Lambert i Caminal, Joan Baptista
Barcelona, 21 juliol 1884 - 4 maig 1945
Apunts biogràfics
Compositor, director, organista i pedagog. Es va formar com escolà a la catedral de Barcelona i als 12 anys va començar els estudis d’orgue, composició amb Enric Morera i Felip Pedrell, i també va estudiar piano amb Joan Bastista Pellicer i Joaquim Malats. De jove es va distingir amb obres de tema religiós i per al teatre.
En la faceta de compositor, el seu catàleg conté obres de diversos gèneres, des de música simfònica a misses i de sarsueles a cançons. Va ser director de la Banda dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya (1928-1931), de l’Acadèmia de Música i de la Banda de Música de la Casa de la Caritat on va fundar un Orfeó i va publicar una Teoria de la Música el 1919.
També destaquem la seva vinculació al món teatral, col·laborant amb espectacles. El 1905 el trobem al Teatre Principal col·laborant amb el pintor Lluís Graner; al Teatre Tivoli l’any 1922 es va encarregar de la direcció musical de dues obres: l’òpera Joan de Serrallonga d’Enric Morera; i el 1924 el trobem com autor musical de la sarsuela castellana en dos actes Por una mujer amb text d’Antonio Paso i Ricardo Gonzalez del Toro.
A partir del 1929 va ser escollit com organista del Palau Nacional de Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal i al mateix temps dirigia corals i actuava com a mestre de capella i organista a l’església de Nostra Senyora de Betlem i al col·legi dels pares escolapis de Sant Antoni. Durant els anys trenta va oferir nombrosos concerts d’orgue.
Pel que fa a la docència va dirigir l’Escola Municipal de Música de Granollers i la seva orquestra, i a partir del 1940 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Dins aquesta faceta pedagògica destaquem la seva col·laboració amb Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois en la confecció del Metodo Graduado de Solfeo LAZ. Com a professor va ser mestre de músics importants com el tenor Ricard Mayral, mossèn Josep Aulet Fiol i Josep M. Ruera.
Sardanes premiades
L’hostal de la Peira (quartet de corda) – Premiada a l'Orfeó Català, 1907
La florida de l’ametller (coral) – 2n Premi Banyoles, 1922
La filla del marxant – Premiada a Banyoles, 1923
Apunts biogràfics
Compositor, director, organista i pedagog. Es va formar com escolà a la catedral de Barcelona i als 12 anys va començar els estudis d’orgue, composició amb Enric Morera i Felip Pedrell, i també va estudiar piano amb Joan Bastista Pellicer i Joaquim Malats. De jove es va distingir amb obres de tema religiós i per al teatre.
En la faceta de compositor, el seu catàleg conté obres de diversos gèneres, des de música simfònica a misses i de sarsueles a cançons. Va ser director de la Banda dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya (1928-1931), de l’Acadèmia de Música i de la Banda de Música de la Casa de la Caritat on va fundar un Orfeó i va publicar una Teoria de la Música el 1919.
També destaquem la seva vinculació al món teatral, col·laborant amb espectacles. El 1905 el trobem al Teatre Principal col·laborant amb el pintor Lluís Graner; al Teatre Tivoli l’any 1922 es va encarregar de la direcció musical de dues obres: l’òpera Joan de Serrallonga d’Enric Morera; i el 1924 el trobem com autor musical de la sarsuela castellana en dos actes Por una mujer amb text d’Antonio Paso i Ricardo Gonzalez del Toro.
A partir del 1929 va ser escollit com organista del Palau Nacional de Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal i al mateix temps dirigia corals i actuava com a mestre de capella i organista a l’església de Nostra Senyora de Betlem i al col·legi dels pares escolapis de Sant Antoni. Durant els anys trenta va oferir nombrosos concerts d’orgue.
Pel que fa a la docència va dirigir l’Escola Municipal de Música de Granollers i la seva orquestra, i a partir del 1940 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Dins aquesta faceta pedagògica destaquem la seva col·laboració amb Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois en la confecció del Metodo Graduado de Solfeo LAZ. Com a professor va ser mestre de músics importants com el tenor Ricard Mayral, mossèn Josep Aulet Fiol i Josep M. Ruera.
Sardanes premiades
L’hostal de la Peira (quartet de corda) – Premiada a l'Orfeó Català, 1907
La florida de l’ametller (coral) – 2n Premi Banyoles, 1922
La filla del marxant – Premiada a Banyoles, 1923
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Àgata | Sardana per a cobla | 1910 |
| Àgata | Sardana per a piano | 1910 |
| Agraïment | Sardana per a veu solista i piano | |
| estiuada, L\' | Sardana per a cobla | |
| filla del marxant, La | Sardana per a cobla | 1931 |
| gegant del Pi, El | Sardana per a cobla | |
| Goig perdut | Sardana per a cobla | |
| Hostal de la Peira, L\' | Sardana per a altres formacions | 1906 |
| jove, La | Sardana per a cobla | |
| Joventut de Príncep | Sardana per a cobla | |
| L\'eterna història | Sardana per a altres formacions | |
| La sardana de la vila | Sardana per a piano | |
| meva nina, La | Sardana per a cobla | |
| Montserrat, La | Sardana per a cobla | |
| Prometatge | Sardana per a cobla | |
| Sardana | Sardana per a cobla | |
| Tardoral | Sardana per a cor a cappella | |
| trapassera, La | Sardana per a cobla | 1981e |
Altres títols
Sardanes
El pardal - La Glòria (1908) - La florida de l\'ametller (1922) (coral) - La mort de la núvia - Llorejada
Obres
La festa de Santa Cristina de Lloret de Mar (suite per a banda amb sardana final), La mar bella (1931, obra simfònica per orquestra simfònica amb tenora estrenada al Teatre Nou de Barcelona)