Timón i Barceló, Marc
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 5 març 1980
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano i compositor. S'inicia autodidàcticament en la composició musical i no serà fins acabar la carrera de periodisme, als 22 anys, que la posarà en primer terme amb l'estudi del Grau Superior d'aquesta matèria.
Es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002. Paral·lelament a aquesta trajectòria, als sis anys inicia i desenvolupa els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d'Empúries mentre s'examina per lliure i assoleix els títols oficials al Conservatori Isaac Albèniz de Girona, on obté, l'any 2002, el títol de Grau Mitjà i Professor de Piano amb la superació del 8è curs de piano.
L'any 2002, un cop finalitzada la carrera de periodisme, supera les proves per entrar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, on cursa el Grau Superior de Composició. A l'ESMUC ha estudiat amb grans mestres com Albert Guinovart (orquestració i composició), Arnau Bataller (la tècnica de la banda sonora) o Manel Camp (composició de jazz), a més d'Eduard Resina (composició electroacústica) o Karst de Jong, per citar alguns exemples. Al mateix temps, a la mateixa ESMUC, ha cursat ensenyaments de piano jazz i teclats amb Albert Bover i Xavier Ibàñez.
El juny de 2006, finalment, obté la seva segona llicenciatura, el Grau Superior de Composició, amb la qualificació d'Excel·lent en el seu Projecte Final de carrera i de Matrícula d'Honor en el darrer quadrimestre de Composició, nota que premiava la tasca compositiva desenvolupada al centre. Com a compositor no s'especialitza en cap terreny concret, tot i que té una gran predilecció per la música aplicada a la imatge, ja sigui per a televisió o cinema.
Pel que fa al món de la cobla, des de ben petit hi ha estat molt vinculat com a compositor i intèrpret de tible a la cobla Els Rossinyolets (de Castelló d'Empúries) i des de 2005 a la cobla Marinada (de Badalona). Com a intèrpret ha fet concerts en escenaris tan emblemàtics com el Liceu, El Palau de la Música o l'Auditori de Barcelona i ha participat en un ampli i variat ventall de projectes, molts d'ells en el format de cobla amb fusió amb d'altres elements no tradicionals. Ha tocat i enregistrat al costat de noms il·lustres com Manel Camp i Marcel Caselles, entre d'altres, i compta amb una desena de discs compactes enregistrats com a intèrpret. A més, ha estat fundador de les cobles La Principal del Caribe i La Principal de Júpiter, amb qui porta a terme un espectacle amb cobla i mitjans multimèdia.
A banda de l'àmbit català, ha portat la seva música i la sonoritat de la cobla per innombrables festivals d'arreu del món: Croàcia, França, Portugal, Alemanya, Finlàndia i Cuba en són alguns dels exemples més destacats.
Com a compositor, hom destaca, a banda de la riquesa en l'orquestració, el gran poder innovador de la seva música per a cobla, a cavall de l'eclecticisme i la fusió entre molts tipus d'estètiques i estils, fet que li propicia un segell molt personal i distintiu. Amb cert regust postromàntic i a vegades impressionista, defuig la fórmula habitual de la sardana com a ball tradicional per convertir-la en un petit esbós simfònic on poden conviure elements de la música coneguda com a clàssica amb harmonies i ritmes propis del jazz, del pop, del musical, de la banda sonora o d'altres estils de la música més moderna i actual, i és que Timón no concep en absolut la cobla com a una formació de tall tradicional sinó com un conjunt molt ric tímbricament i amb nombrosíssimes possibilitats.
En aquest terreny, el de la cobla, ha estat àmpliament guardonat en multiplicitat de concursos. Pel que fa al Concurs per a Joves Compositors de Blanes ha vençut en la majoria de les seves edicions i ha estat premiat en totes, des que va començar l'any 1998 fins l'any 2005. Precisament, Ningú és profeta a la seva terra, títol que guanyà en l'edició de 2005 obtindria l'honor de ser una de les deu sardanes finalistes en el concurs de La Sardana de l'Any.
