Miró i Fruitós, Domènec

Instrumentista de piano. Fill de pastisser, als 14 anys aprèn l’ofici amb el seu pare i fou excel·lent en el tractament escultòric de la xocolata, tenint un lloc destacat al museu de la xocolata.

Va estudiar piano amb la senyora Payàs, tot i que fou bàsicament autodidacta. De jove va pertànyer i dirigir un cor parroquial masculí, i quan el 1957 va conèixer Manuel Cabero aquest fou un fet decisiu per impulsar la coral Castellterçol mixta.

Va estar molt involucrat amb la vida cultural del municipi, sent regidor de cultura les dues primeres legislatures democràtiques. En aquest període va promoure la llar d’infants i va crear el consell municipal de la dansa i el ball del ciri. Aquest organisme, que depèn de l’ajuntament, és l’encarregat de vetllar per la conservació i difusió de la dansa, de les que en fou l’ideòleg de la renovació definitiva.

Miró va ser ideòleg de la colla gegantera, membre del patronat de la casa Prat de la Riba i membre de l’Agrupació de Pessebristes. També participà, com a col·laborador, en algunes ballades de l’Esbart, i va construir gàrgoles al campanar de Castellterçol.