Casas i Bell, Miquel
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), 3 juny 1900 - Torelló (Osona), 23 octubre 1988
Apunts biogràfics
Alumne del Conservatori de Música de Barcelona, va ser deixeble dels mestres Balcells, Gelabert, Argilaga, Millet i Morera. Per arribar-hi calia fer tota l’Arrabassada i travessar després tot Barcelona. Com que no hi havia tren Miquel Casas hi anava a peu. Fou professor de l’Escola de Música de Terrassa (1930) que guanyà per oposicions. Precisament hi conegué el mestre Ramon Serrat que l’animà a escriure la primera sardana: Maria Engràcia. Després de la guerra (1941) formà part de la cobla Els Nois d’Olesa. Creà l’Escola de Música de Rubí (1956) alternant-hi la docència amb la de Terrassa. El 1965 es jubilà d’aquesta última, però continuà amb la de Rubí fins al 1985. Dirigí les corals Joventut Terrassenca i Unió Santcugatenca, i, en general, mantingué una gran activitat fins a edat molt avançada.
L’any 1949 el seu poema simfònic Remor dins la pineda obtingué el premi Juli Garreta ex aequo amb una obra d’Agustí Borgunyó. De sardanes en va compondre més d’un centenar, entre les últimes L’amic Joan (1975) i Recordant Pau Casals (1981) que possiblement hagi quedat inèdita.
Sardanes i obres premiades
Asprors i dolceses (sardana) - Terrassa, 1936
Com la rosada (sardana) - Girona, 1937
Remors de festa a la pineda (suite) - Premi Juli Garreta al Concurs Barcino, 1949
Apunts biogràfics
Alumne del Conservatori de Música de Barcelona, va ser deixeble dels mestres Balcells, Gelabert, Argilaga, Millet i Morera. Per arribar-hi calia fer tota l’Arrabassada i travessar després tot Barcelona. Com que no hi havia tren Miquel Casas hi anava a peu. Fou professor de l’Escola de Música de Terrassa (1930) que guanyà per oposicions. Precisament hi conegué el mestre Ramon Serrat que l’animà a escriure la primera sardana: Maria Engràcia. Després de la guerra (1941) formà part de la cobla Els Nois d’Olesa. Creà l’Escola de Música de Rubí (1956) alternant-hi la docència amb la de Terrassa. El 1965 es jubilà d’aquesta última, però continuà amb la de Rubí fins al 1985. Dirigí les corals Joventut Terrassenca i Unió Santcugatenca, i, en general, mantingué una gran activitat fins a edat molt avançada.
L’any 1949 el seu poema simfònic Remor dins la pineda obtingué el premi Juli Garreta ex aequo amb una obra d’Agustí Borgunyó. De sardanes en va compondre més d’un centenar, entre les últimes L’amic Joan (1975) i Recordant Pau Casals (1981) que possiblement hagi quedat inèdita.
Sardanes i obres premiades
Asprors i dolceses (sardana) - Terrassa, 1936
Com la rosada (sardana) - Girona, 1937
Remors de festa a la pineda (suite) - Premi Juli Garreta al Concurs Barcino, 1949
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A l\'entorn de l\'ermita | Sardana per a cobla | 1946 |
| Agraïment | Sardana per a cobla | 1967 |
| Alba somriu, L\' | Sardana per a cobla | 1944 |
| Asprors i dolceses | Sardana per a cobla | 1936 |
| Camí amunt | Sardana per a cobla | 1946 |
| Com la rosada | Sardana per a cobla | 1937 |
| Crepuscle en el mar de Lloret | Sardana per a cobla | 1972 |
| de Can Milà de La Roca, Els | Sardana per a cobla | 1950 |
| Devesa florida, La | Sardana per a cobla | 1969 |
| dos amics, Els | Sardana per a cobla | 1957 |
| escolans enjogassats, Els | Sardana per a cobla | 1957 |
| Escoltant la remor del Ter | Sardana per a cobla | 1954 |
| Festa Major de Terrassa, (La) | Sardana per a cobla | 1949 |
| Francina | Sardana per a cobla | 1945 |
| Idil·li muntanyès | Sardana per a cobla | 1924 |
| Magdalena | Sardana per a cobla | 1932 |
| Maria Engràcia | Sardana per a cobla | 1936 |
| Matinejant | Sardana per a cobla | 1946 |
| menuda d\'en Vidal, La | Sardana per a cobla | 1947 |
| menuda de casa, La | Sardana per a cobla | |
| Presumida | Sardana per a cobla | 1946 |
| Primavera gentil | Sardana per a cobla | 1955 |
| Rosalina | Sardana per a cobla | 1937 |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Pirinenca | Obra per a una cobla | 1950 |
| Remor de festa a la pineda | Obra per a una cobla | 1949 |
Música per a la dansa
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Ball de Festeig | Dansa de creació, suite i recull per a cobla | 1966 |
| Bombers Catalans, Els | Dansa de creació, suite i recull per a cobla | 1966 |
| Danses Marineres | Dansa de creació, suite i recull per a cobla | 1977 |
Arranjaments de danses
| Títol | Autor | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| Ball de Cèrcols (Vilanova i la Geltrú) | Tradicional, popular, etc. | Dansa tradicional per a cobla | 1966 |
| Entrellissada (Rosselló) | Tradicional, popular, etc. | Dansa tradicional per a cobla | 1966 |
Altres títols
Sardanes
Amistat franca (revessa) - Bona acollida (1944) - Cançoneta (1946) - Dansant i pregant (1965) - Dia de festa (per a corda, 1977) - El niu vora el Ter (1951) - Els valents de Castellar del Vallès (1958) - Festa a muntanya - Gentil Montserrat (1958) - La casa pairal (obligada de tenora, 1959) - La font de l\'armetà - La lluna, la pruna i el sol mariner (1959) - L\'amic Joan (1975) - L\'aplec de Sant Medir (obligada de tible, 1944) - L\'aufàbrega (cor d\'homes, 1950) - L\'aufàbrega (1950) - Maig (1940) - Mercè estimada (1965) - Pluges de maig - Quan el poble canta (quintet de corda, 1961) - Recordant Mossèn Oller (quintet de coda 1961) - Recordant Pau Casals (1976) - Sardana blanca coral, 1970).