Gerhard i Ottenwaelder, Robert

Compositor i intèrpret de reconeixement internacional. Es tracta d’una de les personalitats més destacades del patrimoni musical català de tots els temps fins al punt de ser considerat com una figura clau de la música catalana i europea.

Estudià harmonia amb Hugo Strauss, durant un semestre en 1912. El 1913 ingressà a l'Acadèmia Real de Munic. La Primera Guerra Mundial el va obligar a tornar a Valls en 1914. El mes d'abril de 1915 es traslladà a Barcelona per a matricular-se en l'Acadèmia Granats, on estudià piano amb Enric Granados fins a la seva mort en 1916 i posteriorment amb Frank Marshall. Durant l'hivern entre 1923 i 1924 realitzà classes privades amb Schönberg de qui va aprendre el llenguatge atonal i el mètode dodecafònic. El 1925 continuà els seus estudis a Berlín, on Schönberg es va fer càrrec de la Masterclass de Composició en l'Acadèmia d'Arts de Prússia fins que es graduà el 1928. 

Després de graduar-se tornà a Barcelona, on va dur a terme una gran activitat cultural amb concerts, conferències, participació en organitzacions musicals catalanes i activitats pedagògiques. Amb l'adveniment de la República, treballà amb Higini Anglès en tasques de pedagogia i popularització de la música clàssica. Liderà el Grup de Compositors Independents de Catalunya, format pels compositors més avantguardistes del moment (Manel Blancafort, Manel Lamote de Grignon, Federic Mompou, Eduard Toldrà i Baltasar Samper) i fou el responsable de gestió musical del Govern de la República. El 1931 fou nomenat professor de música de l’Escola Normal de la Generalitat i treballà a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. El 1939 s'exilià, i s'instal·là a Cambridge on desenvolupà el gruix de la seva carrera. 

És autor d’una extensa obra musical que parteix d’una exploració constant que busca la innovació i que combina la tradició nacionalista i els nous corrents centreeuropeus. En el camp de la sardana havia expressat la seva preocupació pel seu futur en totes les seves facetes com a composició musical. L’any 1929, amb la influència del seu concepte renovador va compondre una sardana per a cobla i una per a conjunt de vent, inclosos tenora, tible i fiscorn, que foren estrenades al Palau de la Música Catalana junt amb altres composicions seves. A l'exili, els darrers anys de vida, va escriure una tercera sardana per a orquestra, destinada al film Secret people (1968). També utilitzà la forma sardana en altres obres seves: en un dels temps del Concert per a violí i orquestra i en un fragment de l'obra Jardins de Barcelona.

 

Doctorat honoris causa atorgat per la University of Cambridge (1968)  

Commander of the Order of British Empire (1967)