Vic (Osona), 2 febrer 1902 - Vic (Osona), 11 febrer 1977
Apunts biogràfics
Compositor, director i pedagog, deixeble de Lluís Romeu,
Joan Lamote de Grignon,
Joan B. Lambert, fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà (1924) i n'esdevingué director l’any 1957. Des del 1928 fou director de l’Escola Municipal de Música de Vic. El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic, més tard transformada en Orquestra Municipal. La seva producció musical s’estructura en quatre gran línies: la cançó lírica (amb textos de Carner, Verdaguer, Maragall, Salarich, etc.); el repertori litúrgic i religiós en llatí i català (cants marians, himnes, goigs, cançons, trisagis, comunions, rosaris i misses); la música popular, fruit de la seva dedicació al capdavant de l'Orfeó Vigatà, i la música temàtica, a través d’un repertori concertístic vinculat amb la seva projecció professional dins el context socio-musical de la època.
És autor de sardanes, com
Invocació,
Renovellament i
Contemplació..., i d’obres per a cor i cobla. També han sigut premiades algunes de les seves obres, com són
Tres cançons op. 18 (als Jocs Florals de Girona, 1930);
Cinc pensaments religiosos op. 25 (als Jocs Florals dels Lluïsos de Gràcia, 1930);
Romança del sol i la donzella op. 46 i
Tres cançons populars catalanes op. 118 (Orfeó Català, 1952), entre d’altres. Destaca la seva tasca pedagògica exercida des dels diversos àmbits de magisteri musical i docent, tasca reconeguda amb diverses mencions honorífiques, especialment per part del Ajuntament de la seva ciutat natal.
Per a més informació sobre l'autor consulteu la següent
pàgina.