Sardana per a cobla | 1935 | |
| Gegants de Cornellà, Els | León i Royo, Jordi | Sardana per a dues cobles | 2007 |
| Gentil Dolors | Sardana per a cobla | 1934 | |
| meu comiat, El | Sardana per a cobla | 1973 | |
| Records de Can Ribot | Sardana per a cobla | 1926 | |
| Tot dansant i recordant | Sardana per a cobla | 1973 | |
| Units per la dansa | Sardana per a cobla | 1973 |
Altres títols
SardanesAixí us plau? - Amor i dansa - Anem cap el Padró (1952) - Avant sempre Marigel (1958) - Cançó d’infant (1934) - Cant d'estiu - Cant etern (coral amb lletra de Francesc Vintró) - Ciutat de Sant Feliu - Com dansen les Violetes! (1974) - Concepció Figueras - Crit de joia (1952) - Danseu martinencs - De Pallejà a Sant Andreu (1962) - Del roser del meu jardí - El net de Cal Ros (1953) - El ratolí de casa (1951) - El record perdurarà (Inquietud) (1980) - Els gegants de Cornellà - Frescor montserratina (1955) - Idil·li etern - Joia a Can Barça - L'Àngel de Puigflorit - L'aplec de Cornellà (1972) - La del test (1934) - La Reina del Llobregat (tenora) - Maig juny - Què ho farà que plora i riu (tenora, 1954) - Remeió (1949) - Rialla de nina - Senyera de Cornellà - Simpàtica (1946)
Obres
Per què surt de mare el Llobregat (il·lustracions musical)
Arranjaments
Ball Cerdà (La Seu d'Urgell)