Renalías i Pi, Emili
Terrassa (Vallès Occidental), 15 gener 1906 - 19 abril 1977
Apunts biogràfics
Als nou o deu anys començà a estudiar la música a l’Escolania del Sant Esperit sota el mestratge de mossèn Àngel Rodamilans. Després, per tal d’aprendre la tècnica del violí, es matriculà a l’Escola Municipal de Música com a alumne del mestre Joan Soler i Diffent i, més tard, seguint el seu mestre, s’incorporà al Conservatori de Terrassa quan aquest fou creat pel mestre Pecanins. Al Conservatori continuà estudiant amb el mateix mestre Joan Soler, del qual fou deixeble predilecte i professor auxiliar quan completà amb brillant qualificació el seu professorat. Des de jove alternà la seva afició musical amb l’art de la imatgeria. Professionalment es lliurà a la venda i la restauració d’imatges en una botiga al carrer de la Font Vella. En el taller de l’esmentada botiga restaurà també molts violins i fins i tot arribà a construir-ne un, al seu gust, per a ús personal.
Com molts altres companys seus, abans de la guerra actuà en l’orquestra del Conservatori i, després de la guerra, figurà en gairebé tots els grups de música de cambra que circumstancialment es feien d’acord amb les necessitats. No deixà mai de tocar a l’església, on llavors s’interpretaven misses solemnes de Perossi, per a cor i orquestra, en honor dels sants protectors de la ciutat o dels patrons de gremis.
Després de la guerra, el lloc on la seva vocació pogué desenvolupar-se amb més assiduïtat fou tocant a la cobla La Principal de Terrassa (1931), en la qual primer tocà el fiscorn i després el trombó. Aleshores escriví varies sardanes que arribaren a fer-se populars. L’any 1969, però, deixà la cobla i es limità a tocar el violí de manera esporàdica i desinteressada en els actes parroquials del Sant Esperit o de la Sagrada Família, on llavors encara hi havia molta activitat musical. Morí degut a una llarga i complicada malaltia.
Apunts biogràfics
Als nou o deu anys començà a estudiar la música a l’Escolania del Sant Esperit sota el mestratge de mossèn Àngel Rodamilans. Després, per tal d’aprendre la tècnica del violí, es matriculà a l’Escola Municipal de Música com a alumne del mestre Joan Soler i Diffent i, més tard, seguint el seu mestre, s’incorporà al Conservatori de Terrassa quan aquest fou creat pel mestre Pecanins. Al Conservatori continuà estudiant amb el mateix mestre Joan Soler, del qual fou deixeble predilecte i professor auxiliar quan completà amb brillant qualificació el seu professorat. Des de jove alternà la seva afició musical amb l’art de la imatgeria. Professionalment es lliurà a la venda i la restauració d’imatges en una botiga al carrer de la Font Vella. En el taller de l’esmentada botiga restaurà també molts violins i fins i tot arribà a construir-ne un, al seu gust, per a ús personal.
Com molts altres companys seus, abans de la guerra actuà en l’orquestra del Conservatori i, després de la guerra, figurà en gairebé tots els grups de música de cambra que circumstancialment es feien d’acord amb les necessitats. No deixà mai de tocar a l’església, on llavors s’interpretaven misses solemnes de Perossi, per a cor i orquestra, en honor dels sants protectors de la ciutat o dels patrons de gremis.
Després de la guerra, el lloc on la seva vocació pogué desenvolupar-se amb més assiduïtat fou tocant a la cobla La Principal de Terrassa (1931), en la qual primer tocà el fiscorn i després el trombó. Aleshores escriví varies sardanes que arribaren a fer-se populars. L’any 1969, però, deixà la cobla i es limità a tocar el violí de manera esporàdica i desinteressada en els actes parroquials del Sant Esperit o de la Sagrada Família, on llavors encara hi havia molta activitat musical. Morí degut a una llarga i complicada malaltia.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Germanor | Sardana per a cobla | 1948 |
Altres títols
SardanesCarme - Maria Mercè - Santperenca - Terrassenca gentil