Casals i Defilló, Pau

Una fecunda tasca musical i principalinent unes extraordinàries facultats     per interpretar el violoncel, li infongueren un prestigi sense límits (als quinze anys, per exemple, a Portugal, actuant davant la reina regent Maria Cristina, obtenia d’aquesta cort una pensió per a ampliació dels seus estudis). Aquestes circumstàncies feren que en la Guerra Civil Espanyola, la seva actitud obertament hostil al franquisme, li permetessin erigir se en defensor universal de la pau i la llibertat, esgrirnint la més innocent de les armes: l’arquet d’un violoncel.

Havia fundat l’orquestra Pau Casals (1920-1939) i l’Associació Obrera de Concerts (1926-1939). Després de la Guerra Civil, promogué els festivals de Prada, on era exiliat (1950 1966); estrenà l’oratori El Pessebre  amb un text de Joan Alavedra (1963), i l’Himne a les Nacions Unides –l’himne de l’ONU  (1971), fent així menció solament de les empreses realitzades de més amplitud. El 1979 les seves despulles foren traslladades al Vendrell.