Rigau i Poch, Pere

Torroella de Montgrí (Baix Empordà), 29 desembre 1868 - 20 gener 1909

Apunts biogràfics

Instrumentista principalment de flabiol, director i compositor de música per a cobla i sardanes. Fill de Joan Rigau i Trill i germà de la Marta i en Rogeli, també músics reconeguts al món de la cobla. També conegut com a Barretó.

Inicià els seus primers ensenyaments musicals amb el seu pare, músic de la cobla amb Pere Albert, director de la cobla Barretó i Mossèn Marcell, vicari i organista de la parròquia. Posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas. Amb els anys i l'ajut dels músics que l'envoltaren arribà a dominar també el cornetí, el fiscorn, el violí i el tible. Amb només onze anys entrà a formar part de la cobla Barretons. L’any 1884, amb motiu de voler millorar, ampliar i rejovenir la cobla, sorgiren diferències amb el seu pare, va deixar els Barretons i conjuntament amb tres companys, va fundar la Cobla Montgrins. Va ser flabiolaire, representant i director fins l’any 1908. Entre l’any 1906 i 1907 la Montgrins va gravar un total de 29 discos en els que hi trobem fins a 23 sardanes de Pere Rigau. Cap al 1890 dirigia l'Agrupació Coral El Pensament i el 1905 organitzà El Vals Burlesco, un cor que simulava el so d’instruments amb la pròpia veu dels intèrprets. L'èxit d'aquesta iniciativa l'empenyé a constituir la Societat Choral El Montgrí, adherida als Cors d'en Clavé, amb repertori basat en les obres d’Anselm Clavé.

Donà classes de música (un dels seus deixebles va ser Vicenç Bou), fundà i dirigí corals, obres teatrals, concerts, i, en general, participà intensament en la vida cultural de Torroella. Deixà un mètode per guiar l’ensenyament del flabiol anomenat Lecciones de Flabiol de Pedro Rigau, que conservà l'arxiu de la cobla Montgrins. Conté escales, exercicis de tècnica, una sardana curta, un contrapunt en Do M i estudis en diferents tonalitats. És probablement el primer mètode per a un instrument de cobla i encara es conserva en format manuscrit, no s’ha arribat a editar.

Compongué més de 400 sardanes, moltes d'elles obligades. Es preocupà de mantenir l’estètica musical de la sardana davant un entorn que es veu cada vegada més influenciat per la música que arriba de fora com l’òpera o els balls francesos procurant no allunyar-se de l’essència i el color original de la sardana empordanesa. Destaquem les sardanes Una rialleta, La cançó de l'ocellet o La bola de neu, per a lluïment del flabiol, i L'arc de Sant Martí.

El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, conserva, en el seu Centre de Documentació, un fons integrat per més de 480 sardanes compostes per Pere Rigau. Fou cedit l'any 2002 a l'Arxiu Històric de la vila per Rogeli Lloveras Rigau.

