Serra i Corominas, Joaquim

A banda de compositor també fou un bon pianista. Des de ben jove mereixé els primers premis en diferents concursos de composició, i les seves obres van esdevenir modèliques i punts de referència per a molts altres compositors. De la seva producció en destaca la seva aportació cabdal al repertori de música escrita per a cobla, tant en les sardanes, la música de format lliure i les instrumentacions per a cobla de danses populars i de creació. Les seves obres orquestrals, ballets, líriques, de cambra i vocals consoliden la seva posició rellevant dins el panorama musical català del segle XX. 

Citarem les Variacions per a orquestra i piano Op. 38 (1931), Estampes simfòniques (1954), els ballets El Carnestoltes Op. 75 (1949) i Doña Inés de Castro Op. 80 (1950), les obres líriques Tempesta esvaïda Op. 48 (1934) i A Montserrat tot plora Op. 53 (1935), el Trio en mi Op. 24 (1926), per a piano, violí i violoncel, els 13 lieds (1924-1938) i les peces per a cor mixt del 1931; Idil·li de la fruita galana Op. 39, La nena i la rotllana Op. 40 i Capvespre Op. 41 i del 1937; Confidència Op. 58 i Als nens petits Op. 59.


Cronologia

1907: Neix, el 4 de març, a Peralada, al domicili familiar del carrer de l’Hospital número 18.

1910: Primer trasllat de la família, a la ciutat de Figueres.

1915: La família Serra s'instal·la finalment a Barcelona, i Joaquim ingressa a l’Escola Municipal de Música. Cursa els estudis de solfeig i teoria amb els mestres Argelaga i Millet; els de piano amb  el mestre Daniel Pellicer; els d’harmonia i composició amb el mestre Enric Morera. També estudia el violí, particularment, amb el mestre Eduard Toldrà, el seu veí d’escala quan vivien al carrer d’Aragó.

1921: Escriu la primera sardana, La primera volada. La dedica al seu pare en el dia de la seva onomàstica (Sant Josep).

1932: Comença la seva col·laboració continuada, com a pianista acompanyant, en els programes de Ràdio Associació de Catalunya.

1934: És nomenat Director Musical de Ràdio Associació de Catalunya.

1936: Es casa amb la peraladenca Margarida Lleonsí, filla del músic de la Principal de Peralada Josep Lleonsí.

1939: Cessa en el càrrec abans esmentat i entra en l’etapa difícil de la postguerra en la que ha de superar tot tipus de dificultats. Durant un llarg període ha de formar part de diverses orquestres de ball per a guanyar-se la vida - Amadeu Rovira i Jaume Planas - i actuar com a pianista als cabarets Copacabana i Chez Demon. Durant una gira també fou el director musical i orquestrador de la Companyia de ballet de Paul Goubé i Yvonne Alexander.

1947: Fundació de l’Esbart Verdaguer, sota l’impuls de Manuel Cubeles. Joaquim Serra és nomenat Director Musical. Amb destí a aquest Esbart, realitza moltes de les seves instrumentacions i glosses de danses populars catalanes. Anys desprès, i seguint el seu mentor Cubeles, continua el seu treball musical amb l’Esbart Sarrià. Pren contacte amb Ana Ricarda de la Companyia de Ballet del Marqués de Cuevas. Ana Ricarda, que tenia un guió coreogràfic sobre la figura de la reina portuguesa Doña Inés de Castro, buscava un músic que li fes la partitura. Escull Joaquim Serra a partir de l'escolta d'algunes de les seves obres – Suite per a una òpera i El Carnestoltes,  entre d'altres.

1948: A instàncies de l’Obra del Ballet Popular i sota la direcció del mestre Lluís Moreno i Pallí, Joaquim Serra junt amb el mestre Joan Lamote de Grignon imparteixen el Curset d’Instrumentació per a Cobla.

1952: Presenta a Cannes, amb gran èxit, el ballet Doña Inés de Castro. El ballet s’estrena, immediatament, a París, també amb un gran èxit de públic i crítica. Joaquim assisteix a aquesta representació i torna a Barcelona amb la salut alterada. Comença a manifestar-se la malaltia pulmonar que el portaria a la mort. Els metges recomanen que reposi, que no toqui el piano en locals tancats i que no faci vida de nit, fet que afectarà a l'economia familiar.

1953: L’Obra del Ballet Popular organitza el 18 de gener a la tarda, al Palau de la Música Catalana i, a la nit, al Saló Iris, uns Festivals en homenatge a Joaquim Serra. Els beneficis materials dels mateixos serviran perquè Joaquim Serra ingressi al Sanatori del Brull (Montseny), on residirà des de febrer a octubre. Després d’una intervenció quirúrgica i per prescripció mèdica, va a reposar a Castellterçol.

1954: Torna a Barcelona i l'1 d’octubre ingressa a Ràdio Nacional, com a Cap de discoteca de l’emissora de Barcelona, on actua, amb freqüència, com a pianista en diverses audicions radiofòniques. Es mantindrà en aquest càrrec fins al final de la seva vida.

1955: Té al seu càrrec la direcció musical de la Cobla Barcelona. Durant aquest període la Cobla assoleix un alt grau interpretatiu que queda reflectit en un bon nombre d’enregistraments històrics. La seva relació, però, va ser continuada durant tota la seva vida, tant en vida del seu pare com en la postguerra.

1957: El 17 de novembre, mor en el seu domicili barceloní del carrer del Notariat, 11. El mateix any es publica el Tractat d’Instrumentació de Cobla resum de les lliçons donades l'any 1948 en el decurs del Curset citat.


Bibliografia
- Padrosa i Gorgot, Inés, Ramió i Diumenge, Concepció, La nissaga dels Serra, Santa Coloma de Farners: GISC, Col·lecció Mos nº 9, 2000.
- Carles Riera, Josep M. Serracant, Josep Ventura, De la A a la Z: Diccionari d’autors de sardanes i de música per a cobla, Barcelona: SOM, Revista de Cultura popular de Catalunya, 1990
- Manuel Cubeles i Solé, Llibret acompanyant LP monogràfic Joaquim Serra de la col·lecció Clàssics de la Sardana. (Tremoleda/Urrea).1979.
- Programa de ma dels Premis Joaquim Serra 1977.