Roure i Jané, Joan
Solsona (Solsonès), 18 octubre 1921 - Andorra la Vella, 14 desembre 1990
Apunts biogràfics
Instrumentista de trompeta. El seu pare, Joan Roure i Riu, trompetista, l'inicià al solfeig quan tenia quatre anys i més tard feu ingrés a l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre de Solsona que li serví per anar ampliant els estudis musicals. Va fundar diverses agrupacions com l'Orquestra Moderna Solsonina, l'Orquestra Dekaros a Lleida, l'Orquestra Rebés, l'Orquestra del Principat d'Andorra (Dixi Combo) i la cobla Diamant-Club de Solsona (1945), que també dirigí. També fou director de la cobla Triomfal d’Igualada (1958) i component de la cobla AMOGA (1960). Posteriorment s’establí a Andorra on fundà i dirigí l’Orfeó Andorrà i fou professor de trompeta a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals.
Va escriure la primera sardana Baixant pel Cardener, que ell qualificà d'assaig, el 1940. 42 anys més tard, i després d’escriuren prop del centenar, escriví Ciutat de Solsona (1982), dedicada a la cobla que es formà amb aquest nom. També es dedicà a la instrumentació de ballets i a la composició i arranjament de totes les danses típiques de Solsona, aplegades en un disc enregistrat per La Principal de la Bisbal.
Apunts biogràfics
Instrumentista de trompeta. El seu pare, Joan Roure i Riu, trompetista, l'inicià al solfeig quan tenia quatre anys i més tard feu ingrés a l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre de Solsona que li serví per anar ampliant els estudis musicals. Va fundar diverses agrupacions com l'Orquestra Moderna Solsonina, l'Orquestra Dekaros a Lleida, l'Orquestra Rebés, l'Orquestra del Principat d'Andorra (Dixi Combo) i la cobla Diamant-Club de Solsona (1945), que també dirigí. També fou director de la cobla Triomfal d’Igualada (1958) i component de la cobla AMOGA (1960). Posteriorment s’establí a Andorra on fundà i dirigí l’Orfeó Andorrà i fou professor de trompeta a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals.
Va escriure la primera sardana Baixant pel Cardener, que ell qualificà d'assaig, el 1940. 42 anys més tard, i després d’escriuren prop del centenar, escriví Ciutat de Solsona (1982), dedicada a la cobla que es formà amb aquest nom. També es dedicà a la instrumentació de ballets i a la composició i arranjament de totes les danses típiques de Solsona, aplegades en un disc enregistrat per La Principal de la Bisbal.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Alba | Sardana per a cobla | |
| amic Pere, L\' | Sardana per a cobla | |
| Andorrana | Sardana per a cobla | |
| Aplec a Encamp | Sardana per a cobla | |
| aplec de la taula rodona, L\' | Sardana per a cobla | 1950 |
| campanar del meu carrer, El | Sardana per a cobla | |
| Cardona | Sardana per a cor a cappella | |
| Ciutat de Solsona | Sardana per a cobla | 1982 |
| Joan Llobet, En | Sardana per a cobla | |
| llum de Tarragona, La | Sardana per a cobla | 1962e |
| Olesa i La Passió | Sardana per a cobla | |
| Penya Barcelonista de Solsona | Sardana per a cobla | |
| Quimet de Cal Algué, En | Sardana per a cobla | 1951 |
| sardana de Solsona, La | Sardana per a cobla | |
| sardana de Solsona, La | Sardana per a veu solista i piano | |
| Solsona, Ciutat Pubilla | Sardana per a cobla | 1983 |
| Verge de Montalbà | Sardana per a cobla |
Altres títols
SardanesAnna i Marta - Aplec a Meritxell - Baixant pel Cardener (la primera, 1940) - Bonica Andorra - Cant d'amor (1951) - En Jordi i la Pepita - En Tomàs Bahí - Poncella del Pirineu - Primavera - Rambla avall (1966) - Sardana de Cardona - Solsona poncella
Altres
Festa Major de Solsona (recull de balls per a cobla originals i aliens)