Títols en el nostre arxiu

Sardanes

Títol	Tipus	Any
A la voreta del Ter	Sardana per a cobla
A posta de sol	Sardana per a cobla
Aire, aire	Sardana per a cobla
alegria de la plaça, L\'	Sardana per a cobla
Alegroia	Sardana per a cobla
ànima compasiva, L\'	Sardana per a cobla
aranya, L\'	Sardana per a cobla
arc de Sant Martí, L\'	Sardana per a cobla
arc de Sant Martí, L\'	Sardana per a piano
arribada del segle XX, L\'	Sardana per a cobla
aurora, L\'	Sardana per a cobla
baldufa, La	Sardana per a cobla
Bartoleta, La	Sardana per a cobla
batejada, Una	Sardana per a cobla
Bohèmia, La	Sardana per a cobla
bola de neu, La	Sardana per a cobla	1902
bressol de Catalunya, El (Lo)	Sardana per a cobla
Brodant	Sardana per a cobla	1908
Camèlia	Sardana per a cobla
Camí de la Fosca	Sardana per a cobla	1890
campanes d\'Olot, Les	Sardana per a cobla	1902
Cançó amorosa	Sardana per a cobla
cançó de l\'ocellet, La	Sardana per a cobla
cant de la cigala, Lo	Sardana per a cobla	1898?
cantaire del Ter, La	Sardana per a cobla
capriciosa, La	Sardana per a cobla
Carolina	Sardana per a cobla
Caterina d\'Alió	Sardana per a cobla
Cel estrellat	Sardana per a cobla
cicló, Un	Sardana per a cobla
cistella enflocada, La	Sardana per a cobla
clavetaire, La	Sardana per a cobla
coca dolça, La	Sardana per a cobla
colometa, La	Sardana per a cobla	1894
comtessa, La	Sardana per a cobla
confitera, La	Sardana per a cobla
congoixa, La	Sardana per a cobla
coronela, La	Sardana per a cobla
Crisantema	Sardana per a cobla
Cuba (Cuba española)	Sardana per a cobla
daga, La	Sardana per a cobla
dama blanca, La	Sardana per a cobla
De bon matí	Sardana per a cobla
dia de camp, Un	Sardana per a cobla
dia joliu, Un	Sardana per a cobla
Elvira	Sardana per a cobla
enredaire, L\'	Sardana per a cobla
espigolera, L\'	Sardana per a cobla
fades del Ter, Les	Sardana per a cobla
fadrineta, La	Sardana per a cobla
feinera, La	Sardana per a cobla
Fernanda	Sardana per a cobla
ferruca, La	Sardana per a cobla
Flor d\'Itàlia	Sardana per a cobla
font del Rudó, La	Sardana per a cobla
fresca matinada, La	Sardana per a cobla
funayera, La	Sardana per a cobla
gallega, La	Sardana per a cobla	1897
Gegantina	Sardana per a cobla
gelosa, La	Sardana per a cobla
hostalera, L\'	Sardana per a cobla
Idil·li joiós	Sardana per a cobla
infantil, La	Sardana per a piano	1945
jardinera, La	Sardana per a cobla
jorn de maig, Un	Sardana per a cobla
jutgesa, La	Sardana per a cobla
Laura	Sardana per a cobla
mandrosa, La	Sardana per a cobla
Mariona	Sardana per a cobla	1897
mariposa, La	Sardana per a cobla
Matinejant	Sardana per a cobla
matinera, La	Sardana per a cobla
moreneta empordanesa, La	Sardana per a cobla
mort de la núvia, La	Sardana per a cobla
muntanyesa, La	Sardana per a cobla	1890
músic, Una	Sardana per a cobla
nevada, La	Sardana per a cobla	1902c
nina migranyosa, La	Sardana per a cobla	1903?
Ninó	Sardana per a cobla	1907
noia d\'Empordà, La	Sardana per a cobla
oferta, La	Sardana per a cobla
Panadera	Sardana per a cobla
pastoreta, La	Sardana per a cobla
patinadora, La	Sardana per a cobla
Pàtria	Sardana per a cobla
pecadora, La	Sardana per a cobla
petonet d\'amor, Un	Sardana per a cobla
Planys d\'un cor	Sardana per a cobla
plor d\'un àngel, Lo	Sardana per a cobla
Polsim d\'or	Sardana per a cobla
Pomell de flors	Sardana per a cobla
Pretoria	Sardana per a cobla
prometença, La	Sardana per a cobla
Raig de lluna	Sardana per a cobla	1904?
ram d\'or, Un	Sardana per a cobla
rebanya, Una	Sardana per a cobla
Records del Congost	Sardana per a cobla
Remor de petons	Sardana per a cobla
republicana, La	Sardana per a cobla
rialleta, Una	Sardana per a cobla
rimaire, La	Sardana per a cobla	1894
Ruixim de perles	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 1 (Quatre sardanes curtes)	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2 (Quatre sardanes curtes)	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3 (Quatre sardanes curtes)	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4 (Quatre sardanes curtes)	Sardana per a cobla
segadora, La	Sardana per a cobla
separatista, La	Sardana per a cobla
Serafina	Sardana per a cobla
Sortint d\'ofici	Sardana per a cobla
teixidora, La	Sardana per a cobla
tempestat, La	Sardana per a cobla
torrentada, La	Sardana per a cobla
Tot fent malla	Sardana per a cobla
trena d\'or, La	Sardana per a cobla
trenes rosses, Les	Sardana per a cobla
tres tambors, Els	Sardana per a cobla
Trinitat	Sardana per a cobla
tronada, La	Sardana per a cobla
turbina, La	Sardana per a cobla

 

