León i Royo, Jordi
Barcelona, 15 abril 1952
Apunts biogràfics
Nasqué en una família en la que ja hi havia antecedents musicals: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de cornetí, i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament.Les primeres nocions musicals les aprnegué a casa a l’edat de 7 anys, però no fou fins als 15 quan, ingressant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, inicià l’estudi acadèmic i continuat. En aquest centre, essent deixeble de Domènec Segú, obtingué el títol de “Professor Superior d’Oboè i Corn anglès”. Posteriorment perfeccionà l’estudi d’aquest instrument a França amb Michel Giot.
La dedicació al món de la cobla i els seus instruments ha estat una constant en la seva vida personal i professional. El 1970 va iniciar l’estudi del flabiol amb el mestre Narcís Paulís, i el 1976 va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores. Paralel·lament va cursar estudis de tible amb Francesc Elies i Àngel Pont.
De la seva trajectòria coma instrumentista en destaquen la seva presència, com a solista de tible, a la cobla La Principal del Llobregat (1975-79); com a flabiolaire, a la cobla Municipal Ciutat de Barcelona (1978-88) i, des de 1977, com a instrumentista d’oboè i de flabiol a la Banda Municipal de Barcelona. La seva carrera com a pedagog, iniciada l’any 1977 amb la creació de la classe de Flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i continuada al Conservatori del Liceu (1989-2003) està avalada per la omnipresència dels seus deixebles – àdhuc els deixebles dels seus deixebles – a tot l’àmbit coblístic. El 2003 va publicar un extens Mètode de caràcter enciclopèdic que recull la seva experiència pedagògica i tots els seus coneixements a l’entorn del flabiol i el tamborí.
La seva formació musical ha estat completada amb estudis superiors d’harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre Manuel Oltra, i de direcció d’orquestra amb el mestre Antoni Ros-Marbà. Ha estat director de la cobla Sant Jordi des de la seva fundació, el 1983, fins el 1990 i del 1993 al 2007. Amb aquesta formació ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de concert per a cobla -amb la recuperació d’obres inèdites o oblidades i nombroses estrenes- actuant repetidament a les primeres sales de concert de Catalunya i dirigint un bon nombre d’enregistraments de gran contingut musical: monogràfics Toldrà, Lamote de Grignon, Rafael Ferrer, Josep Serra i diverses obres de concert de Joaquim Serra, Manuel Oltra, Robert Gherard, etc.
Les seves tasques musicals han anat més enllà de l’àmbit interpretatiu, destacant-ne nombroses conferències arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i l’evolució musical de la sardana, col·laboracions amb la Gran Enciclopèdia Catalana i la Revista Musical Catalana, participació en els treballs d’acústica musical de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, així com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des del 2004 és un col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
És autor d’una vintena de sardanes i d’algunes obres de concert per a cobla, així com de diverses composicions de cambra, algunes d’elles per a flabiol i piano.
Premis
La font del racó - Concurs Ramon Serrat (Terrassa 1987) - Premi popular
Apunts biogràfics
Nasqué en una família en la que ja hi havia antecedents musicals: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de cornetí, i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament.Les primeres nocions musicals les aprnegué a casa a l’edat de 7 anys, però no fou fins als 15 quan, ingressant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, inicià l’estudi acadèmic i continuat. En aquest centre, essent deixeble de Domènec Segú, obtingué el títol de “Professor Superior d’Oboè i Corn anglès”. Posteriorment perfeccionà l’estudi d’aquest instrument a França amb Michel Giot.
La dedicació al món de la cobla i els seus instruments ha estat una constant en la seva vida personal i professional. El 1970 va iniciar l’estudi del flabiol amb el mestre Narcís Paulís, i el 1976 va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores. Paralel·lament va cursar estudis de tible amb Francesc Elies i Àngel Pont.
De la seva trajectòria coma instrumentista en destaquen la seva presència, com a solista de tible, a la cobla La Principal del Llobregat (1975-79); com a flabiolaire, a la cobla Municipal Ciutat de Barcelona (1978-88) i, des de 1977, com a instrumentista d’oboè i de flabiol a la Banda Municipal de Barcelona. La seva carrera com a pedagog, iniciada l’any 1977 amb la creació de la classe de Flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i continuada al Conservatori del Liceu (1989-2003) està avalada per la omnipresència dels seus deixebles – àdhuc els deixebles dels seus deixebles – a tot l’àmbit coblístic. El 2003 va publicar un extens Mètode de caràcter enciclopèdic que recull la seva experiència pedagògica i tots els seus coneixements a l’entorn del flabiol i el tamborí.
