Sant Celoni (Vallès Oriental), 22 maig 1911 - Barcelona, 26 març 1988Apunts biogràficsInstrumentista de violí i director, fill de
Josep Ferrer i Torres. Va realitzar una llarga carrera musical, tant en la faceta de compositor com en la de director, amb notables repercussions a l'estranger, com el premi Itàlia obtingut el 1962. El seu pare, que va ser també el seu mestre, tocava el fiscorn a La Lira de Sant Celoni, i així té els primers contactes amb la sardana interprentant el trombó en aquella cobla durant una temporada. Va realitzar els estudis de violí amb els professors Figueres i Castillo, i, després, amb
Eduard Toldrà; solfeig amb
Lluís Millet i harmonia, contrapunt i fuga amb
Enric Morera. El 1950 va obtenir el premi extraordinari de composició.
Fou instrumentista a l’orquestra Pau Casals (1931-39), el Quartet Català, l'Agrupació de Cambra i l'Orquestra Municipal de Barcelona. A partir del 1962 va ocupar el càrrec de concertino d’aquesta formació i el mateix any, després de la mort d’Eduard Toldrà, en fou nomenat director. Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori de Música de Barcelona (1969-81). Destaquen en el seu catàleg un bon nombre de sardanes per a cobla i també la peça orquestral Suite mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua (1952), la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal (1960), De la terra, del mar. Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980), per a dos cors i cobla, i Erols (1982), per a orquestra simfònica. Les seves sardanes tenen un estil molt característic, aconseguint de la cobla efectes poc usuals dintre les normes clàssiques.
Sardanes premiadesLa sardana dels infants del món (cor infantil i orquestra) – Premi Pau Casals, 1976
Turó de l'home – 3r Accèssit Premi Joaquim Serra, 1985
Obres premiades
Mediterrània 3 (suite en tres temps) - Premi Pau Casals, 1977