Millet i Millet, Lluís Maria
Barcelona, 21 juny 1906 - 19 juliol 1990
Apunts biogràfics
Fill de Lluís Millet i Pagès. Inicià els estudis musicals amb els mestres Josep Maria Comella i Joan Salvat. Anys més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va rebre lliçons de solfeig i teoria del mestre Pere Jordà, de piano del mestre Joaquim Canals, i d’harmonia, composició, contrapunt i fuga dels mestres Lluís Millet i Pagès (pare) i de Vicenç Maria de Gibert i Serra. Paral·lelament també va ser cantaire de l’Orfeó Català. Pel que fa a la seva activitat docent, fou professor en diverses institucions i va substituir el seu pare com a mestre de capella a l’església de Sant Felip Neri. Cal destacar també la seva participació en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou, així mateix, en aquesta primera etapa o de joventut quan fou nomenat director de l’Schola Orpheonica de Barcelona (del 1930 al 1933). Va accedir a la direcció de l’Orfeó a final de 1945, després de la mort de Francesc Pujol, antic director i successor de Lluís Millet i Pagès, i n’ocupà el càrrec fins al 1977. El 1943 començà a treballar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona com a professor de solfeig i teoria i el 1945 hi assumí les càtedres d’Història Universal de la Música, Estètica General i Història de la Música i Musicologia espanyoles. Pel que fa a la seva activitat compositiva, va treballar diversos gèneres: música per a cor, per a veu i piano, música instrumental i també sardanes.
Apunts biogràfics
Fill de Lluís Millet i Pagès. Inicià els estudis musicals amb els mestres Josep Maria Comella i Joan Salvat. Anys més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va rebre lliçons de solfeig i teoria del mestre Pere Jordà, de piano del mestre Joaquim Canals, i d’harmonia, composició, contrapunt i fuga dels mestres Lluís Millet i Pagès (pare) i de Vicenç Maria de Gibert i Serra. Paral·lelament també va ser cantaire de l’Orfeó Català. Pel que fa a la seva activitat docent, fou professor en diverses institucions i va substituir el seu pare com a mestre de capella a l’església de Sant Felip Neri. Cal destacar també la seva participació en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou, així mateix, en aquesta primera etapa o de joventut quan fou nomenat director de l’Schola Orpheonica de Barcelona (del 1930 al 1933). Va accedir a la direcció de l’Orfeó a final de 1945, després de la mort de Francesc Pujol, antic director i successor de Lluís Millet i Pagès, i n’ocupà el càrrec fins al 1977. El 1943 començà a treballar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona com a professor de solfeig i teoria i el 1945 hi assumí les càtedres d’Història Universal de la Música, Estètica General i Història de la Música i Musicologia espanyoles. Pel que fa a la seva activitat compositiva, va treballar diversos gèneres: música per a cor, per a veu i piano, música instrumental i també sardanes.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Arranjador | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| Nit estrellada | Sardana per a cobla | ||
| sardana de l\'abril, La | Cassú i Serra, Josep | Sardana per a cobla | 1947 |
| sardana de l\'abril, La | Sardana per a cor a cappella | ||
| Solitud | Sardana per a cobla | ||
| Tant petiteta | Sardana per a cobla | 1927 | |
| Tardoral | Sardana per a cobla | ||
| Viola boscana | Sardana per a cobla | 1946 |