La seva formació musical ha estat completada amb estudis superiors d’harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre Manuel Oltra, i de direcció d’orquestra amb el mestre Antoni Ros-Marbà. Ha estat director de la cobla Sant Jordi des de la seva fundació, el 1983, fins el 1990 i del 1993 al 2007. Amb aquesta formació ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de concert per a cobla -amb la recuperació d’obres inèdites o oblidades i nombroses estrenes- actuant repetidament a les primeres sales de concert de Catalunya i dirigint un bon nombre d’enregistraments de gran contingut musical: monogràfics Toldrà, Lamote de Grignon, Rafael Ferrer, Josep Serra i diverses obres de concert de Joaquim Serra, Manuel Oltra, Robert Gherard, etc.
Les seves tasques musicals han anat més enllà de l’àmbit interpretatiu, destacant-ne nombroses conferències arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i l’evolució musical de la sardana, col·laboracions amb la Gran Enciclopèdia Catalana i la Revista Musical Catalana, participació en els treballs d’acústica musical de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, així com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des del 2004 és un col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
És autor d’una vintena de sardanes i d’algunes obres de concert per a cobla, així com de diverses composicions de cambra, algunes d’elles per a flabiol i piano.
Premis
La font del racó - Concurs Ramon Serrat (Terrassa 1987) - Premi popular
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A una noia maca | Sardana per a cobla | 1969 |
| Amics de La Floresta | Sardana per a cobla | 1969 |
| Camí d\'or | Sardana per a cobla | 2018 |
| Cardedeu, cinc lustres | Sardana per a cobla | 1994 |
| Colla Roca | Sardana per a cobla | 1969 |
| Dolors encisadora | Sardana per a cobla | 2024 |
| Festiva | Sardana per a cobla | 1986 |
| font del Racó, La | Sardana per a cobla | 1987 |
| Ginesta florida | Sardana per a cobla | 2009 |
| Ja fa 10 anys! | Sardana per a cobla | 2007 |
| Navàs, camí dels 75 | Sardana per a cobla | 2024 |
| oreneta blava, L\' | Sardana per a cobla | 1972 |
| Per molts anys!... | Sardana per a cobla | 2001 |
| petita princesa, La | Sardana per a cobla | 1972 |
| Ressonàncies | Sardana per a dues cobles | 2018 |
| Sant Jordi | Sardana per a cobla | 1993 |
| Sant Pol, quina hora és? | Sardana per a cobla | 2012 |
| Sitges, Palau Maricel | Sardana per a cobla | 2010 |
| Tossa, blau de blaus | Sardana per a cobla | 2024 |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Fantasia catalana | Obra per a una cobla | 1985 |
| Fantasia i variacions sobre un tema italià | Música de cambra amb instruments de cobla | 1977 |
| Himne d'homenatge | Obra per a més de dues cobles | 1987 |
| Suite camperola | Música de cambra amb instruments de cobla | 2002 |
| Variacions sobre un tema d'estil popular | Música de cambra amb instruments de cobla | 1981 |
| vol d'un ocell, El | Obra per a una cobla | |
| vol d'un ocell, El | Música de cambra amb instruments de cobla |
Música per a la dansa
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| presumida i la capritxosa, La | Ballable original per a cobla | 2002 |
Arranjaments de danses
| Títol | Autor | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| A media luz (tango) | Donato, Edgardo | Ballable transcrit per a cobla | |
| Ball de Ballestes | Tradicional, popular, etc. | Dansa tradicional per a cobla | |
| Ball de rams | Casas i Augé, Josep | Ballable transcrit per a cobla | |
| pavorosa, La (masurca) | León i Miol, Manuel | Ballable transcrit per a cobla | |
| vestir d'en Pasqual, El | Viladomat i Masanas, Joan | Ballable transcrit per a cobla |
Altres arranjaments
Altres títols
Sardanes
Un record (1969) - Camí d'or - Colla Roca (1969) - Flor d'hivern (1970) - El tenorista valent (1971) - L'aplec de l'Ermita d'Arboló (1971) - Els dos veïns / Visca l'Agrupació (1971) - Peramola (1972) (Cor i cobla) - Cançó de comiat (1972) - L'oreneta blava (1972) - La petita princesa (1972) - Sant Jordi (1993) - Cardedeu, cinc lustres (1994) - Joiós aniversari (2007) - Niu d'ocellets
Obres per a cobla
L'auca del Senyor Esteve (1998) (Rapsòdia vuitcentista)
Obres per a flabiol i piano
Fantasia i variacions sobre un tema italià (1977)