Reventós i Martí, Jaume
L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), 22 febrer 1923 - Castelldefels (Baix Llobregat), 17 gener 1993
Apunts biogràfics
Fou un destacat impulsor de la música a la seva ciutat natal. Montserrat Freixas i Matilde Parera foren les seves primeres mestres en el camp de la música. Amb l’ajuda de la segona va musicar el conte La princesa i el pastor de Josep M. Folch i Torres quan només tenia 17 anys. L’any 1941 va ingressar al Conservatori del Liceu, on, al curs 1949- 1950, va obtenir els títols de professor de música i piano. Va cursar els estudis de musicologia i història de la música amb Enric Roig, formes musicals i transport amb J. Busom i història amb Enric Bagué. Va poder ampliar coneixements d’harmonia i banda amb Julián Palanca durant el servei militar. Més tard va fer estudis sobre la sardana amb el mestre Agustí Cohí i Grau.
Autor de 65 sardanes, de diverses cançons i més tardanament d’una sèrie d’obres de piano més ambicioses i complexes com Preludi i tocata en Do s. menor en memòria de la concertista de piano Rosa Sabater amb qui l’uní una gran amistat, o Barcarola en Re menor i a Una noia morta – marxa fúnebre, estrenades, amb altres composicions, el 24 de novembre de 1991, a l’Auditori aleshores de la Fundació La Caixa.
El 1963 es va presentar al concurs de cançó catalana de la Selva del Camp, i guanyà el 3r premi amb la composició Inútilment, que interpretà Miquel Porter i Moix, un dels artífexs de la Nova Cançó, a la qual Jaume Reventós va contribuir activament amb diverses obres enregistrades (1967).
Responsable de la fundació, amb un grup d’amics, de l’Agrupació d’Amics de la Música el dissabte de Glòria de 1947. L’Agrupació anà creixent i augmentant les activitats culturals i musicals. D’altra banda, el 1962, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va crear els Festivals de Primavera. Per primera vegada es va representar òpera a la seva ciutat natal. Des de fa disset anys, l’Ateneu li dedica una ballada de sardanes, El Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major.
Va treballar en el negoci familiar d’impressió “Imprenta Reven” amb els seus germans.
Apunts biogràfics
Fou un destacat impulsor de la música a la seva ciutat natal. Montserrat Freixas i Matilde Parera foren les seves primeres mestres en el camp de la música. Amb l’ajuda de la segona va musicar el conte La princesa i el pastor de Josep M. Folch i Torres quan només tenia 17 anys. L’any 1941 va ingressar al Conservatori del Liceu, on, al curs 1949- 1950, va obtenir els títols de professor de música i piano. Va cursar els estudis de musicologia i història de la música amb Enric Roig, formes musicals i transport amb J. Busom i història amb Enric Bagué. Va poder ampliar coneixements d’harmonia i banda amb Julián Palanca durant el servei militar. Més tard va fer estudis sobre la sardana amb el mestre Agustí Cohí i Grau.
Autor de 65 sardanes, de diverses cançons i més tardanament d’una sèrie d’obres de piano més ambicioses i complexes com Preludi i tocata en Do s. menor en memòria de la concertista de piano Rosa Sabater amb qui l’uní una gran amistat, o Barcarola en Re menor i a Una noia morta – marxa fúnebre, estrenades, amb altres composicions, el 24 de novembre de 1991, a l’Auditori aleshores de la Fundació La Caixa.
El 1963 es va presentar al concurs de cançó catalana de la Selva del Camp, i guanyà el 3r premi amb la composició Inútilment, que interpretà Miquel Porter i Moix, un dels artífexs de la Nova Cançó, a la qual Jaume Reventós va contribuir activament amb diverses obres enregistrades (1967).
Responsable de la fundació, amb un grup d’amics, de l’Agrupació d’Amics de la Música el dissabte de Glòria de 1947. L’Agrupació anà creixent i augmentant les activitats culturals i musicals. D’altra banda, el 1962, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va crear els Festivals de Primavera. Per primera vegada es va representar òpera a la seva ciutat natal. Des de fa disset anys, l’Ateneu li dedica una ballada de sardanes, El Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major.
Va treballar en el negoci familiar d’impressió “Imprenta Reven” amb els seus germans.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| alzinar, L\' | Sardana per a cobla | |
| Amorós, amorós | Sardana per a cobla | |
| Bellvitgenca | Sardana per a cobla | 1990 |
| Carrer Xipreret | Sardana per a cobla | |
| Castell de Cornellà | Sardana per a cobla | |
| Cinquantenari de l\'Ateneu | Sardana per a cobla | 1981 |
| Conxa la pintora | Sardana per a cobla | |
| De lluny estant | Sardana per a cobla | |
| Elevació | Sardana per a cobla | |
| Elisa, Amàlia i Joana | Sardana per a cobla | 198? |
| Endavant L\'Hospitalet | Sardana per a cobla | |
| Estatut, L\' | Sardana per a cobla | 1982 |
| Feixa llarga, La | Sardana per a cobla | |
| Gentils noies de Masquefa | Sardana per a cobla | 1988 |
| Ilerda Pubilla | Sardana per a cobla | |
| Ja és primavera, Josefina | Sardana per a cobla | |
| Margarida | Sardana per a cobla | |
| Maria Eulàlia | Sardana per a cobla | |
| Maria, La | Sardana per a cobla | |
| meva àvia de Besalú, La | Sardana per a cobla | |
| Nit d\'estiu a L\'Hospitalet | Sardana per a cobla | |
| Per l\'Àngel | Sardana per a cobla | |
| Quimet xerraire, El | Sardana per a cobla | 1988? |
| Sitgetana, La | Sardana per a cobla | 1989 |
| tot L\'Hospitalet, El | Sardana per a cobla | 1988 |
| Volguda Agrupació | Sardana per a cobla | |
| Winky fidel | Sardana per a cobla |
Altres títols
SardanesA la Neus - A Matilde - Amics de Sitges - Balconada de Castelldefels (1994) - Catalunya 2000 - El tot Hospitalet (1992) - Els hospitalencs - Els Montgrins a Masquefa (1988) - Enyorança a Masquefa (1985) - L'antic estany - L'Aurora de l'Ateneu - L'Eco de Sitges (1988) - L'eterna joventut - L'estartit - L'independentista - L'única esperança - La Carmeta i les seves amigues - La mare (1983) - La marina hospitalenca - La Mediterrània - La nena de l’estació - La Núria d'Arbolí - Les boires de Montserrat - Maria Assumpta - Montserrat i Virginia - Plaça del Repartidor - Primavera a Sant Sadurní - Remembrances de l’avi - Solerjoveriana