Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 17 febrer 1879 - 20 maig 1962
Apunts biogràfics
Músic, compositor i luthier. Instrumentista de violí, clarinet i tenora, fill del també músic Francisco Riera Faus i germà de Josep Riera Bolasell. La seva trajectòria musical va molt lligada al vincle que estableixen els dos germans, inseparables, que treballen de forma paral·lela.
Com que ambdós germans provenen de família de músics, estudien música des de ben petits. Encara no tenien els 10 anys i ja sabien tots dos solfeig i tocaven el violí i el clarinet. Aquests primers estudis els feren a l'Escola Municipal de Música, dirigida llavors pel mestre Antoni Agramunt. Als dotze i tretze anys varen aprendre instruments de cobla: l’Enric va triar la tenora, amb Bartomeu Callís com a professor. Abans dels 14 anys ja tocaven a la cobla La cadaquessenca, amb la qual es van fer molt populars gràcies a les seves interpretacions, avançades per la seva edat.
Durant el període de temps entre el servei militar i l’esclat de la guerra, es va dedicar a donar classes particulars de solfeig i instrument a alumnes del poble i la comarca empordanesa. Al acabar la seva tasca com a professor de música, va col·laborar en la creació dels Rossinyolets, una cobla formada pels alumnes de l’escola Municipal de Música, que es van presentar en públic l’any 1925. S’inicia a l’ofici de constructor de llengüetes de canya per instruments musicals amb el seu oncle, i juntament amb el seu germà. S’hi dediquen fins al començament dels anys 50, amb més de 60 anys, ja que les seves forces van minvant i no poden oferir la mateixa qualitat. Com a ofici complementari també treballa d'ajudant del mestre de l'escola primària.
Formà part de les següents cobles, sempre de primer tenora: Rossinyols de Castelló d’Empúries (1897-99/1905-36), La Cadaquessenca (1894-95), Cobla-Orquestra Paquet de Figueres (1895-96), Nova Cobla La Principal de Perelada (1896-97), Cobla Agramont de Castelló (1899-1905), Els Peps de Figueres (1939), Cobla de Tortellà i la Pau Rossinyol de Castelló. Al llarg dels anys es mou molt entre les diferents cobles. De fet, comença i acaba la seva trajectòria musical a les cobles a la mateixa agrupació: La Cadaquessenca. La seva dedicació a la composició arribà més endavant, després de la creació dels Rossinyolets. Va compondre varies sardanes que encara es toquen ara, en especial Batecs del poble.
Enric Riera Fortiana va publicar l’any 1978 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos l’estudi titulat “Dos segles de música castellonina. Els germans Riera” que podeu consultar en línia.
Títol | Tipus | Any |
---|---|---|
Alegries del Monestir | Sardana per a cobla | |
Arrobadora | Sardana per a cobla | |
Batecs del poble | Sardana per a cobla | 1926 |
Campanades de dol i d\'alegria | Sardana per a cobla | 1926 |
Cançons de patufets | Sardana per a cobla | |
Hermosejada | Sardana per a cobla | |
sardana de l\'avellana, La | Sardana per a cobla |