Serra i Corominas, Joaquim

Peralada (Alt Empordà), 4 març 1907 - Barcelona, 17 novembre 1957

Apunts biogràfics
Fill de Josep Serra i Bonal, la seva obra és fruit del mestratge bàsic del seu pare, al costat del de la seva tia materna la Maria Àngels Corominas junt amb la seves capacitats creatives i els coneixements musicals que adquirí a l’Escola Municipal de Barcelona, que rebé dels mestres Millet, Carles Pellicer i Morera

A banda de compositor també fou un bon pianista. Des de ben jove mereixé els primers premis en diferents concursos de composició, i les seves obres van esdevenir modèliques i punts de referència per a molts altres compositors. De la seva producció en destaca la seva aportació cabdal al repertori de música escrita per a cobla, tant en les sardanes, la música de format lliure i les instrumentacions per a cobla de danses populars i de creació. Les seves obres orquestrals, ballets, líriques, de cambra i vocals consoliden la seva posició rellevant dins el panorama musical català del segle XX. 

Citarem les Variacions per a orquestra i piano Op. 38 (1931), Estampes simfòniques (1954), els ballets El Carnestoltes Op. 75 (1949) i Doña Inés de Castro Op. 80 (1950), les obres líriques Tempesta esvaïda Op. 48 (1934) i A Montserrat tot plora Op. 53 (1935), el Trio en mi Op. 24 (1926), per a piano, violí i violoncel, els 13 lieds (1924-1938) i les peces per a cor mixt del 1931; Idil·li de la fruita galana Op. 39, La nena i la rotllana Op. 40 i Capvespre Op. 41 i del 1937; Confidència Op. 58 i Als nens petits Op. 59.


Cronologia
1907: Neix, el 4 de març, a Peralada, al domicili familiar del carrer de l’Hospital número 18.

1910: Primer trasllat de la família, a la ciutat de Figueres.

1915: La família Serra s'instal·la finalment a Barcelona, i Joaquim ingressa a l’Escola Municipal de Música. Cursa els estudis de solfeig i teoria amb els mestres Argelaga i Millet; els de piano amb  el mestre Daniel Pellicer; els d’harmonia i composició amb el mestre Enric Morera. També estudia el violí, particularment, amb el mestre Eduard Toldrà, el seu veí d’escala quan vivien al carrer d’Aragó.

1921: Escriu la primera sardana, La primera volada. La dedica al seu pare en el dia de la seva onomàstica (Sant Josep).

1932: Comença la seva col·laboració continuada, com a pianista acompanyant, en els programes de Ràdio Associació de Catalunya.

1934: És nomenat Director Musical de Ràdio Associació de Catalunya.

1936: Es casa amb la peraladenca Margarida Lleonsí, filla del músic de la Principal de Peralada Josep Lleonsí.

1939: Cessa en el càrrec abans esmentat i entra en l’etapa difícil de la postguerra en la que ha de superar tot tipus de dificultats. Durant un llarg període ha de formar part de diverses orquestres de ball per a guanyar-se la vida - Amadeu Rovira i Jaume Planas - i actuar com a pianista als cabarets Copacabana i Chez Demon. Durant una gira també fou el director musical i orquestrador de la Companyia de ballet de Paul Goubé i Yvonne Alexander.

1947: Fundació de l’Esbart Verdaguer, sota l’impuls de Manuel Cubeles. Joaquim Serra és nomenat Director Musical. Amb destí a aquest Esbart, realitza moltes de les seves instrumentacions i glosses de danses populars catalanes. Anys desprès, i seguint el seu mentor Cubeles, continua el seu treball musical amb l’Esbart Sarrià. Pren contacte amb Ana Ricarda de la Companyia de Ballet del Marqués de Cuevas. Ana Ricarda, que tenia un guió coreogràfic sobre la figura de la reina portuguesa Doña Inés de Castro, buscava un músic que li fes la partitura. Escull Joaquim Serra a partir de l'escolta d'algunes de les seves obres – Suite per a una òpera i El Carnestoltes,  entre d'altres.

1948: A instàncies de l’Obra del Ballet Popular i sota la direcció del mestre Lluís Moreno i Pallí, Joaquim Serra junt amb el mestre Joan Lamote de Grignon imparteixen el Curset d’Instrumentació per a Cobla.

1952: Presenta a Cannes, amb gran èxit, el ballet Doña Inés de Castro. El ballet s’estrena, immediatament, a París, també amb un gran èxit de públic i crítica. Joaquim assisteix a aquesta representació i torna a Barcelona amb la salut alterada. Comença a manifestar-se la malaltia pulmonar que el portaria a la mort. Els metges recomanen que reposi, que no toqui el piano en locals tancats i que no faci vida de nit, fet que afectarà a l'economia familiar.

