Vilaró i Carbonell, Felip

Palafrugell (Baix Empordà), 11 desembre 1887 - Mataró (Maresme), 11 octubre 1945

Apunts biogràfics
Instrumentista de piano, violí, fiscorn i trombó, compositor i director de diverses corals. El seu pare, Josep Vilaró i Pou (Girona, 5 d’Agost de 1858 – Palafrugell, 21 de Maig de 1933) era pianista i organista de la parròquia de Palafrugell, i un dels seus germans, Francesc Vilaró i Carbonell (Palafrugell, 12 d'Octubre de 1885 – Granollers, 26 de Març de 1966) també seria un reconegut músic i compositor, com es pot veure en aquesta mateixa web. Hi ha constància de que tots tres donen un concert al Casino L'Aliança, de Palafrugell el 18 d’Octubre de 1902, en la primera aparició en públic del músic Felip Vilaró.Actúa amb aquest trio al menys fins l'any 1905, i durant aquests anys també forma part del Quintet Vilaró, dirigit pel seu pare. L'any 1908 substitueix temporalment Trifon Bonany i Granés en la direcció de la Coral La Taponera, de Palafrugell. També forma part de la Cobla-orquestra La Principal de Palafrugell durant la temporada 1911-1912. Els anys 1914 i 1915 forma part d’un quartet juntament amb tres membres de La Principal de Palafrugell: Felip Vilaró i Carbonell, Frederic Torrent i Carreras, Joaquim Torrent i Llosent (fill de l’anterior) i Nemesi Fàbrega i Albert. Actuen sovint a l’Ateneu Palafrugellenc.


A partir de 1914 passa a residir a Arbúcies, on el seu germà Francesc havia estat nomenat organista de la parròquia uns anys abans, i que també dirigia la Cobla-orquestra Els Serafins del Baix Montseny, de la qual n’era el primer tenor. Cap a 1920 passa a residir a Barcelona. Marxa després a Santa Coloma de Farners, on formarà part com a violí, trombó i director de la Cobla-orquestra La Farnense durant la temporada 1923-1924. Al acabar la temporada dirigeix la Cobla-orquestra La Principal de Manresa (1924-1925). L'any 1925 forma a Manresa l'Orquestrina Vilaró, que estaria activa fins l'any 1932. Paralel·lament va ser director del Cor de l'Ateneu Obrer Manresà entre 1925 i 1932, i director de la Cobla-orquestra La Principal de Bages.

El 25 de Novembre de 1932 s’estrena al Teatre Conservatori de Manresa l'obra El pastor del Cadí, sarsuela catalana amb text de Lluís Mas i Pons i música de Felip Vilaró. Aquell mateix any 1932 perd el concurs-oposició al càrrec de primer director de l’Escola Municipal de Música de Manresa, que va guanyar Miquel Blanch i Roig. Aquesta podria ser una de les raons per les quals marxa a Mataró, on a partir del mes de Febrer de 1933 és nomenat Mestre Concertador i Director de l'Agrupació de Cantaires de l'Ateneu Popular de Mataró, i s'estableix definitivament a la capital del Maresme. El 30 de Setembre de 1933 dirigeix a l’Ateneu Popular de Mataró el debut de la Companyia Lírica. També és director de Corals, com la ja mencionada Agrupació de Cantaires de l'Ateneu Popular de Mataró i la Secció de Cantaires de la Societat Iris, també de Mataró.

El dia 1 de Novembre de 1934 es va estrenar a la Sala Cabanyes, de Mataró, la sarsuela en un acte La Festa del Roser, amb textos de l’escriptor mataroní Tomàs Ribas i Julià i música de Felip Vilaró. El 9 de Gener de 1935 és nomenat Mestre Director de l'Orfeó Mataroní. El 21 d’Abril de 1935 debuta a la Sala de Festes de la Societat Iris la Secció de Cantaires d’aquesta societat mataronina, sota la direcció de Felip Vilaró. El mes de Desembre de 1935 va obtenir la màxima distinció en el Certamen de Teatre Líric Català, celebrat a Barcelona, i la seva partitura El Pastor del Cadí va merèixer l'honor d'encapçalar la llista d'obres recomanades pel Comitè per a representar-se en la següent temporada lírica. Durant la seva etapa mataronina va ser autor d'algunes peces musicals de La Passió i Els Pastorets.

El 8 de Març de 1936 dirigeix la Companyia Sala Cabanyes i l’Orfeó Mataroní, que interpreten, juntament amb setze professors del Sindicat Musical de Catalunya, La Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist. Aquesta obra es va seguir representant en diverses ocasions fins el 12 d’Abril de 1936. Aquella primavera de 1936 emmalalteix, i ha de deixar, per sempre, totes les seves activitats musicals, essent substituït per Enric Torra i Pòrtulas.


Es pot llegir i/o descarregar la biografia completa en aquest enllaç: https://www.scribd.com/document/598218321/Felip-Vilaro-i-Carbonell-BIOGRAFIA-Josep-Loredo-i-Moner

Títols en el nostre arxiu

Sardanes

Títol Tipus Any
Amb la gralla d\'en Xacó Sardana per a cobla
aviram, L\' Sardana per a cobla
Ballaràs tant si com no Sardana per a cobla
botiguer espavilat, El Sardana per a cobla
burra d\'en Met, La Sardana per a cobla
cançó dels Roders, La Sardana per a cobla
Canta canta, pastoret Sardana per a cobla
Canta, canta pastoret Sardana per a veu solista i piano
Companyerisme Sardana per a cobla
Costa catalana Sardana per a cobla
dansaires, Els Sardana per a cobla
de la gresca, Els Sardana per a cobla
dia de camp, Un Sardana per a cobla
Empordanès sóc Sardana per a cobla
Enjogassada Sardana per a cobla
Esclat de vida Sardana per a cobla
estiuet de Sant Martí, L\' Sardana per a cobla
Festa arbucienca (Les enramades) Sardana per a cobla
festa del barri, La Sardana per a cobla
Fi de festa Sardana per a cobla
firater, El Sardana per a cobla
Flaires de maig Sardana per a cobla
Fresca com la rosada Sardana per a cobla
Joan de Vilanant, En Sardana per a cobla
Joventut Sardana per a cobla
Maig etern Sardana per a cobla
non-non del rossinyol, La Sardana per a cobla
Nova florida Sardana per a cobla
Perquè estàs trista? Sardana per a cobla
Perquè estàs trista? Sardana per a veu solista i piano
Pirinenca Sardana per a cobla
Pluja de roses Sardana per a cobla
Primavera d\'amor Sardana per a cobla
Quant t\'enyoro, Empordà...! Sardana per a cobla
roda soques, La Sardana per a cobla
Tendresa Sardana per a cobla
veu de les muntanyes, La Sardana per a cobla

 

Altres títols

Sardanes
Batecs del poble - Com riu l'estiu - Empòrium (revessa) - Estiuada - Gelosia - La festa del Sant Patró - La padrineta del firal - Lluny de ma terra - Rialla d'abril - Roseret florit - Un jorn d'alegria - Un jorn de glòria