Vicens i Juli (Xaxu), Josep

Barber d'ofici, però músic de vocació, des de molt petit mostrà un entusiasme excepcional per les sardanes. Als 8 o 9 anys va aprendre les primeres notes amb el músic escalenc Rossend Mercader. Els estudis superiors els fa fer, però, de manera intuïtiva, consultant mètodes, preguntant, observant... I així, quasi sense ajut de ningú, aprengué harmonia. I no parà d'estudiar i d'aprendre amb una tossuderia constant. Als 15 anys va compondre la primera sardana La filosa. Continuà escrivint ne sense transcendència fins que n'hi hagué una que agradà molt: Aires de ma terra i, després, una altra encara: El cant del pastoret. I a partir d'aquí  tenia 20 anys  ja s'hi dedicà de ple amb una fal·lera admirable. Tots els detalls del seu país li servien de tema: la mar, la natura, els sentiments, les roques...

Una tal dedicació havia de portar, diríem que forçosament, a la formació d’una cobla. I així va ser. El que passà és que havent hi ja la del seu mestre Rossend Mercader (pare del compositor Pere Mercader i Andreu) va sorgir la rivalitat i l'enfrontament. Finalment el batlle de l’Escala hi posà pau i se'n produí la fusió amb el nom de L'Aliança. Així i tot l’harmonia no fou definitiva i amb el temps acabà produint se una nova reestructuració que la convertí en La Principal de l’Escala sota la direcció indiscutida d'en Xaxu. Als 50 anys passà a residir a Malgrat on seguí component i hi escriví algunes de les sardanes que mes l’havien de popularitzar: Carícies, Bona festa (referida a la festa major de l’Escala), Les noies de la costa, La plaça del firal, La Barretina. Després de 10 anys de residir hi se n'anà a viure a Girona (1930), però l'atracció de l’Escala pogué més i amb els anys, i després de passar la guerra i un penós exili, acabà tornant hi quan tenia més de 70 anys. I no parà de compondre. D'aquesta etapa són La Roca del Cargol, La Roca del Frare, Gentils torrassenques, Marinerete, Ganxets dansaires. I les últimes quan tenia 79 anys: La colla i La barraca de l'amor.

Hom calcula que s'acosten a 500 les sardanes que escriví. I, a part de les esmentades, destaquem: La segadora, Rondalles i cançons, Cantant per les muntanyes, Ninetes de Blanes, Amor i poesia, L'Arc de Triomf, El cant del batre, La font Vella, Esclat d'amor, Camí de la masia, La filla del bosc, Muntanyes de Montgó, Cançons que tornen, Mirant l’aimada, Gelosia, Records dels Tres Pins, Festa de poesia, Cants de joventut, Esglai. I també algunes revesses com L’endevinaire, Qui la traurà?, Les encantades.