1953: L’Obra del Ballet Popular organitza el 18 de gener a la tarda, al Palau de la Música Catalana i, a la nit, al Saló Iris, uns Festivals en homenatge a Joaquim Serra. Els beneficis materials dels mateixos serviran perquè Joaquim Serra ingressi al Sanatori del Brull (Montseny), on residirà des de febrer a octubre. Després d’una intervenció quirúrgica i per prescripció mèdica, va a reposar a Castellterçol.

1954: Torna a Barcelona i l'1 d’octubre ingressa a Ràdio Nacional, com a Cap de discoteca de l’emissora de Barcelona, on actua, amb freqüència, com a pianista en diverses audicions radiofòniques. Es mantindrà en aquest càrrec fins al final de la seva vida.

1955: Té al seu càrrec la direcció musical de la Cobla Barcelona. Durant aquest període la Cobla assoleix un alt grau interpretatiu que queda reflectit en un bon nombre d’enregistraments històrics. La seva relació, però, va ser continuada durant tota la seva vida, tant en vida del seu pare com en la postguerra.

1957: El 17 de novembre, mor en el seu domicili barceloní del carrer del Notariat, 11. El mateix any es publica el Tractat d’Instrumentació de Cobla resum de les lliçons donades l'any 1948 en el decurs del Curset citat.


Bibliografia

- Padrosa i Gorgot, Inés, Ramió i Diumenge, Concepció, La nissaga dels Serra, Santa Coloma de Farners: GISC, Col·lecció Mos nº 9, 2000.
- Carles Riera, Josep M. Serracant, Josep Ventura, De la A a la Z: Diccionari d’autors de sardanes i de música per a cobla, Barcelona: SOM, Revista de Cultura popular de Catalunya, 1990
- Manuel Cubeles i Solé, Llibret acompanyant LP monogràfic Joaquim Serra de la col·lecció Clàssics de la Sardana. (Tremoleda/Urrea).1979.
- Programa de ma dels Premis Joaquim Serra 1977.

Títols en el nostre arxiu

Sardanes

Títol Arranjador Tipus Any
A Guissona Sardana per a cobla 1956
A Montserrat Sardana per a dues cobles 1926
Amics genisencs Sardana per a cobla 1954
Apassionada Sardana per a cobla 1936
Apassionada Sardana per a piano 1936
Aura d'abril Sardana per a cobla 1954
Aura d'abril Sardana per a piano 1954
Camí enllà Serra i Bonal, Josep Sardana per a cobla 1922
Cant de joia Sardana per a cobla 1925
Cavalleresca Sardana per a cobla 1947
Clavell morenet Sardana per a cobla 1955
Complanta Sardana per a cobla 1926
Conte d'infants Sardana per a cobla 1954
Conte d'infants Sardana per a piano 1954
Cor jove Sardana per a cobla 1924
Delers Serra i Bonal, Josep Sardana per a cobla 1923
Elegia Sardana per a cobla 1948
Empordanesa Sardana per a cobla 1950
En Cacaliu Sardana per a cobla 1948
En Cacaliu Sardana per a piano 1948
En Cintet Sardana per a cobla 1927
Endreça Sardana per a cobla 1949
ermita vella, L' Sardana per a cobla 1946
Esplais Sardana per a cobla 1931
Evocació Sardana per a cobla 1932
Festejant la pubilla Sardana per a cobla 1925
gegants de Castellterçol, Els Sardana per a cobla 1954
gegants de Vilanova, Els Sardana per a cobla 1925
gegants de Vilanova, Els Sardana per a altres formacions
Gentil pastoreta Sardana per a cobla 1925
Germanor Sardana per a cobla 1926
Infantívola Serra i Bonal, Josep Sardana per a cobla 1923
Íntima Sardana per a cobla 1923
Joiosa Sardana per a cobla 1936
Joiosa Sardana per a piano 1936
Joliua Sardana per a cobla 1933
Mar blava Sardana per a cobla 1929
Margarida Sardana per a cobla 1945
Margarida Sardana per a altres formacions 1945
Maria Sardana per a cobla 1926
Maria del Claustre Sardana per a cobla 1956
Maria Rosa Sardana per a cobla 1924
meva Joaquima, La Sardana per a cobla 1946
meva Joaquima, La Sardana per a piano 1946
Neguit Sardana per a cobla 1925
Noces d'or Sardana per a cobla 1949
Noces d'or Sardana per a piano 1949
noia alegre que no sap plorar, La Sardana per a cobla 1928
Ofrena Sardana per a cobla 1934
Ofrena a València Sardana per a cobla 1948
petit Albert, El Sardana per a cobla 1935
Primaveral Sardana per a dues cobles 1947
Primaveral Serracant i Clermont, Josep Maria Sardana per a més de dues cobles
primera volada, La Serra i Bonal, Josep Sardana per a cobla 1921
primera volada, La Sardana per a piano 1921
Recordant Vic Sardana per a cobla 1954
Recordant Vic Guinovart i Mingacho, Albert Sardana per a altres formacions 1997
Remembrança Sardana per a cobla 1928
Remembrança Miró i Fruitós, Domènec Sardana per a altres formacions
Remembrança Sardana per a altres formacions
Rocacorba Sardana per a cobla 1936
Roses del Brull Sardana per a cobla 1953
Roses del Brull Serracant i Clermont, Josep Maria Sardana per a altres formacions 2014
Sabadell Sardana per a cobla 1955
Sota els pins del Pujolet Sardana per a cobla 1955
Tendreses Sardana per a cobla 1936
Tendreses Sardana per a piano 1936
Vells amics Sardana per a cobla 1951
Verge del Sol del Pont Sardana per a cobla 1946
Vora el rierol Sardana per a cobla 1926
xicarró, El Sardana per a cobla 1955