Altres títols

Sardanes

70 anys del Foment - A ballar toca - A trenc d’alba - Adelfa - Adriana - Aiguadera - Aimadora - Amparo - Anita - Antonita (1903) - Arnoldo - Azucena - Baldomera - Blandina - Càdiz - Canigó - Cant d’amor - Cantem - Cap al tard - Cap i cor - Carmencita - Casilda (1897) - Chocolate Juncosa - Cinteta - Claror de lluna - Consuelo - Coqueta - De Madrid a Barcelona - De Madrid a París - El bruel de Pals - El camp de les violes - El castell del Montgrí - El chaleco blanco - El crit de la pàtria - El desengaño - El jurament d’una nimfa - El mirall d’aigua - El salero - Electra - Enriqueta - Eponina - Esmeralda - Espada basto - España - Estuche menor - Fent el niu - Festa escolar - Fi de jorn - Fi de segle - Fidela - Filomena - Flora (tible) - Florentina - Florista - Garín - Guadalupe - Guardamont! - Herbes i flors - Hermínia - Hortènsia - Jaleo - Julieta - L’aldeana - L’andarina - L’anglenja - L’aplec - L’arca de Noé - L’emblanquinadora - L’empordanesa - L’enamorada - L’enfarinada - L’enredadera - L’espiga d’amor - L’espiga d’or - L’espingarda - L’estrella - L’estrella amb cua - L’estudiante - L’indiotaire - Llorensa - L’oreneta - L’oreneta empordanesa - L’orfeneta - La alegroia - La bailarina - La Baldirona - La bandolera - La banyista - La baronesa - La barquilla - La barretina - La batalla - La batelera - La bogadera - La boira - La boletaire - La bordeta - La borracha - La borrasca - La brema - La bruja - La cadernera - La caimanera - La cajetilla del soldado - La calàndria - La calsinaire - La campesina - La campiña - La cantera - La cantinera - La capitalista - La capitana (1897) - La caputxa - La carbonera - La carinyosa (1889) - La carnavalense - La castanyera - La caza del oso - La cita - La clavellina - La comedianta - La comercianta - La conspiradora - La cosidora - La cotorra – La criolla - La cuca de llum - La curiosa - La desconsolada - La deseada - La desenfrenada - La dida (1889) - La diplomàtica - La dormilona - La envidiosa - La fadrina - La fanalera - La farruca - La festa major - La festiua - La figarasa - La filadora - La filosa - La firataire - La flamenca - La flor d’ametller - La flor de maig - La font del Vilà - La fruitera - La fuetada - La gallarda - La gardènia - La Giralda - La glorieta - La gropada - La grua (1889) - La guardiana - La habladora - La hebrea - La independència - La inesperada - La infantesa - La joia - La literata - La llampàrnia - La llençadora - La llengataire - La llibretaire - La lluna de mel - La llungarda - La lucha - La mainada - La mandrosa - La manzanilla - La marinesca - La mascarda - La masovera - La medicante - La menestrala (1889) - La mentirosa - La mercadera - La miranda - La Mireya - La misteriosa (1890) - La modista - La molinera - La nebodeta - La nena dormint - La nena Piolla - La núvia - La orgullosa - La pabordessa - La padrina - La pagesia - La palmera - La pantomima - La parentela - La pasionaria - La pastora - La pensamentera - La perla de Catalunya - La pescatera - La piñata - La pineda - La piragua - La plaiera - La ploranera - La poncella - La presumida - La primavera (1890) - La pubilleta - La puntaire - La Ramió - La ratxada - La recuitera - La refrescadora - La renaixença - La robacortona - La roncadora - La rondalla de l’infern - La rondinaire - La roureda - La salamandra - La salerosa - La saltarina - La sandunguera - La sargantana - La sensitiva - La serenata - La simpatia (fiscorn) - La simpàtica - La sirena - La sultana (1893) - La sureda - La suripanta - La taconera - La tafanera - La tardor - La telefonista - La temptació - La torre de Babel - La Torreponsa - La torroellense - La tramuntana - La tranquileta - La vaquera - La velocipedista - La vengadora - La verdulera - La vesprada - La Vilamatense - La violeta - La Wolapük - La Zagala - Les batolles (1890) - Les cuques (tible) - Los trasnochadores - Laieta - Laureo - Loreto - Leonor - Lorraine - Maineta - Malagueña - Manzanilla (tible) - Marcolfa - Margarida - Maria del Carme - Marta - Matilde - Mercat i bon any - Mercedes - Natàlia - No em veus Prenda? - Odilla - Olé Sevilla - Palmira - Pamió - Pasión mia - Pauleta (1889) - Per tu Salions (1988) - Pobreta Catalunya! - Records de l’Empordà - Records del Montgrí - Riquelme - Rosario - Rosita - Sal i sandunga - Sempre dorm - Sidi Guariax - Sofia - Somni dolç - Tot fent niu - Tristos records - Tulita (1890) - Un dia de camp - Un diluvio - Un recuerdo - Un saludo a la Francia - Un somni - Un suspir - Una fontada - Una il·lusió - Una rosa - Una sorpresa - Una venjança (fiscorn) - Unes baralles - Via fora! - Visca el salero! (tible i tenora) - Visca la gresca - Viva España - Volves d\'or (tible i tenora) - Zosima