Rigau i Poch, Pere
Torroella de MontgrĂ (Baix EmpordĂ ), 29 desembre 1868 - 20 gener 1909
Apunts biogrĂ fics
Instrumentista principalment de flabiol, director i compositor de música per a cobla i sardanes. Fill de Joan Rigau i Trill i germà de la Marta i en Rogeli, també músics reconeguts al món de la cobla. També conegut com a Barretó.
IniciĂ els seus primers ensenyaments musicals amb el seu pare, mĂşsic de la cobla amb Pere Albert, director de la cobla BarretĂł i Mossèn Marcell, vicari i organista de la parròquia. Posteriorment estudiĂ composiciĂł amb Joan Carreras i Dagas. Amb els anys i l'ajut dels mĂşsics que l'envoltaren arribĂ a dominar tambĂ© el cornetĂ, el fiscorn, el violĂ i el tible. Amb nomĂ©s onze anys entrĂ a formar part de la cobla Barretons. L’any 1884, amb motiu de voler millorar, ampliar i rejovenir la cobla, sorgiren diferències amb el seu pare, va deixar els Barretons i conjuntament amb tres companys, va fundar la Cobla Montgrins. Va ser flabiolaire, representant i director fins l’any 1908. Entre l’any 1906 i 1907 la Montgrins va gravar un total de 29 discos en els que hi trobem fins a 23 sardanes de Pere Rigau. Cap al 1890 dirigia l'AgrupaciĂł Coral El Pensament i el 1905 organitzĂ El Vals Burlesco, un cor que simulava el so d’instruments amb la pròpia veu dels intèrprets. L'èxit d'aquesta iniciativa l'empenyĂ© a constituir la Societat Choral El MontgrĂ, adherida als Cors d'en ClavĂ©, amb repertori basat en les obres d’Anselm ClavĂ©.
Donà classes de música (un dels seus deixebles va ser Vicenç Bou), fundà i dirigà corals, obres teatrals, concerts, i, en general, participà intensament en la vida cultural de Torroella. Deixà un mètode per guiar l’ensenyament del flabiol anomenat Lecciones de Flabiol de Pedro Rigau, que conservà l'arxiu de la cobla Montgrins. Conté escales, exercicis de tècnica, una sardana curta, un contrapunt en Do M i estudis en diferents tonalitats. És probablement el primer mètode per a un instrument de cobla i encara es conserva en format manuscrit, no s’ha arribat a editar.
ComponguĂ© mĂ©s de 400 sardanes, moltes d'elles obligades. Es preocupĂ de mantenir l’estètica musical de la sardana davant un entorn que es veu cada vegada mĂ©s influenciat per la mĂşsica que arriba de fora com l’òpera o els balls francesos procurant no allunyar-se de l’essència i el color original de la sardana empordanesa. Destaquem les sardanes Una rialleta, La cançó de l'ocellet o La bola de neu, per a lluĂŻment del flabiol, i L'arc de Sant MartĂ.
