Granados i Campiña, Enric
Lleida (Segrià), 27 juliol 1867 - Canal de la Mànega, 24 març 1916
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano. Es va instal·lar de nen a Barcelona, on va formar part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol. A partir del 1883 va estudiar amb Felip Pedrell. Del 1887 al 1889 va residir a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on va conèixer el pianista català Ricard Viñes. Va tornar a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista. El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on va ensenyar la seva notable tècnica pianística. A partir del 1905 va col·laborar, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques Thibaud, Joaquim Malats i Camille Saint-Saëns. El 1911 estrenà Goyescas, per a piano (la seva obra mestra), a Barcelona, i el 1914 a la sala Pleyel de París, on obtingué un gran èxit. Va morir tornant d’un viatge a Nova York, on havia anat, juntament amb la seva muller, a l’estrena de la versió escènica de Goyescas (1916), a la Metropolitan Opera de Nova York: el vaixell en el qual viatjava fou torpedinat per un submarí alemany.
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano. Es va instal·lar de nen a Barcelona, on va formar part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol. A partir del 1883 va estudiar amb Felip Pedrell. Del 1887 al 1889 va residir a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on va conèixer el pianista català Ricard Viñes. Va tornar a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista. El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on va ensenyar la seva notable tècnica pianística. A partir del 1905 va col·laborar, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques Thibaud, Joaquim Malats i Camille Saint-Saëns. El 1911 estrenà Goyescas, per a piano (la seva obra mestra), a Barcelona, i el 1914 a la sala Pleyel de París, on obtingué un gran èxit. Va morir tornant d’un viatge a Nova York, on havia anat, juntament amb la seva muller, a l’estrena de la versió escènica de Goyescas (1916), a la Metropolitan Opera de Nova York: el vaixell en el qual viatjava fou torpedinat per un submarí alemany.
Va escriure per al teatre la sarsuela María del Carmen, de Josep Feliu i Codina (estrenada a Madrid el 1898), i les obres líriques, amb text d’Apel·les Mestres, Picarol (1901), Follet (1903), Gaziel (1906) i Liliana (1911). També va escriure música per a Miel de la Alcarria, del mateix escriptor. La seva producció simfònica comprèn Tres danzas españolas (1892), el poema La Divina Comedia, amb ressonàncies de Liszt (1908), diferents suites, La nit del mort i Elisenda, per a piano i orquestra (1912). El camp de predilecció de Granados fou el piano, instrument al qual se sentia íntimament vinculat i per al qual escriví, entre altres, Doce danzas españolas, Siete Valses poéticos, Seis escenas románticas, Capricho español i Allegro de concierto. Per a cant i piano compongué Colección de canciones amatorias, Colección de tonadillas i La maja dolorosa. També és autor de música de cambra, entre la qual destaca el Quintet per a piano (1895), en sol menor. Tres de les seves Danzas españolas foren orquestrades per Joan Lamote de Grignon (1912). L’activitat musical de Granados va coincidir amb la desclosa del Modernisme. La seva harmonia refinada era al servei d’una estètica romàntica, amb influències de Schumann i de Liszt. Ensems amb Albéniz, fou el creador de l’escola catalana moderna de piano.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Arranjador | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| Sardana | Ramió i Diumenge, Concepció | Sardana per a cobla | |
| Sardana | Sardana per a piano | ||
| Sardana (Opus 37) | Moraleda i Perxachs, Joan Lluís | Sardana per a cobla |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Goyescas (Intermedi) | Música de cambra amb instruments de cobla |