Garreta i Arboix, Juli
Sant Feliu de GuĂxols (Baix EmpordĂ ), 12 marc 1875 - 2 desembre 1925
Apunts biogrĂ fics
De famĂlia menestral, la seva formaciĂł va ser bĂ sicament autodidacte. Va rebre nocions de mĂşsica dels seu pare, rellotger i mĂşsic, i del director de coral Ramon Novi. Va actuar a la cobla i orquestra paterna anomenada La Vella, i desprĂ©s d’una estada a Vilanova (per aprendre l’ofici de rellotger), ho va fer en el Quintet Garreta. Aquest modus vivendi s’esqueia al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per dedicar-se a la creaciĂł musical. L’ambient en què es va moure al Sant Feliu modernistra va ser el d’un cercle d’amics benestants que li van permetre accedir a les grans partitures clĂ ssiques i romĂ ntiques i a compositors com Mahler, Strauss i Schömberg.
Fora de Catalunya, nomĂ©s va anar a Paris i a Bayreuth, cosa que li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner, i els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la relaciĂł amb l’OrfeĂł CatalĂ , LluĂs Millet i Pau Casals, que va donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, ParĂs i Londres. Va conrear la mĂşsica simfònica i la de cambra i va rebre diferents guardons, i del seu catĂ leg resulten especialment remarcables les dues sonates (piano i violoncel) i les cançons.
En el seu catà leg per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives. Va instrumentar per a orquestra simfònica les sardanes La pedregada, A en Pau Casals, Nydia, Mar d’argent, La pastora enamorada, Isabel, Giverola i la inclosa en Sonata per a piano, mentre que Joan Pich Santasusana va instrumentar la de la Suite Empordanesa. Va vetllar per convertir la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i va contribuir a la seva difusió internacional.
La seva personalitat musical inconfusible van fer sorgir la dita popular que deia que hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sà que en tenen, i les d’en Garreta.
Sardanes premiades
Isabel – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
La pastora enamorada – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
Llicorella – 1r Premi Jocs Florals de la Bisbal, 1911Dalt les Gavarres – Premi Girona, 1919
Per a més informació sobre l'autor consulteu la següent pà gina.
Apunts biogrĂ fics
De famĂlia menestral, la seva formaciĂł va ser bĂ sicament autodidacte. Va rebre nocions de mĂşsica dels seu pare, rellotger i mĂşsic, i del director de coral Ramon Novi. Va actuar a la cobla i orquestra paterna anomenada La Vella, i desprĂ©s d’una estada a Vilanova (per aprendre l’ofici de rellotger), ho va fer en el Quintet Garreta. Aquest modus vivendi s’esqueia al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per dedicar-se a la creaciĂł musical. L’ambient en què es va moure al Sant Feliu modernistra va ser el d’un cercle d’amics benestants que li van permetre accedir a les grans partitures clĂ ssiques i romĂ ntiques i a compositors com Mahler, Strauss i Schömberg.
Fora de Catalunya, nomĂ©s va anar a Paris i a Bayreuth, cosa que li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner, i els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la relaciĂł amb l’OrfeĂł CatalĂ , LluĂs Millet i Pau Casals, que va donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, ParĂs i Londres. Va conrear la mĂşsica simfònica i la de cambra i va rebre diferents guardons, i del seu catĂ leg resulten especialment remarcables les dues sonates (piano i violoncel) i les cançons.
En el seu catà leg per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives. Va instrumentar per a orquestra simfònica les sardanes La pedregada, A en Pau Casals, Nydia, Mar d’argent, La pastora enamorada, Isabel, Giverola i la inclosa en Sonata per a piano, mentre que Joan Pich Santasusana va instrumentar la de la Suite Empordanesa. Va vetllar per convertir la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i va contribuir a la seva difusió internacional.
La seva personalitat musical inconfusible van fer sorgir la dita popular que deia que hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sà que en tenen, i les d’en Garreta.
