Palmada i Butinyà, Joaquim
Banyoles (Pla de l’Estany), 1865 - 4 gener 1947
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí, flabiol i tible. Va ser deixeble dels professors Corominas i Frigols. Va cultivar la música com a instrumentista i compositor, per damunt de les dificultats que l’assetjaren quasi sempre, iniciades ja en una modesta economia casolana que li impediren estudis normals i el convertiren en copista i no comprador del seu primer llibre: Tractat d'Harmonia del Mestre Eslava.
Autodidacte per obligació, no deixà, però, d'aprofundir els estudis musicais que li permeteren escriure obres de tot caire i dirigir durant més de 30 anys la cobla Els Juncans, en la que ingressà com a tible i violí director. També va ser sots-director del Cor del Cercle de Catòlics de Banyoles. Té escrites havaneres per a corda, dues peces per a violí i orquestra, nadalenques, una obra lírica i la seva composició predilecta Rosari a tres veus i orquestra; juntament amb més d'un centenar de sardanes. Va realitzar tasques com a folklorista revivint el ballet figuerenc La Filosa i intentant el renaixement del contrapàs, i va ser un reconegut pedagog.
Sardanes premiades
La filla del marxant – Banyoles, 1931
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí, flabiol i tible. Va ser deixeble dels professors Corominas i Frigols. Va cultivar la música com a instrumentista i compositor, per damunt de les dificultats que l’assetjaren quasi sempre, iniciades ja en una modesta economia casolana que li impediren estudis normals i el convertiren en copista i no comprador del seu primer llibre: Tractat d'Harmonia del Mestre Eslava.
Autodidacte per obligació, no deixà, però, d'aprofundir els estudis musicais que li permeteren escriure obres de tot caire i dirigir durant més de 30 anys la cobla Els Juncans, en la que ingressà com a tible i violí director. També va ser sots-director del Cor del Cercle de Catòlics de Banyoles. Té escrites havaneres per a corda, dues peces per a violí i orquestra, nadalenques, una obra lírica i la seva composició predilecta Rosari a tres veus i orquestra; juntament amb més d'un centenar de sardanes. Va realitzar tasques com a folklorista revivint el ballet figuerenc La Filosa i intentant el renaixement del contrapàs, i va ser un reconegut pedagog.
Sardanes premiades
La filla del marxant – Banyoles, 1931
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A la plana de Vic | Sardana per a cobla | 1940 |
| Apassionada | Sardana per a cobla | 1944 |
| Declaració amorosa | Sardana per a cobla | 1940 |
| En el jardí de l\'amor | Sardana per a cobla | 1924 |
| Esperança | Sardana per a cobla | 1939 |
| Festivitat | Sardana per a cobla | 1946 |
| filla del marxant, La | Sardana per a cobla | 1931 |
| Flors i violes | Sardana per a cobla | 1939 |
| Promesa d\'amor | Sardana per a cobla | 1945 |
Altres títols
SardanesAdéu, mon amic Tomàs (1940) - Amor al treball (1939) - Amoretes (1929) - Aurèlia (1903) - Baixant de la serra (1946) - Brot de farigola (tible, 1930) - Cant d'amor (1940) - Cèrcol d'amor (1931) - Coloma (1903) - Constància (1903) - Crit de festa (1921) - Cu-cut (revessa, 1907) - Espinosa (1908) - Flor de ginesta (1942) - Fulles verdes (1928) - Germanor (1928) - Gracieta (tible, 1924) - Infantona (1916) - Joguines (1919) - Joliu cantarella (1923) - Jovialitat (tible, 1923) - L'aplec de Sant Grau (1934) - L'avenç de la Garrotxa (1909) - L'estany (1917) - La cosina d'en Trenca-closques (revessa, 1903) - La cotillaire (finals segle XIX) - La curtidora - La florista (la primera, finals segle XIX) - La germaneta (1928) - La maquinista (finals segle XIX) - La planxadora (finals segle XIX) - La primerenca (2 flabiols, 1906) - Les dues nebodetes (1903) - Les dues pubilletes (2 tibles, 1932) - Lluïsa (1907) - Magnòlia (1940) - Maria Lluïsa (1944) - Matí de primavera (flabiol, 1946) - Ocell de primera volada (flabiol, 1907) - Poesia (1929) - Ramell de ginesta (1928) - Recordança (1939) - Rondalles i cançons (1910) - Rosella (1941) - Roses blanques (1944) - Sota d'un salze (flabiol, 1907) - Torelló (1946) - Vora l’estany (1910)