El Museu de la MediterrĂ nia de Torroella de MontgrĂ, conserva, en el seu Centre de DocumentaciĂł, un fons integrat per mĂ©s de 480 sardanes compostes per Pere Rigau. Fou cedit l'any 2002 a l'Arxiu Històric de la vila per Rogeli Lloveras Rigau.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A la voreta del Ter | Sardana per a cobla | |
| A posta de sol | Sardana per a cobla | |
| Aire, aire | Sardana per a cobla | |
| alegria de la plaça, L' | Sardana per a cobla | |
| Alegroia | Sardana per a cobla | |
| Ă nima compasiva, L' | Sardana per a cobla | |
| aranya, L' | Sardana per a cobla | |
| arc de Sant MartĂ, L' | Sardana per a cobla | |
| arc de Sant MartĂ, L' | Sardana per a piano | |
| arribada del segle XX, L' | Sardana per a cobla | |
| aurora, L' | Sardana per a cobla | |
| baldufa, La | Sardana per a cobla | |
| Bartoleta, La | Sardana per a cobla | |
| batejada, Una | Sardana per a cobla | |
| Bohèmia, La | Sardana per a cobla | |
| bola de neu, La | Sardana per a cobla | 1902 |
| bressol de Catalunya, El (Lo) | Sardana per a cobla | |
| Brodant | Sardana per a cobla | 1908 |
| Camèlia | Sardana per a cobla | |
| CamĂ de la Fosca | Sardana per a cobla | 1890 |
| campanes d'Olot, Les | Sardana per a cobla | 1902 |
| Cançó amorosa | Sardana per a cobla | |
| cançó de l'ocellet, La | Sardana per a cobla | |
| cant de la cigala, Lo | Sardana per a cobla | 1898? |
| cantaire del Ter, La | Sardana per a cobla | |
| capriciosa, La | Sardana per a cobla | |
| Carolina | Sardana per a cobla | |
| Caterina d'AliĂł | Sardana per a cobla | |
| Cel estrellat | Sardana per a cobla | |
| ciclĂł, Un | Sardana per a cobla | |
| cistella enflocada, La | Sardana per a cobla | |
| clavetaire, La | Sardana per a cobla | |
| coca dolça, La | Sardana per a cobla | |
| colometa, La | Sardana per a cobla | 1894 |
| comtessa, La | Sardana per a cobla | |
| confitera, La | Sardana per a cobla | |
| congoixa, La | Sardana per a cobla | |
| coronela, La | Sardana per a cobla | |
| Crisantema | Sardana per a cobla | |
| Cuba (Cuba española) | Sardana per a cobla | |
| daga, La | Sardana per a cobla | |
| dama blanca, La | Sardana per a cobla | |
| De bon matĂ | Sardana per a cobla | |
| dia de camp, Un | Sardana per a cobla | |
| dia joliu, Un | Sardana per a cobla | |
| Elvira | Sardana per a cobla | |
| enredaire, L' | Sardana per a cobla | |
| espigolera, L' | Sardana per a cobla | |
| fades del Ter, Les | Sardana per a cobla | |
| fadrineta, La | Sardana per a cobla | |
| feinera, La | Sardana per a cobla | |
| Fernanda | Sardana per a cobla | |
| ferruca, La | Sardana per a cobla | |
| Flor d'ItĂ lia | Sardana per a cobla | |
| font del RudĂł, La | Sardana per a cobla | |
| fresca matinada, La | Sardana per a cobla | |
| funayera, La | Sardana per a cobla | |
| gallega, La | Sardana per a cobla | 1897 |
| Gegantina | Sardana per a cobla | |
| gelosa, La | Sardana per a cobla | |
| hostalera, L' | Sardana per a cobla | |
| Idil·li joiós | Sardana per a cobla | |
| infantil, La | Sardana per a piano | 1945 |
| jardinera, La | Sardana per a cobla | |
| jorn de maig, Un | Sardana per a cobla | |
| jutgesa, La | Sardana per a cobla | |
| Laura | Sardana per a cobla | |
| mandrosa, La | Sardana per a cobla | |
| Mariona | Sardana per a cobla | 1897 |
| mariposa, La | Sardana per a cobla | |
| Matinejant | Sardana per a cobla | |
| matinera, La | Sardana per a cobla | |
