Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 5 març 1980Apunts biogràficsInstrumentista de piano i compositor. S'inicia autodidàcticament en la composició musical i no serà fins acabar la carrera de periodisme, als 22 anys, que la posarà en primer terme amb l'estudi del Grau Superior d'aquesta matèria.
Es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002. Paral·lelament a aquesta trajectòria, als sis anys inicia i desenvolupa els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d'Empúries mentre s'examina per lliure i assoleix els títols oficials al Conservatori Isaac Albèniz de Girona, on obté, l'any 2002, el títol de Grau Mitjà i Professor de Piano amb la superació del 8è curs de piano.
L'any 2002, un cop finalitzada la carrera de periodisme, supera les proves per entrar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, on cursa el Grau Superior de Composició. A l'ESMUC ha estudiat amb grans mestres com
Albert Guinovart (orquestració i composició), Arnau Bataller (la tècnica de la banda sonora) o Manel Camp (composició de jazz), a més d'Eduard Resina (composició electroacústica) o Karst de Jong, per citar alguns exemples. Al mateix temps, a la mateixa ESMUC, ha cursat ensenyaments de piano jazz i teclats amb Albert Bover i Xavier Ibàñez.
El juny de 2006, finalment, obté la seva segona llicenciatura, el Grau Superior de Composició, amb la qualificació d'Excel·lent en el seu Projecte Final de carrera i de Matrícula d'Honor en el darrer quadrimestre de Composició, nota que premiava la tasca compositiva desenvolupada al centre. Com a compositor no s'especialitza en cap terreny concret, tot i que té una gran predilecció per la música aplicada a la imatge, ja sigui per a televisió o cinema.
Pel que fa al món de la cobla, des de ben petit hi ha estat molt vinculat com a compositor i intèrpret de tible a la cobla Els Rossinyolets (de Castelló d'Empúries) i des de 2005 a la cobla Marinada (de Badalona). Com a intèrpret ha fet concerts en escenaris tan emblemàtics com el Liceu, El Palau de la Música o l'Auditori de Barcelona i ha participat en un ampli i variat ventall de projectes, molts d'ells en el format de cobla amb fusió amb d'altres elements no tradicionals. Ha tocat i enregistrat al costat de noms il·lustres com Manel Camp i Marcel Caselles, entre d'altres, i compta amb una desena de discs compactes enregistrats com a intèrpret. A més, ha estat fundador de les cobles La Principal del Caribe
i La Principal de Júpiter,
amb qui porta a terme un espectacle amb cobla i mitjans multimèdia.
A banda de l'àmbit català, ha portat la seva música i la sonoritat de la cobla per innombrables festivals d'arreu del món: Croàcia, França, Portugal, Alemanya, Finlàndia i Cuba en són alguns dels exemples més destacats.
Com a compositor, hom destaca, a banda de la riquesa en l'orquestració, el gran poder innovador de la seva música per a cobla, a cavall de l'eclecticisme i la fusió entre molts tipus d'estètiques i estils, fet que li propicia un segell molt personal i distintiu. Amb cert regust postromàntic i a vegades impressionista, defuig la fórmula habitual de la sardana com a ball tradicional per convertir-la en un petit esbós simfònic on poden conviure elements de la música coneguda com a clàssica amb harmonies i ritmes propis del jazz, del pop, del musical, de la banda sonora o d'altres estils de la música més moderna i actual, i és que Timón no concep en absolut la cobla com a una formació de tall tradicional sinó com un conjunt molt ric tímbricament i amb nombrosíssimes possibilitats.
En aquest terreny, el de la cobla, ha estat àmpliament guardonat en multiplicitat de concursos. Pel que fa al Concurs per a Joves Compositors de Blanes ha vençut en la majoria de les seves edicions i ha estat premiat en totes, des que va començar l'any 1998 fins l'any 2005. Precisament,
Ningú és profeta a la seva terra, títol que guanyà en l'edició de 2005 obtindria l'honor de ser una de les deu sardanes finalistes en el concurs de La Sardana de l'Any.
A banda del concurs de Blanes, també guanyà l'únic premi accèssit al 1r concurs Vila de Cunit 2000 de música per a cobla amb
Llavis de seda (títol que poc després canvià per
Marina). La seva confirmació en els concursos de composició arriba a finals de 2003, quan guanya el 1r Premi i el Premi Popular del Concurs de Composició Ceret-Banyoles amb l'obra
5.445 d.C., una petita banda sonora en forma de sardana a l'estil de John Williams (un concurs, el de Ceret, ja no juvenil sinó obert a tots els compositors de totes les edats). També destaca el 1r Premi ex aequo, el 2005, al concurs de composició de Figueres Francesc Basil, amb
Tempus fugit, i sobretot els dos Premis Accèssits obtinguts en dues edicions consecutives al Concurs de Composició de Sardanes SGAE els anys 2005 i 2006 amb
El somni de la princesa Nerídia i
Tiet Ferriol, l'últim Rossinyolet, respectivament. Altres reconeixements han estat el 1r Premi i Premi Popular del públic obtingut al Memorial Francesc Basil en l'edició de 2007 amb el títol
100 Anys de Fraternitat, el Premi Conrad Saló el 2016 amb
Nostàlgies o el Premi de la Crítica a la Sardana de l'Any 2019 amb
Llobregat Grooves.
A part de la composició musical, destaca també la seva faceta com a escriptor. Ha guanyat el Concurs Literari Vila de Roses en dues edicions consecutives amb
Espanya va bien?! i
Absurd: incongruències de la vida, respectivament, i també n'ha format part del jurat. L'Ajuntament de Roses li ha publicat les obres premiades en un llibre-recull.
Per a més informació sobre l'autor consulteu la seva
web personal.