Frigola i Frigola, Bonaventura
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 1829 - Barcelona, 3 desembre 1901
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí. Part d'una família de músics, als 18 anys es va traslladar a Barcelona on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu. Amplià els estudis al Conservatori de París i guanyà el segon premi de composició. Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 va tornar a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries. El 1858 va marxar a Le Havre, on li estrenaren la Cantata avec choeurs et soli (1868) i on, alguns anys després, li fou oferta la direcció del conservatori, llavors acabat de fundar. Ell, però, refusà i el 1881 va tornar a Barcelona, on, juntament amb el pianista català J.B. Pujol, va inaugurar, en qualitat de director, els concerts del Teatre Líric-Sala Beethoven. L’excel·lent acollida que tingueren li va proporcionar fama i li valgué la direcció de la capella de música de la Mercè. Va compondre un considerable nombre d’obres religioses, entre les quals Ave Maria, Peccatem me quotidie i Salve Regina, i també obres profanes, com ara Simfonia en La, per a quintet instrumental, la suite titulada La verbena de San Juan, i sardanes.
Apunts biogràfics
Instrumentista de violí. Part d'una família de músics, als 18 anys es va traslladar a Barcelona on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu. Amplià els estudis al Conservatori de París i guanyà el segon premi de composició. Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 va tornar a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries. El 1858 va marxar a Le Havre, on li estrenaren la Cantata avec choeurs et soli (1868) i on, alguns anys després, li fou oferta la direcció del conservatori, llavors acabat de fundar. Ell, però, refusà i el 1881 va tornar a Barcelona, on, juntament amb el pianista català J.B. Pujol, va inaugurar, en qualitat de director, els concerts del Teatre Líric-Sala Beethoven. L’excel·lent acollida que tingueren li va proporcionar fama i li valgué la direcció de la capella de música de la Mercè. Va compondre un considerable nombre d’obres religioses, entre les quals Ave Maria, Peccatem me quotidie i Salve Regina, i també obres profanes, com ara Simfonia en La, per a quintet instrumental, la suite titulada La verbena de San Juan, i sardanes.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Nadal | Sardana per a cobla | <1926 |
| pastora, La | Sardana per a cobla | |
| Treball | Sardana per a cobla |
Altres títols
SardanesLa pagesa - La resurrecció dels morts - La xarlatana - Lloret agraït (1881)