Blancafort i Carbonell, Joan Baptista
La Garriga (Vallès Oriental), 17 juliol 1866 - Vic (Osona), 16 maig 1948
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano i orgue. Fou pare del músic i compositor Manuel Blancafort de Rosselló. Realitzà estudis de piano a Barcelona de la mà del mestre Joan Baptista Pujol, qui fou mestre de músics cèlebres com Vidiella, Granados o Ricard Vinyes. Va estudiar teoria i composició amb Antoni Ribera. De jove era l'organista de la parròquia de la Garriga, component motets i altres obres religioses per al cor de les Filles de Maria.
El 1890 va fundar el cor d'homes L'Espiga, d'inspiració claveriana, amb el que obtingué una reputació més enllà del municipi. Entre d'altres obres, musicà el poema El cant de la Vida que encarregà a Martí Genís i Aguilar, poeta membre de l'Esbart de Vic. L'any 1905 fundà a la Garriga la fàbrica de rotlles de pianola Victòria, coneguda popularment com La Solfa i construïda a la finca familiar annexa al balneari Blancafort, propietat de la família. Fou la primera a Espanya en proudir rotlles de pianola, i n'exportà a Europa, Amèria i Oceania, essent durant 25 anys negoci exitós. Va ser el responsable de la modernització de l'edifici del Balneari Blancafort i de les seves instal·lacions hidrotermals.
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano i orgue. Fou pare del músic i compositor Manuel Blancafort de Rosselló. Realitzà estudis de piano a Barcelona de la mà del mestre Joan Baptista Pujol, qui fou mestre de músics cèlebres com Vidiella, Granados o Ricard Vinyes. Va estudiar teoria i composició amb Antoni Ribera. De jove era l'organista de la parròquia de la Garriga, component motets i altres obres religioses per al cor de les Filles de Maria.
El 1890 va fundar el cor d'homes L'Espiga, d'inspiració claveriana, amb el que obtingué una reputació més enllà del municipi. Entre d'altres obres, musicà el poema El cant de la Vida que encarregà a Martí Genís i Aguilar, poeta membre de l'Esbart de Vic. L'any 1905 fundà a la Garriga la fàbrica de rotlles de pianola Victòria, coneguda popularment com La Solfa i construïda a la finca familiar annexa al balneari Blancafort, propietat de la família. Fou la primera a Espanya en proudir rotlles de pianola, i n'exportà a Europa, Amèria i Oceania, essent durant 25 anys negoci exitós. Va ser el responsable de la modernització de l'edifici del Balneari Blancafort i de les seves instal·lacions hidrotermals.
És autor de 4 sardanes que es van gravar en rotlles de pianola: Tissy (també titulada Pimerenca), Emilieta (també titulada Núria), Maria Sofia (també titulada Recorts) i Montserrat.