Garreta i Arboix, Juli
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), 12 marc 1875 - 2 desembre 1925
Apunts biogràfics
De família menestral, la seva formació va ser bàsicament autodidacte. Va rebre nocions de música dels seu pare, rellotger i músic, i del director de coral Ramon Novi. Va actuar a la cobla i orquestra paterna anomenada La Vella, i després d’una estada a Vilanova (per aprendre l’ofici de rellotger), ho va fer en el Quintet Garreta. Aquest modus vivendi s’esqueia al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per dedicar-se a la creació musical. L’ambient en què es va moure al Sant Feliu modernistra va ser el d’un cercle d’amics benestants que li van permetre accedir a les grans partitures clàssiques i romàntiques i a compositors com Mahler, Strauss i Schömberg.
Fora de Catalunya, només va anar a Paris i a Bayreuth, cosa que li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner, i els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals, que va donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, París i Londres. Va conrear la música simfònica i la de cambra i va rebre diferents guardons, i del seu catàleg resulten especialment remarcables les dues sonates (piano i violoncel) i les cançons.
En el seu catàleg per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives. Va instrumentar per a orquestra simfònica les sardanes La pedregada, A en Pau Casals, Nydia, Mar d’argent, La pastora enamorada, Isabel, Giverola i la inclosa en Sonata per a piano, mentre que Joan Pich Santasusana va instrumentar la de la Suite Empordanesa. Va vetllar per convertir la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i va contribuir a la seva difusió internacional.
La seva personalitat musical inconfusible van fer sorgir la dita popular que deia que hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sí que en tenen, i les d’en Garreta.
Sardanes premiades
Isabel – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
La pastora enamorada – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
Llicorella – 1r Premi Jocs Florals de la Bisbal, 1911
Apunts biogràfics
De família menestral, la seva formació va ser bàsicament autodidacte. Va rebre nocions de música dels seu pare, rellotger i músic, i del director de coral Ramon Novi. Va actuar a la cobla i orquestra paterna anomenada La Vella, i després d’una estada a Vilanova (per aprendre l’ofici de rellotger), ho va fer en el Quintet Garreta. Aquest modus vivendi s’esqueia al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per dedicar-se a la creació musical. L’ambient en què es va moure al Sant Feliu modernistra va ser el d’un cercle d’amics benestants que li van permetre accedir a les grans partitures clàssiques i romàntiques i a compositors com Mahler, Strauss i Schömberg.
Fora de Catalunya, només va anar a Paris i a Bayreuth, cosa que li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner, i els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals, que va donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, París i Londres. Va conrear la música simfònica i la de cambra i va rebre diferents guardons, i del seu catàleg resulten especialment remarcables les dues sonates (piano i violoncel) i les cançons.
En el seu catàleg per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives. Va instrumentar per a orquestra simfònica les sardanes La pedregada, A en Pau Casals, Nydia, Mar d’argent, La pastora enamorada, Isabel, Giverola i la inclosa en Sonata per a piano, mentre que Joan Pich Santasusana va instrumentar la de la Suite Empordanesa. Va vetllar per convertir la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i va contribuir a la seva difusió internacional.
La seva personalitat musical inconfusible van fer sorgir la dita popular que deia que hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sí que en tenen, i les d’en Garreta.
Sardanes premiades
Isabel – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
La pastora enamorada – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
Llicorella – 1r Premi Jocs Florals de la Bisbal, 1911
Dalt les Gavarres – Premi Girona, 1919
Per a més informació sobre l'autor consulteu la següent pàgina.