| moreneta empordanesa, La | Sardana per a cobla | |
| mort de la nĂşvia, La | Sardana per a cobla | |
| muntanyesa, La | Sardana per a cobla | 1890 |
| mĂşsic, Una | Sardana per a cobla | |
| nevada, La | Sardana per a cobla | 1902c |
| nina migranyosa, La | Sardana per a cobla | 1903? |
| NinĂł | Sardana per a cobla | 1907 |
| noia d'EmpordĂ , La | Sardana per a cobla | |
| oferta, La | Sardana per a cobla | |
| Panadera | Sardana per a cobla | |
| pastoreta, La | Sardana per a cobla | |
| patinadora, La | Sardana per a cobla | |
| PĂ tria | Sardana per a cobla | |
| pecadora, La | Sardana per a cobla | |
| petonet d'amor, Un | Sardana per a cobla | |
| Planys d'un cor | Sardana per a cobla | |
| plor d'un Ă ngel, Lo | Sardana per a cobla | |
| Polsim d'or | Sardana per a cobla | |
| Pomell de flors | Sardana per a cobla | |
| Pretoria | Sardana per a cobla | |
| prometença, La | Sardana per a cobla | |
| Raig de lluna | Sardana per a cobla | 1904? |
| ram d'or, Un | Sardana per a cobla | |
| rebanya, Una | Sardana per a cobla | |
| Records del Congost | Sardana per a cobla | |
| Remor de petons | Sardana per a cobla | |
| republicana, La | Sardana per a cobla | |
| rialleta, Una | Sardana per a cobla | |
| rimaire, La | Sardana per a cobla | 1894 |
| Ruixim de perles | Sardana per a cobla | |
| Sardana curta n. 1 (Quatre sardanes curtes) | Sardana per a cobla | |
| Sardana curta n. 2 (Quatre sardanes curtes) | Sardana per a cobla | |
| Sardana curta n. 3 (Quatre sardanes curtes) | Sardana per a cobla | |
| Sardana curta n. 4 (Quatre sardanes curtes) | Sardana per a cobla | |
| segadora, La | Sardana per a cobla | |
| separatista, La | Sardana per a cobla | |
| Serafina | Sardana per a cobla | |
| Sortint d'ofici | Sardana per a cobla | |
| teixidora, La | Sardana per a cobla | |
| tempestat, La | Sardana per a cobla | |
| torrentada, La | Sardana per a cobla | |
| Tot fent malla | Sardana per a cobla | |
| trena d'or, La | Sardana per a cobla | |
| trenes rosses, Les | Sardana per a cobla | |
| tres tambors, Els | Sardana per a cobla | |
| Trinitat | Sardana per a cobla | |
| tronada, La | Sardana per a cobla | |
| turbina, La | Sardana per a cobla |
Altres títols
Sardanes
70 anys del Foment - A ballar toca - A trenc d’alba - Adelfa - Adriana - Aiguadera - Aimadora - Amparo - Anita - Antonita (1903) - Arnoldo - Azucena - Baldomera - Blandina - CĂ diz - CanigĂł - Cant d’amor - Cantem - Cap al tard - Cap i cor - Carmencita - Casilda (1897) - Chocolate Juncosa - Cinteta - Claror de lluna - Consuelo - Coqueta - De Madrid a Barcelona - De Madrid a ParĂs - El bruel de Pals - El camp de les violes - El castell del MontgrĂ - El chaleco blanco - El crit de la pĂ tria - El desengaño - El jurament d’una nimfa - El mirall d’aigua - El salero - Electra - Enriqueta - Eponina - Esmeralda - Espada basto - España - Estuche menor - Fent el niu - Festa escolar - Fi de jorn - Fi de segle - Fidela - Filomena - Flora (tible) - Florentina - Florista - GarĂn - Guadalupe - Guardamont! - Herbes i flors - HermĂnia - Hortènsia - Jaleo - Julieta - L’aldeana - L’andarina - L’anglenja - L’aplec - L’arca de NoĂ© - L’emblanquinadora - L’empordanesa - L’enamorada - L’enfarinada - L’enredadera - L’espiga d’amor - L’espiga d’or - L’espingarda - L’estrella - L’estrella amb cua - L’estudiante - L’indiotaire - Llorensa - L’oreneta - L’oreneta empordanesa - L’orfeneta - La alegroia - La bailarina - La Baldirona - La bandolera - La