Sans i Balcells, Joan
La Riba (Alt Camp), 5 febrer 1912 - Barcelona, 19 febrer 1999
Apunts biogràfics
Organista i compositor, firmà les seves obres com a Robert de la Riba. Als deu anys va iniciar els estudis musicals a l'Escolania del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia, a Barcelona, que dirigia l'organista i mestre de capella Antoni Català, que el va conduir a iniciar els estudis de piano amb Joan Pellicer, professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1925 començà els estudis religiosos al seminari dels Caputxins d'Igualada i es va consagrar a l'estudi del seu instrument: l'orgue. L'any que esclatà la guerra civil estudiava harmonia amb Jaume Pahissa i finalment completà els estudis de piano, orgue i composició amb Alceo Galliera al Conservatori de Milà.
Apunts biogràfics
Organista i compositor, firmà les seves obres com a Robert de la Riba. Als deu anys va iniciar els estudis musicals a l'Escolania del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia, a Barcelona, que dirigia l'organista i mestre de capella Antoni Català, que el va conduir a iniciar els estudis de piano amb Joan Pellicer, professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1925 començà els estudis religiosos al seminari dels Caputxins d'Igualada i es va consagrar a l'estudi del seu instrument: l'orgue. L'any que esclatà la guerra civil estudiava harmonia amb Jaume Pahissa i finalment completà els estudis de piano, orgue i composició amb Alceo Galliera al Conservatori de Milà.
El 1940 retornà a Catalunya i s'instal·là a Igualada, iniciant una estreta col·laboració musical amb Joan Just, mentre acabava els estudis de composició amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois. El 1943 va inaugurar l'orgue del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia i entre els anys 1946 i 1970 hi va assumir els magisteris de capella i de l'orgue, en què dugué a terme una continuada labor pedagògica i musical, a través de l'assídua interpretació del repertori sacre dels segles XVI al XX. Durant aquest període es va dedicar amb molta intensitat a la composició. D'aquesta època daten algunes de les seves composicions més emblemàtiques com la Rapsòdia Nadalenca per a orquestra i cor, estrenada sota la seva direcció al Palau de la Música Catalana, la Simfonieta concertant, Missa catalana (1965) o la sèrie de sis sardanes, en les seves diverses versions.
El Fons Robert de la Riba es troba a l'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya. També es va dedicar a la fotografia; podem trobar part del seu treball a la web de l’Associació Fotogràfica de Gràcia.
Per a més informació sobre l'autor consulteu el seu blog personal.
El Fons Robert de la Riba es troba a l'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya. També es va dedicar a la fotografia; podem trobar part del seu treball a la web de l’Associació Fotogràfica de Gràcia.
Per a més informació sobre l'autor consulteu el seu blog personal.