A banda del concurs de Blanes, també guanyà l'únic premi accèssit al 1r concurs Vila de Cunit 2000 de música per a cobla amb Llavis de seda (títol que poc després canvià per Marina). La seva confirmació en els concursos de composició arriba a finals de 2003, quan guanya el 1r Premi i el Premi Popular del Concurs de Composició Ceret-Banyoles amb l'obra 5.445 d.C., una petita banda sonora en forma de sardana a l'estil de John Williams (un concurs, el de Ceret, ja no juvenil sinó obert a tots els compositors de totes les edats). També destaca el 1r Premi ex aequo, el 2005, al concurs de composició de Figueres Francesc Basil, amb Tempus fugit, i sobretot els dos Premis Accèssits obtinguts en dues edicions consecutives al Concurs de Composició de Sardanes SGAE els anys 2005 i 2006 amb El somni de la princesa Nerídia i Tiet Ferriol, l'últim Rossinyolet, respectivament. Altres reconeixements han estat el 1r Premi i Premi Popular del públic obtingut al Memorial Francesc Basil en l'edició de 2007 amb el títol 100 Anys de Fraternitat, el Premi Conrad Saló el 2016 amb Nostàlgies o el Premi de la Crítica a la Sardana de l'Any 2019 amb Llobregat Grooves.
A part de la composició musical, destaca també la seva faceta com a escriptor. Ha guanyat el Concurs Literari Vila de Roses en dues edicions consecutives amb Espanya va bien?! i Absurd: incongruències de la vida, respectivament, i també n'ha format part del jurat. L'Ajuntament de Roses li ha publicat les obres premiades en un llibre-recull.
Per a més informació sobre l'autor consulteu la seva web personal.
Apunts biogràfics
Instrumentista de piano i compositor. S'inicia autodidàcticament en la composició musical i no serà fins acabar la carrera de periodisme, als 22 anys, que la posarà en primer terme amb l'estudi del Grau Superior d'aquesta matèria.
Es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002. Paral·lelament a aquesta trajectòria, als sis anys inicia i desenvolupa els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d'Empúries mentre s'examina per lliure i assoleix els títols oficials al Conservatori Isaac Albèniz de Girona, on obté, l'any 2002, el títol de Grau Mitjà i Professor de Piano amb la superació del 8è curs de piano.
L'any 2002, un cop finalitzada la carrera de periodisme, supera les proves per entrar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, on cursa el Grau Superior de Composició. A l'ESMUC ha estudiat amb grans mestres com Albert Guinovart (orquestració i composició), Arnau Bataller (la tècnica de la banda sonora) o Manel Camp (composició de jazz), a més d'Eduard Resina (composició electroacústica) o Karst de Jong, per citar alguns exemples. Al mateix temps, a la mateixa ESMUC, ha cursat ensenyaments de piano jazz i teclats amb Albert Bover i Xavier Ibàñez.
El juny de 2006, finalment, obté la seva segona llicenciatura, el Grau Superior de Composició, amb la qualificació d'Excel·lent en el seu Projecte Final de carrera i de Matrícula d'Honor en el darrer quadrimestre de Composició, nota que premiava la tasca compositiva desenvolupada al centre. Com a compositor no s'especialitza en cap terreny concret, tot i que té una gran predilecció per la música aplicada a la imatge, ja sigui per a televisió o cinema.
Pel que fa al món de la cobla, des de ben petit hi ha estat molt vinculat com a compositor i intèrpret de tible a la cobla Els Rossinyolets (de Castelló d'Empúries) i des de 2005 a la cobla Marinada (de Badalona). Com a intèrpret ha fet concerts en escenaris tan emblemàtics com el Liceu, El Palau de la Música o l'Auditori de Barcelona i ha participat en un ampli i variat ventall de projectes, molts d'ells en el format de cobla amb fusió amb d'altres elements no tradicionals. Ha tocat i enregistrat al costat de noms il·lustres com Manel Camp i Marcel Caselles, entre d'altres, i compta amb una desena de discs compactes enregistrats com a intèrpret. A més, ha estat fundador de les cobles La Principal del Caribe i La Principal de Júpiter, amb qui porta a terme un espectacle amb cobla i mitjans multimèdia.
