Samper i Marquès, Baltasar
Palma (Illes balears), 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966
Apunts biogràfics
Pianista, compositor, director d'orquestra, crític musical i etnomusicòleg. Va néixer en una família de músics: els seus pares eren cantants d'òpera i el seu germà Julià fou sacerdot i organista d'anomenada a Mallorca; va ser el compositor dels Goigs a llaor de la Mare de Déu d'Atotxa, titular de la parròquia d'Ariany (Mallorca).
El 1907 s'instal·là a Barcelona. Va ser deixeble d'Enric Granados a l'acadèmia d'aquest, on després seria professor de piano. Estudià harmonia, composició i instrumentació amb Felip Pedrell i, a París, fou deixeble del pianista Édouard Risler. El febrer de 1924, Samper va començar a treballar a les oficines de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Aquell mateix estiu, la direcció de la institució li proposà que, amb altres col·laboradors, es fes càrrec de les missions de recerca a les Illes. En estius compresos entre 1924 i 1932, els investigadors encapçalats per en Samper recolliren milers de cançons de la tradició popular illenca, aleshores molt viva. El 1934 i 1935 en continuà i completà la tasca de recerca la seva deixeble (i futura segona esposa, a l'exili), Dolors Porta i Bauçà.
La seva producció és molt àmplia i de qualitat, i en destaquen Danses Malorquines i Cançons i danses de l’illa de Mallorca. Va formar part del grup Compositors Independents de Catalunya, nascut amb el propòsit de fer una música d'arrel catalana i de projecció internacional. També va exercir la crítica musical a "La Publicitat", "Mirador", la "Revista Musical Catalana" i la "Revista de Catalunya"; dugué a terme gran nombre d'actuacions com a pianista i formà part de l'equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya, l'Orquestra de la ràdio de l'associació de Catalunya i de la comissió organitzadora del III Congrés Internacional de Musicologia (Barcelona, 1936).Al final de la guerra civil s'exilià a Mèxic, on dirigí l’Orfeó Català i feu estudis de folklore mexicà.
Apunts biogràfics
Pianista, compositor, director d'orquestra, crític musical i etnomusicòleg. Va néixer en una família de músics: els seus pares eren cantants d'òpera i el seu germà Julià fou sacerdot i organista d'anomenada a Mallorca; va ser el compositor dels Goigs a llaor de la Mare de Déu d'Atotxa, titular de la parròquia d'Ariany (Mallorca).
El 1907 s'instal·là a Barcelona. Va ser deixeble d'Enric Granados a l'acadèmia d'aquest, on després seria professor de piano. Estudià harmonia, composició i instrumentació amb Felip Pedrell i, a París, fou deixeble del pianista Édouard Risler. El febrer de 1924, Samper va començar a treballar a les oficines de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Aquell mateix estiu, la direcció de la institució li proposà que, amb altres col·laboradors, es fes càrrec de les missions de recerca a les Illes. En estius compresos entre 1924 i 1932, els investigadors encapçalats per en Samper recolliren milers de cançons de la tradició popular illenca, aleshores molt viva. El 1934 i 1935 en continuà i completà la tasca de recerca la seva deixeble (i futura segona esposa, a l'exili), Dolors Porta i Bauçà.
La seva producció és molt àmplia i de qualitat, i en destaquen Danses Malorquines i Cançons i danses de l’illa de Mallorca. Va formar part del grup Compositors Independents de Catalunya, nascut amb el propòsit de fer una música d'arrel catalana i de projecció internacional. També va exercir la crítica musical a "La Publicitat", "Mirador", la "Revista Musical Catalana" i la "Revista de Catalunya"; dugué a terme gran nombre d'actuacions com a pianista i formà part de l'equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya, l'Orquestra de la ràdio de l'associació de Catalunya i de la comissió organitzadora del III Congrés Internacional de Musicologia (Barcelona, 1936).Al final de la guerra civil s'exilià a Mèxic, on dirigí l’Orfeó Català i feu estudis de folklore mexicà.