Per a més informació sobre l'autor consulteu la següent pàgina.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Arranjador | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| A en Pau Casals | Sardana per a cobla | 1920 | |
| A en Pau Casals | Oltra i Ferrer, Manuel | Sardana per a altres formacions | 1999 |
| Agna Rosa | Sardana per a cobla | 1905? | |
| aubada, L\' | Sardana per a cobla | ||
| aubada, L\' | Sardana per a piano | ||
| ball de la Joana, El | Sardana per a cobla | 1902 | |
| beata, La | Sardana per a cobla | ||
| bellugosa, La | Sardana per a cobla | ||
| Boirines | Sardana per a cobla | ||
| bordeta, La | Sardana per a cobla | ||
| bruixa, La | Sardana per a cobla | ||
| calàndria, La | Sardana per a cobla | ||
| cant dels ocells, El | Sardana per a cobla | 1904? | |
| Carmeta | Sardana per a cobla | 1920 | |
| cigala, La | Sardana per a cobla | ||
| Dalt Les Gavarres | Sardana per a cobla | ||
| Dalt Les Gavarres | Sardana per a piano | ||
| donzella de la costa, La | Sardana per a cobla | 1902 | |
| Enyorança | Sardana per a cobla | ||
| Enyorança | Sardana per a piano | ||
| fada, La | Sardana per a cobla | 1902 | |
| filla del marxant, La | Sardana per a cobla | 1909 | |
| filosa, La | Sardana per a cobla | 1899 | |
| fira, La | Sardana per a cobla | ||
| Flor de neu | Sardana per a cobla | 1902? | |
| Frisança | Sardana per a cobla | 1907 | |
| Frisança | Sardana per a piano | 1907 | |
| gaita, La | Sardana per a cobla | 1900- | |
| gelosa, La | Sardana per a cobla | 1898 | |
| Giverola | Sardana per a cobla | 1920 | |
| Giverola | Sardana per a piano | 1920 | |
| Griselda | Sardana per a cobla | ||
| Griselda | Sardana per a piano | ||
| Innominada | Sardana per a cobla | 1915 | |
| Innominada | Albert i Rivas, Lluis | Sardana per a altres formacions | |
| Innominada | Serracant i Clermont, Josep Maria | Sardana per a altres formacions | 2019 |
| Isabel | Sardana per a cobla | 1921 | |
| Isabel | Sardana per a piano | ||
| Juny | Sardana per a cobla | 1921 | |
| Juny | Sardana per a més de dues cobles | ||
| Juny | Sardana per a piano | 1921 | |
| Juny | Casals i Defilló, Enric | Sardana per a altres formacions | |
| llar, La | Sardana per a cobla | 1922 | |
| Llicorella | Sardana per a cobla | ||
| llumanera, La (llumenera, La) | Sardana per a cobla | 1899 | |
| Mar d\'argent | Sardana per a cobla | ||
| Mar d\'argent | Pich i Santasusana, Joan | Sardana per a més de dues cobles | |
| Maria | Sardana per a cobla | 1908 | |
| Maria | Sardana per a piano | 1908 | |
| Matinada | Sardana per a cobla | 1907 | |
| Matinada | Sardana per a piano | 1907 | |
| mimada, La | Sardana per a cobla | ||
| mosca, La | Sardana per a cobla | ||
| Nuri | Sardana per a cobla | ||
| Nydia | Sardana per a cobla | 1920 | |
| Nydia | Sardana per a cor i cobla | 2006 | |
| orfe, L\' | Sardana per a cobla | 1904? | |
| Pastora enamorada | Sardana per a cobla | ||
| Pastora enamorada | Sardana per a piano | ||
| Pastoral | Sardana per a cobla | ||
| pecadora, La | Sardana per a cobla | 1902 | |
| Pedregada | Sardana per a cobla | 1921 | |
| plat de carn d\'olla, Un | Sardana per a cobla | ||
| ploranera, La | Sardana per a cobla | ||
| Primavera | Sardana per a cobla | 1920 | |
| pubilla, La | Sardana per a cobla | 1897 | |
| pubilla, La | Sardana per a piano | 1897 | |
| Recordant | Sardana per a cobla | 1919 | |
| riolera, La | Sardana per a cobla | 1898 | |
| rondalla, La | Sardana per a cobla | 1902 | |
| rondalla, La | Sardana per a piano | 1902 | |
| rosada, La | Sardana per a cobla | 1902 | |
| rosella, La | Sardana per a cobla | 1902 | |
| rosella, La | Sardana per a piano | 1902 | |
| Rosó | Sardana per a cobla | 1906 | |
| ruda, La | Sardana per a cobla | ||
| Sardana de la sonata en Do menor | Sardana per a piano | ||
| Somni dolç | Sardana per a cobla | 1905 | |
| Somni dolç | Sardana per a piano | 1905 | |
| Somni gris | Sardana per a cobla | 1905 | |
| Somni gris | Sardana per a piano | 1905 | |
| Somnis | Sardana per a cobla | 1919 | |
| Suite en sol (Suite empordanesa) | Sardana per a altres formacions | ||
| testament d\'Ameli, El | Sardana per a cobla | 1909 | |
| Violeta | Sardana per a cobla | 1909 | |
| xerraire, La | Sardana per a cobla | 1898 | |
| Zaira | Sardana per a cobla | 1907 | |
| Zaira | Sardana per a piano | 1907 |
Transcripcions per a cobla
| Títol | Arranjador | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| Scherzo (de la Suite Empordanesa) | Pich i Santasusana, Joan | Obra transcrita per a cobla |