Garreta i Arboix, Juli

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), 12 marc 1875 - 2 desembre 1925

Apunts biogràfics
De família menestral, la seva formació va ser bàsicament autodidacte. Va rebre nocions de música dels seu pare, rellotger i músic, i del director de coral Ramon Novi. Va actuar a la cobla i orquestra paterna anomenada ‘La Vella’, i després d’una estada a Vilanova (per aprendre l’ofici de rellotger), ho va fer en el Quintet Garreta. Aquest modus vivendi s’esqueia al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per dedicar-se a la creació musical. L’ambient en què es va moure al Sant Feliu modernistra va ser el d’un cercle d’amics benestants que li van permetre accedir a les grans partitures clàssiques i romàntiques i a compositors com Mahler, Strauss i Schömberg. Fora de Catalunya, només va anar a Paris i a Munic, cosa que li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner, i els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals, que va donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, París i Londres. Garreta va ser un músic romàntic intuïtiu que es va expressar en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades que ben aviat va prendre consciència que no li calia deixar-se influenciar ni allunyar-se de la seva intuïció. Va conrear la música simfònica i la de cambra i va rebre diferents guardons, i del seu catàleg resulten especialment remarcables les dues sonates, en especial la de piano, el tercer moviment de la qual és una sardana de paleta musical molt àmplia. En el seu catàleg per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives. Va instrumentar per a orquestra simfònica les sardanes ‘La pedregada’, ‘A en Pau Casals’, ‘Nydia’, Mar d’argent’, ‘La pastora enamorada’, ‘Isabel’, ‘Giverola’ i la inclosa en ‘Sonata per a piano’, mentre que Joan Pich Santasusana va instrumentar la de la ‘Suite Empordanesa’. A Garreta se li deu el fet d’haver convertit la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i va contribuir a la seva difusió internacional. La seva personalitat inconfusible van fer sorgir la dita popular que deia que ‘hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sí que en tenen, i les d’en Garreta’.

Premis
Dalt les Gavarres – Premi Girona (1919)
Isabel – IV Festa Música Catalana, 1r (1908)
La pastora enamorada – IV Festa Música Catalana, 1r (1908)
Llicorella – Jocs Florals de la Bisbal, 1r (1911)

Títols en el nostre arxiu

Sardanes

Títol Arranjador Tipus Any
A en Pau Casals Sardana per a cobla 1920
A en Pau Casals Oltra i Ferrer, Manuel Sardana per a altres formacions 1999
Agna Rosa Sardana per a cobla 1905?
aubada, L' Sardana per a cobla
ball de la Joana, El Sardana per a cobla 1902
beata, La Sardana per a cobla
bellugosa, La Sardana per a cobla
Boirines Sardana per a cobla
bordeta, La Sardana per a cobla
bruixa, La Sardana per a cobla
calàndria, La Sardana per a cobla
cant dels ocells, El Sardana per a cobla 1904?
Carmeta Sardana per a cobla 1920
cigala, La Sardana per a cobla
Dalt les Gavarres Sardana per a cobla
Dalt Les Gavarres Sardana per a piano
donzella de la costa, La Sardana per a cobla 1902
Enyorança Sardana per a cobla
Enyorança Sardana per a piano
fada, La Sardana per a cobla 1902
filla del marxant, La Sardana per a cobla 1909
filosa, La Sardana per a cobla 1899
fira, La Sardana per a cobla
Flor de neu Sardana per a cobla 1902?
Frisança Sardana per a cobla 1907
Frisança Sardana per a piano 1907
gaita, La Sardana per a cobla 1900-
gelosa, La Sardana per a cobla 1898
Giberola Sardana per a cobla 1920
Griselda Sardana per a cobla
Griselda Sardana per a piano
Innominada Sardana per a cobla 1915
Innominada Albert i Rivas, Lluis Sardana per a altres formacions
Isabel Sardana per a cobla 1921
Juny Sardana per a cobla 1921
Juny Sardana per a més de dues cobles
Juny Sardana per a piano 1921
Juny Casals i Defilló, Enric Sardana per a altres formacions
llar, La Sardana per a cobla 1922
Llicorella Sardana per a cobla
llumanera, La Sardana per a cobla
Mar d'argent Sardana per a cobla
Maria Sardana per a cobla 1908
Matinada Sardana per a cobla 1907
Matinada Sardana per a piano 1907
mimada, La Sardana per a cobla
mosca, La Sardana per a cobla
Nuri Sardana per a cobla
Nydia Sardana per a cobla 1920
Nydia Sardana per a cor i cobla 2006
orfe, L' Sardana per a cobla 1904?
Pastora enamorada Sardana per a cobla
Pastoral Sardana per a cobla
pecadora, La Sardana per a cobla 1902
Pedregada Sardana per a cobla 1921
plat de carn d'olla, Un Sardana per a cobla
ploranera, La Sardana per a cobla
Primavera Sardana per a cobla 1920
pubilla, La Sardana per a cobla 1897
Recordant Sardana per a cobla 1919
riolera, La Sardana per a cobla 1898
rondalla, La Sardana per a cobla 1902
rondalla, La Sardana per a piano 1902
rosada, La Sardana per a cobla 1902
rosella, La Sardana per a cobla 1902
rosella, La Sardana per a piano 1902
Rosó Sardana per a cobla 1906
ruda, La Sardana per a cobla
Sardana de la sonata en Do menor Sardana per a piano
Sardana de la Suite en sol Sardana per a altres formacions
Somni dolç Sardana per a cobla 1905
Somni dolç Sardana per a piano 1905
Somni gris Sardana per a cobla 1905
Somni gris Sardana per a piano 1905
Somnis Sardana per a cobla 1919
testament d'Ameli, El Sardana per a cobla 1909
Violeta Sardana per a cobla 1909
xerraire, La Sardana per a cobla 1898
Zaira Sardana per a cobla 1907
Zaira Sardana per a piano 1907

 

Altres títols