Pich i Santasusana, Joan

Abans d'una intensa activitat com a director, va realitzar una llarga gira com a violoncel·lista a diferents indrets d'Europa i EE.UU. Als 17 anys començà a la banda de música del districte novè de Barcelona i el 1933 passà a dirigir l'Orfeó l'Eco de Catalunya i l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts. Un any més tard l'Associació Obrera de Concerts creà els Estudis Musicals Blanca Selva, dirigits per Joan Pich Santasusana, i també guanyà la plaça de professor d'Educació Musical de l'Ajuntament de Barcelona.

De la seva activitat professional de postguerra, destaca el seu nomenament com a director de la Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria (1945-48) i l’Orquestra Simfònica de Ràdio Nacional (1950). Després guanyà unes oposicions que el nomenaren sotsdirector del Conservatori Superior de Música de Barcelona i el 1967 n’esdevingué director. S'instal·là a Badalona, on el 1966 li encomanadaren la reorganització de l’Escola Municipal de Música. El 1957 va reorganitzar la Banda Municipal de Barcelona i la dirigí fins al 1967. En paral·lel a l'activitat docent, el 1956 va ingressar al Cuerpo Nacional de Directores de Bandas de Música Civiles, del qual sigué director. Per encàrrec de l’Editorial Gassó va escriure una enciclopèdia de la Música de més de 400 pàgines.