Sardanes premiades
Isabel – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
La pastora enamorada – 1r Premi IV Festa Música Catalana, 1908
Llicorella – 1r Premi Jocs Florals de la Bisbal, 1911Dalt les Gavarres – Premi Girona, 1919
Per a més informació sobre l'autor consulteu la següent pà gina.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A en Pau Casals | Sardana per a cobla | 1920 |
| A en Pau Casals | Sardana per a altres formacions | 1999 |
| Agna Rosa | Sardana per a cobla | 1905? |
| aubada, L' | Sardana per a cobla | |
| aubada, L' | Sardana per a piano | |
| ball de la Joana, El | Sardana per a cobla | 1902 |
| beata, La | Sardana per a cobla | |
| bellugosa, La | Sardana per a cobla | |
| Boirines | Sardana per a cobla | |
| bordeta, La | Sardana per a cobla | |
| bruixa, La | Sardana per a cobla | |
| calĂ ndria, La | Sardana per a cobla | |
| cant dels ocells, El | Sardana per a cobla | 1904? |
| Carmeta | Sardana per a cobla | 1920 |
| cigala, La | Sardana per a cobla | |
| Dalt Les Gavarres | Sardana per a cobla | |
| Dalt Les Gavarres | Sardana per a piano | |
| donzella de la costa, La | Sardana per a cobla | 1902 |
| Enyorança | Sardana per a cobla | |
| Enyorança | Sardana per a piano | |
| fada, La | Sardana per a cobla | 1902 |
| filla del marxant, La | Sardana per a cobla | 1909 |
| filosa, La | Sardana per a cobla | 1899 |
| fira, La | Sardana per a cobla | |
| Flor de neu | Sardana per a cobla | 1902? |
| Frisança | Sardana per a cobla | 1907 |
| Frisança | Sardana per a piano | 1907 |
| gaita, La | Sardana per a cobla | 1900- |
| gelosa, La | Sardana per a cobla | 1898 |
| Giverola | Sardana per a cobla | 1920 |
| Giverola | Sardana per a piano | 1920 |
| Griselda | Sardana per a cobla | |
| Griselda | Sardana per a piano | |
| Innominada | Sardana per a cobla | 1915 |
| Innominada | Sardana per a altres formacions | |
| Innominada | Sardana per a altres formacions | 2019 |
| Isabel | Sardana per a cobla | 1921 |
| Isabel | Sardana per a piano | |
| Juny | Sardana per a cobla | 1921 |
| Juny | Sardana per a més de dues cobles | |
| Juny | Sardana per a piano | 1921 |
| Juny | Sardana per a altres formacions | |
| llar, La | Sardana per a cobla | 1922 |
| Llicorella | Sardana per a cobla | |
| llumenera, La | Sardana per a cobla | |
| Mar d'argent | Sardana per a cobla | |
| Mar d'argent | Sardana per a més de dues cobles | |
| Maria | Sardana per a cobla | 1908 |
| Maria | Sardana per a piano | 1908 |
| Matinada | Sardana per a cobla | 1907 |
| Matinada | Sardana per a piano | 1907 |
| mimada, La | Sardana per a cobla | |
| mosca, La | Sardana per a cobla | |
| Nuri | Sardana per a cobla | |
| Nydia | Sardana per a cobla | 1920 |
| Nydia | Sardana per a cor i cobla | 2006 |
| orfe, L' | Sardana per a cobla | 1904? |
| Pastora enamorada | Sardana per a cobla | |
| Pastora enamorada | Sardana per a piano | |
| Pastoral | Sardana per a cobla | |
| pecadora, La | Sardana per a cobla | 1902 |
| Pedregada | Sardana per a cobla | 1921 |
| plat de carn d'olla, Un | Sardana per a cobla | |
| ploranera, La | Sardana per a cobla | |
| Primavera | Sardana per a cobla | 1920 |
| pubilla, La | Sardana per a cobla | 1897 |
| pubilla, La | Sardana per a piano | 1897 |
| Recordant | Sardana per a cobla | 1919 |
| riolera, La | Sardana per a cobla | 1898 |
| rondalla, La | Sardana per a cobla | 1902 |
| rondalla, La | Sardana per a piano | 1902 |
| rosada, La | Sardana per a cobla | 1902 |
| rosella, La | Sardana per a cobla | 1902 |
| rosella, La | Sardana per a piano | 1902 |
| RosĂł | Sardana per a cobla | 1906 |
| ruda, La | Sardana per a cobla | |
| Sardana de la sonata en Do menor | Sardana per a piano | |
| Somni dolç | Sardana per a cobla | 1905 |
| Somni dolç | Sardana per a piano | 1905 |
| Somni gris | Sardana per a cobla | 1905 |
| Somni gris | Sardana per a piano | 1905 |
| Somnis | Sardana per a cobla | 1919 |
| Suite en sol (Suite empordanesa) | Sardana per a altres formacions | |
| testament d'Ameli, El | Sardana per a cobla | 1909 |
| Violeta | Sardana per a cobla | 1909 |
| xerraire, La | Sardana per a cobla | 1898 |
| Zaira | Sardana per a cobla | 1907 |
| Zaira | Sardana per a piano | 1907 |
Transcripcions per a cobla
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Scherzo (de la Suite Empordanesa) | Obra transcrita per a cobla |