A banda de l'àmbit català, ha portat la seva música i la sonoritat de la cobla per innombrables festivals d'arreu del món: Croàcia, França, Portugal, Alemanya, Finlàndia i Cuba en són alguns dels exemples més destacats.
Com a compositor, hom destaca, a banda de la riquesa en l'orquestració, el gran poder innovador de la seva música per a cobla, a cavall de l'eclecticisme i la fusió entre molts tipus d'estètiques i estils, fet que li propicia un segell molt personal i distintiu. Amb cert regust postromàntic i a vegades impressionista, defuig la fórmula habitual de la sardana com a ball tradicional per convertir-la en un petit esbós simfònic on poden conviure elements de la música coneguda com a clàssica amb harmonies i ritmes propis del jazz, del pop, del musical, de la banda sonora o d'altres estils de la música més moderna i actual, i és que Timón no concep en absolut la cobla com a una formació de tall tradicional sinó com un conjunt molt ric tímbricament i amb nombrosíssimes possibilitats.
En aquest terreny, el de la cobla, ha estat àmpliament guardonat en multiplicitat de concursos. Pel que fa al Concurs per a Joves Compositors de Blanes ha vençut en la majoria de les seves edicions i ha estat premiat en totes, des que va començar l'any 1998 fins l'any 2005. Precisament, Ningú és profeta a la seva terra, títol que guanyà en l'edició de 2005 obtindria l'honor de ser una de les deu sardanes finalistes en el concurs de La Sardana de l'Any.
A banda del concurs de Blanes, també guanyà l'únic premi accèssit al 1r concurs Vila de Cunit 2000 de música per a cobla amb Llavis de seda (títol que poc després canvià per Marina). La seva confirmació en els concursos de composició arriba a finals de 2003, quan guanya el 1r Premi i el Premi Popular del Concurs de Composició Ceret-Banyoles amb l'obra 5.445 d.C., una petita banda sonora en forma de sardana a l'estil de John Williams (un concurs, el de Ceret, ja no juvenil sinó obert a tots els compositors de totes les edats). També destaca el 1r Premi ex aequo, el 2005, al concurs de composició de Figueres Francesc Basil, amb Tempus fugit, i sobretot els dos Premis Accèssits obtinguts en dues edicions consecutives al Concurs de Composició de Sardanes SGAE els anys 2005 i 2006 amb El somni de la princesa Nerídia i Tiet Ferriol, l'últim Rossinyolet, respectivament. Altres reconeixements han estat el 1r Premi i Premi Popular del públic obtingut al Memorial Francesc Basil en l'edició de 2007 amb el títol 100 Anys de Fraternitat, el Premi Conrad Saló el 2016 amb Nostàlgies o el Premi de la Crítica a la Sardana de l'Any 2019 amb Llobregat Grooves.
A part de la composició musical, destaca també la seva faceta com a escriptor. Ha guanyat el Concurs Literari Vila de Roses en dues edicions consecutives amb Espanya va bien?! i Absurd: incongruències de la vida, respectivament, i també n'ha format part del jurat. L'Ajuntament de Roses li ha publicat les obres premiades en un llibre-recull.