 

Obres

Títol Tipus Any
1a marxa sobre motius populars catalans Obra per a dues cobles 1935
dansa de Castellterçol, La Obra per a cor i cobla
Dansa de fadrins Obra per a una cobla 1955
En Pere Gallerí Obra per a una cobla
fira, La Obra per a dues cobles 1929
Glosa del Ball de gitanes del Penedès Obra per a una cobla 1928
Impressions camperoles Obra per a una cobla 1927
Introducció i dansa Obra per a més de dues cobles 1930
presó de Lleida, La Obra per a dues cobles 1948
presó de Lleida, La Obra per a més de dues cobles 2007
Puigsoliu Obra per a una cobla 1957
tres tambors, Els Obra per a una cobla 1926

 

Arranjaments de danses

Títol Autor Tipus Any
Ball cerdà (Conca de Tremp) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1955a
Ball cerdà (La Seu d'Urgell) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball de Cascavells Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball de cercolets Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball de Cercolets (Vilafranca del Penedès) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball de faixes (Maldà) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball de Gitanes (L'Arboç del Penedès) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball de les Roses (Tona) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball del Ram (diverses poblacions de Barcelona) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball del Ciri (Castellterçol) (EV) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1947
Ball del Rogle (Areny) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball del Tria (Olot) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball del vano i el ram (Sant Cugat del Vallès) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1955
Ball Pla (Alinyà) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball Pla (Llavaneres) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
bolangera de Ribera, La (La boja) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
bolangera, La Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1955a
Bolangera, La (Pallars, la Ribera) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
bolangera, La (Penedès) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
contradansa, La (Alentorn) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Contrapas Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Contrapàs (Palau de Noguera) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Dansa del Velatori (Montichelvo) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Dansa, La (Castellterçol) (EV) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1947
Danses, Les (Vilanova i la Geltrú) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Danses, Les (Vilanova) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
disfressada, La (Corbera de Llobregat) (2 cobles) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1948
disfressada, La (Sant Vicenç dels Horts) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Disfressada, La (Sant Vicenç dels Horts) (2 cobles) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
espunyolet, L' Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1955a
Espunyolet, L' (Ripollès) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Filosa, La (Banyoles) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
filosa, La (Banyoles) (2 cobles) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1948
Gala, La (Campdevànol) (EV) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Gala, La (Campdevànol) ES Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1955
Galop de Panderetes (Castelló de la Plana) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Galop, La Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1955a
La Festa dels Barris (Ponts) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Moixaranga d'Algemesí, La Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Moixaranga d'Algemesí, La (2 cobles) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Morisca, La (Gerri de la Sal) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1955a
Quadrilla de Granollers, La (2 cobles) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1948
Quadrilla, La (Granollers) versió 1944 Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1944
Quadrilla, La (Granollers) versió 1946 Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals 1946
Rapsòdia valenciana Tradicional, popular, etc. Danses de creació, suites i reculls
Trencadansa (Prats del Lluçanès) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Variacions del Ball de cintes Tradicional, popular, etc. Danses de creació, suites i reculls

 

Altres arranjaments

Títol Autor Tipus Any
A la meva mare Lloret i Chamorro, Antoni Sardana per a cobla 1937?
Ball de l'Escombra (Caldes de Bohí) Tradicional, popular, etc. Sardana per a cobla
Contemplació Subirachs i Ricart, Rafael Sardana per a cobla 1945
Esplai Mas i Bargalló, Miquel Sardana per a cobla 1933c
Marsellesa, La (Himne Nacional de França) Rouget de Lisle, Claude-Joseph Obra transcrita per a cobla 1792
Maruxa Vives i Roig, Amadeu Obra transcrita per a cobla
Puiglagulla Subirachs i Ricart, Rafael Obra per a cor i cobla

 

Altres títols

Instrumentacions
La Dansa d'Arenys de Mar (dues cobles)