Ferrer i Fitó, Rafael
Sant Celoni (Vallès Oriental), 22 maig 1911 - Barcelona, 26 març 1988
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí i director, fill de Josep Ferrer i Torres. Va realitzar una llarga carrera musical, tant en la faceta de compositor com en la de director, amb notables repercussions a l'estranger, com el premi Itàlia obtingut el 1962. El seu pare, que va ser també el seu mestre, tocava el fiscorn a La Lira de Sant Celoni, i així té els primers contactes amb la sardana interprentant el trombó en aquella cobla durant una temporada. Va realitzar els estudis de violí amb els professors Figueres i Castillo, i, després, amb Eduard Toldrà; solfeig amb Lluís Millet i harmonia, contrapunt i fuga amb Enric Morera. El 1950 va obtenir el premi extraordinari de composició.
Fou instrumentista a l’orquestra Pau Casals (1931-39), el Quartet Català, l'Agrupació de Cambra i l'Orquestra Municipal de Barcelona. A partir del 1962 va ocupar el càrrec de concertino d’aquesta formació i el mateix any, després de la mort d’Eduard Toldrà, en fou nomenat director. Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori de Música de Barcelona (1969-81). Destaquen en el seu catàleg un bon nombre de sardanes per a cobla i també la peça orquestral Suite mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua (1952), la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal (1960), De la terra, del mar. Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980), per a dos cors i cobla, i Erols (1982), per a orquestra simfònica. Les seves sardanes tenen un estil molt característic, aconseguint de la cobla efectes poc usuals dintre les normes clàssiques.
Sardanes premiades
La sardana dels infants del món (cor infantil i orquestra) – Premi Pau Casals, 1976
Turó de l'home – 3r Accèssit Premi Joaquim Serra, 1985
Obres premiadesMediterrània 3 (suite en tres temps) - Premi Pau Casals, 1977
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí i director, fill de Josep Ferrer i Torres. Va realitzar una llarga carrera musical, tant en la faceta de compositor com en la de director, amb notables repercussions a l'estranger, com el premi Itàlia obtingut el 1962. El seu pare, que va ser també el seu mestre, tocava el fiscorn a La Lira de Sant Celoni, i així té els primers contactes amb la sardana interprentant el trombó en aquella cobla durant una temporada. Va realitzar els estudis de violí amb els professors Figueres i Castillo, i, després, amb Eduard Toldrà; solfeig amb Lluís Millet i harmonia, contrapunt i fuga amb Enric Morera. El 1950 va obtenir el premi extraordinari de composició.
Fou instrumentista a l’orquestra Pau Casals (1931-39), el Quartet Català, l'Agrupació de Cambra i l'Orquestra Municipal de Barcelona. A partir del 1962 va ocupar el càrrec de concertino d’aquesta formació i el mateix any, després de la mort d’Eduard Toldrà, en fou nomenat director. Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori de Música de Barcelona (1969-81). Destaquen en el seu catàleg un bon nombre de sardanes per a cobla i també la peça orquestral Suite mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua (1952), la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal (1960), De la terra, del mar. Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980), per a dos cors i cobla, i Erols (1982), per a orquestra simfònica. Les seves sardanes tenen un estil molt característic, aconseguint de la cobla efectes poc usuals dintre les normes clàssiques.
Sardanes premiades
La sardana dels infants del món (cor infantil i orquestra) – Premi Pau Casals, 1976
Turó de l'home – 3r Accèssit Premi Joaquim Serra, 1985
Obres premiadesMediterrània 3 (suite en tres temps) - Premi Pau Casals, 1977
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Balada mediterrània | Sardana per a cobla | 1975 |
| Com una espiga | Sardana per a cobla | 1961 |
| Déu vos guard andorrans! | Sardana per a cobla | 1961 |
| Entre el Puig i la Tordera | Sardana per a cobla | 1979 |
| Granet de blat | Sardana per a cobla | 1974 |
| Joanó, En | Sardana per a cobla | 1947 |
| Miana | Sardana per a cobla | 1970 |
| noia dels ulls blaus, La | Sardana per a cobla | 1947 |
| nou tendra, La | Sardana per a cobla | 1947 |
| Octubre | Sardana per a cobla | 1963 |
| plana riallera, Una | Sardana per a cobla | 1985 |
| Portal de l'Àngel | Sardana per a cobla | 1961 |
| retorn, El | Sardana per a cobla | 1984 |
| Rosa d'abril | Sardana per a cobla | 1978 |
| Tendresa (sardana curta) | Sardana per a cobla | 1970 |
| Turó de l'home | Sardana per a cobla | 1985 |
| Verd de pi, blau de mar | Sardana per a cobla | 1975 |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Camí enllà | Obra per a una cobla | 1982 |
| De la terra, del mar | Obra per a cor i cobla | 1980 |
| Imatges | Obra per a una cobla | 1985 |
| In memoriam - Quim Serra, adéu! | Obra per a una cobla | 1957 |
| Mediterrània-3 | Obra per a una cobla | 1976 |
| Recull de cançons | Obra per a cor i cobla | 1983 |
| Retaule berguedà | Obra per a una cobla | 1960 |
| Tardorada | Obra per a una cobla | 1979 |
Música per a la dansa
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Penedès, El | Dansa de creació, suite i recull per a cobla | 1961 |
Altres títols
SardanesA un home bo (1984) - Catalunya sempre (1976) - En Pau, el noi (1979) - Endavant sempre (1988) - La filla d'en Joanó (1983) - La sardana dels infants del món (cor infantil i orquestra) - Laiona (1978) - Les campanes ens fan companyia (cor i cobla, amb lletra de J. M. Espinàs, 1963) - Mestre Pere (la darrera, 1987) - Rafael quart (1981) - Res no és mesquí (per a cor mixt i tamborí, amb lletra de Joan Salvat Papasseit, 1986) - Vallderoure (1980)
Altres
Camí enllà... (suite en tres temps, 1982) - Trobada (ballet?, 1983)