Lamote de Grignon i Bocquet, Joan

Després de la Guerra Civil (1939) fou desterrat a València per ordre governativa on, portat per la seva afició musical, fundà i dirigí l’Orquestra Municipal d’aquella ciutat (1943) ajudat pel seu fill. En una vinguda esporàdica a Barcelona, el 30 d'abril de 1946, l'Orfeó Català li va dedicar un concert íntim que hagué de celebrar se a porta tancada. Tornà finalment, malalt, el 1949 en què, pels impediments oficials, tampoc no pogué celebrar al Palau de la Música Catalana un concert projectat amb l’Orquestra simfònica i l’Orfeó Català. L'única solució que s’hi trobà fou la de celebrar-lo a Terrassa amb l'Orquestra Municipal de València i l’Orfeó de Terrassa d’Educación y Descanso. En la celebració del qual sofrí un esvaïment que superà providencialment. Morí poc després.

No hem d’oblidar que Joan Lamote de Grignon fou un admirador de les sonoritats dels nostres instruments autòctons que amb el  nom genèric de xeremies i en nombre de tres –un tible i dues tenores- inclogué de forma permanent en la plantilla de la Banda Municipal de Barcelona que dirigí gloriosament del 1915 al 1939. Àdhuc, fou un dels impulsors de la creació de la cobla Barcelona fundada el 1922. El seu Scherzo sobre un tema popular català escrit per a banda fou instrurnentat per a 3 cobles pel mestre Joan Pich i Santasusana.