Badalona (Barcelonès), 15 març 1896 - 16 gener 1939Apunts biogràficsInstrumentista de piano i compositor, fill de
Leopold Botey. A l'Escola Municipal de Música de Barcelona, va cursar estudis de solfeig i teoria amb
Frederic Alfonso, violí amb Manuel Viscasillas, i harmonia, contrapunt i composició amb
Enric Morera, de qui va rebre una influència molt marcada com es pot comprovar en algunes de les seves sardanes. Als 20 anys mereix per oposició una beca per continuar els seus estudis al Conservatori de Brussel·les, que ha d'abandonar per l’esclat de la guerra europea (1914).
Compositor de nombroses sardanes per a cobla, d’entre les quals en va versionar algunes per a gran orquestra (
L’Ametller,
L’Abella,
Saltironant,
Plou i fa sol,
La Sardana de Ripoll...) o per a piano. La primera de les seves sardanes, composta amb catorze anys, va ser
Quan el pare no té pa (1908) i la que es considera l'última va ser
Tardor (1925). Autor de poemes simfònics, concerts per a piano i violí, violoncel i piano, sonates, cançons per a cant i piano, i arranjaments de tota mena. També va reciclar melodies populars i tonades catalanes transformant-les en música coral per a veus mixtes. Sota el consell d’un familiar seu, Joan de Déu Soler i Badia, va començar a escriure una obra dedicada a les quatre estacions de l’any en forma de sardana. Malauradament, quan només li faltava per escriure
L’estiu, va caure malalt i va quedar incompleta.
A finals dels anys 1920, es reuneixen Jaume Costa, Salvador Valls, Joan Aymerich i Ramon Salsas i el mateix Antoni Botey, tots badalonins, per tal de fundar una institució que reunís tota la cultura musical del poble. Finalment l’any 1921 es constitueix oficialment l’Orfeó badaloní i Botey en va ser el primer director artístic. També creà conjuntament amb alguns amics de Badalona, un quartet de corda que fou inaugurat el 28 d’abril del 1921, al teatre Victoria.
Va seguir amb una alta activitat musical fins que tingué una crisi mental que li causà una situació irreversible i fou ingressat. Després d’un temps i pocs dies abans de l’ocupació de les tropes Franquistes a Barcelona, el 16 de gener de 1939, A. Botey morí a la clínica Nova Betlem a Barcelona, allunyat de la seva família que va haver de romandre amagada.
Sardanes premiadesNadal a Mataró – 1922
La sardana de Ripoll (dedicada al seu pare) – Premi ofert per Francesc Cambó al festival de la música catalana, 1920