Per a més informació sobre l'autor consulteu la seva web personal.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| 100 anys de fraternitat | Sardana per a cobla | 2007 |
| 5445 d.C. | Sardana per a cobla | 2003 |
| albada d'en Pol, L' | Sardana per a cobla | 2020 |
| Amor d'àvies | Sardana per a cobla | 2016 |
| Anna i Vado | Sardana per a cobla | 2001 |
| àvia centenària, L' | Sardana per a cobla | 1994 |
| Badalona 2007 D.C. | Sardana per a cobla | 2007 |
| Bagdad game over | Sardana per a cobla | 2003 |
| Calella Vila Bella | Sardana per a cobla | 2014 |
| Calonge i Sant Antoni | Sardana per a dues cobles | 2022 |
| Calonge, poble de llibres | Sardana per a dues cobles | 2024 |
| Camí | Sardana per a cobla | 2019 |
| Cercles d'amistat | Sardana per a cobla | 2007 |
| De Rossinyol a Rusiñol | Sardana per a cobla | 2006 |
| Des del primer dia | Sardana per a cobla | 2009 |
| Després del silenci | Sardana per a cobla | 2012 |
| Èrik i l'Alba de Castellfollit, L' | Sardana per a cobla | 2006 |
| Gràcies, Pare! | Sardana per a cobla | |
| Il·lusions mai somniades | Sardana per a cobla | 2006 |
| Llobregat grooves | Sardana per a cobla | 2018 |
| Marina | Sardana per a cobla | |
| Mataró, Ciutat Pubilla 2009 | Sardana per a cobla | 2009 |
| Ningú és profeta a la seva terra | Sardana per a cobla | 2005 |
| Nit de pluja fina a Badalona | Sardana per a cobla | 2007 |
| nou príncep, Un | Sardana per a cobla | 2011 |
| Paranoia d'aquells moments que... | Sardana per a cobla | 2000 |
| Per sempre | Sardana per a cobla | 2018 |
| Perpetuum Desidium | Sardana per a cobla | 2018 |
| Plaça del Poble d'Andorra, La | Sardana per a cobla | 2008 |
| Please don't stop the music! | Sardana per a cobla | 2009 |
| Pleniluni | Sardana per a cobla | 2019 |
| Poemes i promeses | Sardana per a cobla | 2017 |
| Puigsoliuenca | Sardana per a cobla | 2007 |
| Puigsoliuenca | Sardana per a dues cobles | 2007 |
| Recordant el mestre Fontàs | Sardana per a cobla | 2014 |
| Sensibilitat violeta | Sardana per a cobla | 2008 |
| somni de color de rosella, Un | Sardana per a cobla | 2008 |
| somni de la Princesa Nerídia, El | Sardana per a cobla | 2005 |
| Tarannà empordanès | Sardana per a cobla | 2010 |
| Tempus fugit | Sardana per a cobla | 2005 |
| That's the way! | Sardana per a cobla | 2009 |
| This love song is for you | Sardana per a cobla | 2004 |
| Tiet Ferriol, l'últim rossinyolet | Sardana per a cobla | 2006 |
| Tot un senyoràs | Sardana per a cobla | 2017 |
| triomf de la perseverança, El | Sardana per a cobla | 2011 |
| Tu | Sardana per a cobla | 2002 |
| Voluntariat | Sardana per a cobla | 2004 |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Cançó de bressol per a fer adormir la guerra | Obra per a formacions amb instruments de cobla | 2009 |
| Cathedral lucis | Obra per a una cobla | 2007 |
| Concert per a piano i cobla n. 1 | Obra per a una cobla | 2008 |
| planetes (Periple d'un humà per salvar la sardana), Els | Obra per a una cobla | 2005 |
| Vortex temporum | Obra per a més de dues cobles | 2023 |
Altres títols
Sardanes
Aquelles bohèmies nits d'estiu (1999) - Bells vells temps (2001) - Castelló d'Empúries 2001 (2001) - El dolor d'un adéu (1998) - Marinada de Violetes - No voliem fer-nos grans (2002, tenora i tible) - Quan m'arribi l'hora (1999) - Sardanes a Finlàndia (1999)
Obres
25 anys d'aventures (suite) - Catalunya 5714 - Coses de Palamós (ballet per violí, cello, piano, cobla i percussió) - Descatalanuya (2007) - La llegenda del bruel de Castelló d'Empúries (2013, poema per a dues cobles i percussió) - Missa funky en fu menor (2010) - Narcís Monturiol i l'aventura de l'Ictineu (2009, per a cobla i 2 percussionistes) - The strange case of the magic carillion (carrilló i cobla)
Arranjaments
La llegenda de Sant Nicolau (original d'Àngel Rodamilans)