Ripoll (Ripollès), 30 novembre 1905 - Barcelona, 29 desembre 1963
Apunts biogràfics
Compositor que tingué un activitat molt remarcable a la comarca ripollesa fins a uns deu anys abans de la seva mort, quan es traslladà a Mataró. Era cosí del compositor 
Ramon Serrat de qui rebé les primeres lliçons d'harmonia i contrapunt, i les de violí del mestre 
Eduard Toldrà. Després estudià piano amb el concertista Juli Pons, un instrument que considerava imprescindible per a la composició. Fou professor de música a Ripoll, Vic, Olot i Mataró. 
Durant la seva estada a Ripoll fundà la cobla orquestra Serratins (1922), obrí la Acadèmia Vilamanyà i dirigí l'Orfeó de Ripoll. El 1934 va ser nombrat professor del Conservatori Municipal de Música de Vic. Després de la guerra, va fundar la Cobla-orquesta Vilamanyà. De 1951 a 1953, havent-se instal·lat a Olot, dirigí també l’Escola Municipal de Música, l'Orfeó Olotí i Ràdio Olot. A partir de 1954 es traslladà a Mataró on fou nomenat director de la Banda de Música i de la coral de la Sala Cabanyes, on obtingueren considerable prestigi les representacions de la Passió i els Pastorets. 
La seva música destaca per la descripció, aspecte molt apreciable en la seva obra per a cobla Fulls pirinencs, estrenada l'any abans de la seva mort. Cultivà diferents gèneres musicals com la música simfònica. El punt més alt de la seva producció musical cal considerar-lo en l'obra simfònica Gnoms de la Maladeta, estrenada al Palau de la Música Catalana amb gran èxit per l'Orquestra Municipal de Barcelona, sota la direcció d'Eduard Toldrà el 1956. També cultivà música de cambra, lieder, coral, quartets, sarsuela (Terra nostra), teatre infantil, ballet, sardanes i obres per a cobla. En seu cognom oficial era Vilamañà.