banyista - La baronesa - La barquilla - La barretina - La batalla - La batelera - La bogadera - La boira - La boletaire - La bordeta - La borracha - La borrasca - La brema - La bruja - La cadernera - La caimanera - La cajetilla del soldado - La calĂ ndria - La calsinaire - La campesina - La campiña - La cantera - La cantinera - La capitalista - La capitana (1897) - La caputxa - La carbonera - La carinyosa (1889) - La carnavalense - La castanyera - La caza del oso - La cita - La clavellina - La comedianta - La comercianta - La conspiradora - La cosidora - La cotorra – La criolla - La cuca de llum - La curiosa - La desconsolada - La deseada - La desenfrenada - La dida (1889) - La diplomĂ tica - La dormilona - La envidiosa - La fadrina - La fanalera - La farruca - La festa major - La festiua - La figarasa - La filadora - La filosa - La firataire - La flamenca - La flor d’ametller - La flor de maig - La font del VilĂ - La fruitera - La fuetada - La gallarda - La gardènia - La Giralda - La glorieta - La gropada - La grua (1889) - La guardiana - La habladora - La hebrea - La independència - La inesperada - La infantesa - La joia - La literata - La llampĂ rnia - La llençadora - La llengataire - La llibretaire - La lluna de mel - La llungarda - La lucha - La mainada - La mandrosa - La manzanilla - La marinesca - La mascarda - La masovera - La medicante - La menestrala (1889) - La mentirosa - La mercadera - La miranda - La Mireya - La misteriosa (1890) - La modista - La molinera - La nebodeta - La nena dormint - La nena Piolla - La nĂşvia - La orgullosa - La pabordessa - La padrina - La pagesia - La palmera - La pantomima - La parentela - La pasionaria - La pastora - La pensamentera - La perla de Catalunya - La pescatera - La piñata - La pineda - La piragua - La plaiera - La ploranera - La poncella - La presumida - La primavera (1890) - La pubilleta - La puntaire - La RamiĂł - La ratxada - La recuitera - La refrescadora - La renaixença - La robacortona - La roncadora - La rondalla de l’infern - La rondinaire - La roureda - La salamandra - La salerosa - La saltarina - La sandunguera - La sargantana - La sensitiva - La serenata - La simpatia (fiscorn) - La simpĂ tica - La sirena - La sultana (1893) - La sureda - La suripanta - La taconera - La tafanera - La tardor - La telefonista - La temptaciĂł - La torre de Babel - La Torreponsa - La torroellense - La tramuntana - La tranquileta - La vaquera - La velocipedista - La vengadora - La verdulera - La vesprada - La Vilamatense - La violeta - La WolapĂĽk - La Zagala - Les batolles (1890) - Les cuques (tible) - Los trasnochadores - Laieta - Laureo - Loreto - Leonor - Lorraine - Maineta - Malagueña - Manzanilla (tible) - Marcolfa - Margarida - Maria del Carme - Marta - Matilde - Mercat i bon any - Mercedes - NatĂ lia - No em veus Prenda? - Odilla - OlĂ© Sevilla - Palmira - PamiĂł - PasiĂłn mia - Pauleta (1889) - Per tu Salions (1988) - Pobreta Catalunya! - Records de l’EmpordĂ - Records del MontgrĂ - Riquelme - Rosario - Rosita - Sal i sandunga - Sempre dorm - Sidi Guariax - Sofia - Somni dolç - Tot fent niu - Tristos records - Tulita (1890) - Un dia de camp - Un diluvio - Un recuerdo - Un saludo a la Francia - Un somni - Un suspir - Una fontada - Una il·lusiĂł - Una rosa - Una sorpresa - Una venjança (fiscorn) - Unes baralles - Via fora! - Visca el salero! (tible i tenora) - Visca la gresca - Viva España - Volves d'or (tible i tenora) - Zosima