Oliveras i Guillamet, Narcís
Tortellà (Garrotxa), 20 maig 1901 – Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), 1980
Apunts biogràfics
Si bé la seva popularitat esdevingué principalment a través de la seva sardana El canari canta (1950, obligada de flabiol), en Narcís Oliveras, Ciset, va ser un constant propulsor de la vida sardanista en el seu aspecte musical. Als deu anys ja formà com a flabiolaire de la cobla tortellanenca Asprit. Després entrà a La Principal de Tortellà i el mestre Josep Saderra li ensenyà violí i harmonia. El 1928 formà l’orquestrina Jazz New York i a Barcelona acabà la seva formació musical. El 1930 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola de Música de Sant Joan de les Abadesses. El 1931 formà la Santjoanina o Santjoanenca que també interpretava sardanes. El 1934 va veure la llum La Principal de Sant Joan de les Abadesses sota la seva direcció. Després de la guerra (1939) entrà a Els Serratins i, més tard, féu renéixer La Principal de Sant Joan on havien entrat els seus fills Mateu i Ramon. Els anys 50 intentà sense èxit la restauració de l’Escola de Música de Sant Joan, que abocà a la dissolució de la cobla i que féu que Narcís Oliveras passés a Ripoll a integrar se a La Nova Ripollesa en la qual va actuar fins a la seva jubilació. Deixà escrites prop d’un centenar de sardanes, entres les quals n’hi ha d’obligades i de revesses.
Apunts biogràfics
Si bé la seva popularitat esdevingué principalment a través de la seva sardana El canari canta (1950, obligada de flabiol), en Narcís Oliveras, Ciset, va ser un constant propulsor de la vida sardanista en el seu aspecte musical. Als deu anys ja formà com a flabiolaire de la cobla tortellanenca Asprit. Després entrà a La Principal de Tortellà i el mestre Josep Saderra li ensenyà violí i harmonia. El 1928 formà l’orquestrina Jazz New York i a Barcelona acabà la seva formació musical. El 1930 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola de Música de Sant Joan de les Abadesses. El 1931 formà la Santjoanina o Santjoanenca que també interpretava sardanes. El 1934 va veure la llum La Principal de Sant Joan de les Abadesses sota la seva direcció. Després de la guerra (1939) entrà a Els Serratins i, més tard, féu renéixer La Principal de Sant Joan on havien entrat els seus fills Mateu i Ramon. Els anys 50 intentà sense èxit la restauració de l’Escola de Música de Sant Joan, que abocà a la dissolució de la cobla i que féu que Narcís Oliveras passés a Ripoll a integrar se a La Nova Ripollesa en la qual va actuar fins a la seva jubilació. Deixà escrites prop d’un centenar de sardanes, entres les quals n’hi ha d’obligades i de revesses.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A la meva Ignacieta | Sardana per a cobla | 1970e |
| Al tantu Ramírez | Sardana per a cobla | 1973e |
| Amic Jaume Soler | Sardana per a cobla | 1972 |
| Baldirona, La | Sardana per a cobla | 1938 |
| barrabam del Toll, El | Sardana per a cobla | 1949 |
| barri d'en Pere Planas, El | Sardana per a cobla | 1972e |
| berbena del Pla, La | Sardana per a cobla | 1941 |
| Camprodon a la vista | Sardana per a cobla | 1929 |
| canari encara canta, El | Sardana per a cobla | 1950 |
| cant del sabater, El | Sardana per a cobla | 1948 |
| Clot de Can Liu, El | Sardana per a cobla | 1928 |
| Doctor Granja, El | Sardana per a cobla | 1977 |
| Dolça Catalunya | Sardana per a cobla | 1950 |
| Esperança de Surinyach | Sardana per a cobla | |
| Folklòrica Barcelona, La | Sardana per a cobla | 1973 |
| Fonts del Llobregat, Les | Sardana per a cobla | 1962 |
| germanes Roca, Les | Sardana per a cobla | 1962e |
| Neus Descamps, La | Sardana per a cobla | 1976e |
| Nit de Nadal | Sardana per a cobla | 1973e |
| Noces d'or | Sardana per a cobla | |
| nostra Festa Major, La | Sardana per a cobla | 1962e |
| Palomera, La | Sardana per a cobla | 1940 |
| Pastors a Betlem | Sardana per a cobla | 1962e |
| Plà d'Estrangul | Sardana per a cobla | 1954 |
| Pla del Roser, El | Sardana per a cobla | 1975e |
| Preparant la collita | Sardana per a cobla | 1948 |
| Puig de Bassegoda, El | Sardana per a cobla | 1931 |
| Record pòstum | Sardana per a cobla | 1949 |
| Refila noi | Sardana per a cobla | 1967e |
| Remei de Cala Cana, La | Sardana per a cobla | 1978e |
| serra del Cadell, La | Sardana per a cobla | 1944 |
| sis fills, Els | Sardana per a cobla | |
| tres néts, Els | Sardana per a cobla |
Altres títols
SardanesA l'amic Cerrada (1954) - A Ull de Ter (1930) - Anant de camí (1930) - Blanca (1942) - Bufa noi - Canta, canta pastoret (revessa) - Club Barcelona (1951) - El collet del vent - El Janot i la Bonica (referida als personatges de La vaca cega: en Janot que d’un cop de roc buidà l’ull de la vaca i Bonica que era el nom de la vaca) - El senyor Ruera (1936) - Eloisa Benet (1928) - En Maraldes de camí - En Pep de les caselles (1946) - Escalant el Puig del Taga (revessa, 1954) - Gentil parella (1948) - Jugant a corda (1928) - L'amic Torres (1953) - La pinta mones (la primera, 1926) - La Teresa Massós - La verbena del Pla (1911) - Maria (1943) - No reclamis (revessa, 1957) - Pilar Calret (1930) - Pobre Mariano! (revessa, 1951) - Primavera gentil (1928) - Retorn (1949) - Revoltosa (revessa, 1942) - Semblant gat i gos (tenora i tible, 1953) - Vols escoltar (fiscorn, 1952)