Pujol i Mateu, Joan
Barcelona, 18 abril 1862 - Barcelona, 21 agost 1938
Apunts biogràfics
Violinista, compositor i pedagog. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu entre els anys 1889 i 1894, on va tenir de professor d’harmonia i composició a Gabriel Balart i Creuhet i a Domènec Sànchez Deyà com a professor de violí. Va ser reconegut i premiat durant els seus estudis amb diplomes d’honor i amb les medalles al Mèrit de bronze i plata i amb la Gran Medalla de Plata. Amb 19 anys va ingressar com a primer violí a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. El 1901 consta que era el president del Centre Musical de la Ciutat (Barcelona), també consta que fou president de la Asociación Musical de Aficionados, per a la qual va fer un seguit de concerts gratuïts el 1903. A més del Liceu, la seva carrera professional va estar lligada a quatre agrupacions musicals. El 1907 va ser nomenant violí primer de l’Orquestra Filharmònica Barcelonesa, fundada per José Lasalle. Seguidament, va entrar com a soci fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), engegada per Joan Lamote de Grignon, de la qual va arribar a ser vicepresident i promotor dels Concerts simfònics populars a preus reduïts des del 1917. Cal destacar durant aquest període l’estrena de l’obra anomenada Muerte de Sant Francisco, escrita pel mateix Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona al teatre El Dorado de Barcelona. A partir del 1918, Joan Pujol va tenir la seva pròpia orquestra, anomenada Orquestra ibèrica de Barcelona, que dirigia conjuntament amb Joaquim Ribó. A més d’interpretar sardanes pròpies, també en tocaven d’altres autors, com ara de Josep Serra o Pep Ventura. Finalment, Pau Casals el va contractar el 1922 com a violí segon, per a què toqués a l’Orquestra Pau Casals que estava posant en marxa. Va tocar-hi fins a la seva dissolució el 1937. La seva dedicació a la música es completa amb les tasques com a professor de solfeig, harmonia, instrumentació, piano i violí. Entre els deixebles més destacats es troben, possiblement, Enric Granados i Narcisa Freixas.
Apunts biogràfics
Violinista, compositor i pedagog. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu entre els anys 1889 i 1894, on va tenir de professor d’harmonia i composició a Gabriel Balart i Creuhet i a Domènec Sànchez Deyà com a professor de violí. Va ser reconegut i premiat durant els seus estudis amb diplomes d’honor i amb les medalles al Mèrit de bronze i plata i amb la Gran Medalla de Plata. Amb 19 anys va ingressar com a primer violí a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. El 1901 consta que era el president del Centre Musical de la Ciutat (Barcelona), també consta que fou president de la Asociación Musical de Aficionados, per a la qual va fer un seguit de concerts gratuïts el 1903. A més del Liceu, la seva carrera professional va estar lligada a quatre agrupacions musicals. El 1907 va ser nomenant violí primer de l’Orquestra Filharmònica Barcelonesa, fundada per José Lasalle. Seguidament, va entrar com a soci fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), engegada per Joan Lamote de Grignon, de la qual va arribar a ser vicepresident i promotor dels Concerts simfònics populars a preus reduïts des del 1917. Cal destacar durant aquest període l’estrena de l’obra anomenada Muerte de Sant Francisco, escrita pel mateix Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona al teatre El Dorado de Barcelona. A partir del 1918, Joan Pujol va tenir la seva pròpia orquestra, anomenada Orquestra ibèrica de Barcelona, que dirigia conjuntament amb Joaquim Ribó. A més d’interpretar sardanes pròpies, també en tocaven d’altres autors, com ara de Josep Serra o Pep Ventura. Finalment, Pau Casals el va contractar el 1922 com a violí segon, per a què toqués a l’Orquestra Pau Casals que estava posant en marxa. Va tocar-hi fins a la seva dissolució el 1937. La seva dedicació a la música es completa amb les tasques com a professor de solfeig, harmonia, instrumentació, piano i violí. Entre els deixebles més destacats es troben, possiblement, Enric Granados i Narcisa Freixas.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| àvia Jana, L\' | Sardana per a cobla | 1934 |
| cançó d\'en Tomaset, La | Sardana per a cobla | |
| Costa Brava | Sardana per a cobla | |
| Gentilesa | Sardana per a cobla | |
| gran Pubilla, La | Sardana per a cobla | 1935 |
| Heròica | Sardana per a cobla | 1935 |
| Maig | Sardana per a cobla | 1935 |
| Riteta | Sardana per a cobla | |
| Sortint de missa | Sardana per a cobla | |
| Terrassa | Sardana per a cobla |