Riumalló i Caralt, Francesc
Arbúcies (Selva), 10 novembre 1896 - 22 desembre 1955
Apunts biogràfics
Intèrpret de flautí, tible, piano i orgue, compositor i director. Sense antecedents musicals a la família, sempre va demostrar afecció a la música. Amb deu anys va rebre les primeres lliçons de Francesc Vilaró i ben aviat va interpretar flautí i tible. Va seguir amb els estudis de piano, i després harmonia i composició amb el mestre Josep Cumellas fins que al 1915 va ser nomenat organista de la parròquia de Sant Quirze (càrrec que va ocupar durant 40 anys). L’any 1923 va fundar la cobla orquestrina L’Arbucienca de la qual va ser director i instrumentista de piano i tible fins al 1939, quan es va dissoldre. La seva tasca musical a la vila va ser molt activa, amb mostres com ara la creació del grup Cants rítmics amb el qual va implantar el sistema educacional de Joan Llongueres. També va participar en les Caramelles amb peces pròpies dels Cors de Clavé i sardanes que ell componia. La seva producció musical comprèn música religiosa, caramelles, cançó, danses per a cobla, corals i sardanes, algunes de les quals van assolir un èxit massiu. L'any 1952, per a poder donar sortida a aquests alumnes, formà una orquestrina amb el nom L'Arbucienca que tocava en festes locals i en les poblacions de l'entorn fins al 1955.
Apunts biogràfics
Intèrpret de flautí, tible, piano i orgue, compositor i director. Sense antecedents musicals a la família, sempre va demostrar afecció a la música. Amb deu anys va rebre les primeres lliçons de Francesc Vilaró i ben aviat va interpretar flautí i tible. Va seguir amb els estudis de piano, i després harmonia i composició amb el mestre Josep Cumellas fins que al 1915 va ser nomenat organista de la parròquia de Sant Quirze (càrrec que va ocupar durant 40 anys). L’any 1923 va fundar la cobla orquestrina L’Arbucienca de la qual va ser director i instrumentista de piano i tible fins al 1939, quan es va dissoldre. La seva tasca musical a la vila va ser molt activa, amb mostres com ara la creació del grup Cants rítmics amb el qual va implantar el sistema educacional de Joan Llongueres. També va participar en les Caramelles amb peces pròpies dels Cors de Clavé i sardanes que ell componia. La seva producció musical comprèn música religiosa, caramelles, cançó, danses per a cobla, corals i sardanes, algunes de les quals van assolir un èxit massiu. L'any 1952, per a poder donar sortida a aquests alumnes, formà una orquestrina amb el nom L'Arbucienca que tocava en festes locals i en les poblacions de l'entorn fins al 1955.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A la plaça de Vic | Sardana per a cobla | |
| agudes, Les | Sardana per a cobla | 1935 |
| aplec, L\' | Sardana per a cobla | 1944 |
| Bellmunt | Sardana per a cobla | |
| bellugaire, La (revessa) | Sardana per a cobla | 1924 |
| Bufarulla | Sardana per a cobla | 1947 |
| busqueta rossinyolera, La | Sardana per a cobla | 1941 |
| cant del riu, El | Sardana per a cobla | |
| Cants del Gés | Sardana per a cobla | 1951 |
| Caramellers de Sant Isidre, Els | Sardana per a cobla | |
| Cirvians | Sardana per a cobla | 1951 |
| Entre núvols | Sardana per a cobla | |
| Espurneig | Sardana per a cobla | 1940 |
| fades del gorg nou, Les | Sardana per a cobla | 1945 |
| Falaguera | Sardana per a cobla | 1946 |
| festa dels segadors, La | Sardana per a cobla | |
| Font del Palau, La | Sardana per a cobla | |
| Font Nogueral, La | Sardana per a cobla | |
| font regalada, La | Sardana per a cobla | 1934 |
| Jaumet de Sant Hilari, En | Sardana per a cobla | 1927 |
| Maria | Sardana per a cobla | 1940 |
| Maria del Carme | Sardana per a cobla | |
| Matí de festa | Sardana per a cobla | |
| Montseny | Sardana per a cobla | 1936 |
| Montsoriu | Sardana per a cobla | 1935c |
| Neus arbucienca | Sardana per a cobla | 1949 |
| Noies garriguenques | Sardana per a cobla | 1925 |
| Nostra vila | Sardana per a cobla | 1950 |
| Oncle i nebot | Sardana per a cobla | 1952 |
| Pasqua Florida | Sardana per a cobla | |
| petita Josefina, La | Sardana per a cobla | |
| Refilades de pastor | Sardana per a cobla | |
| Refilets estimats | Sardana per a cobla | |
| Renaixement | Sardana per a cobla | |
| Ritme | Sardana per a cobla | 1923 |
| Rocaprevera | Sardana per a cobla | |
| Sant Fortià | Sardana per a cobla | |
| Sospirs del cor | Sardana per a cobla | 1925 |
| Sota l\'arbre de la plaça | Sardana per a cobla | |
| Torre del Baró, La | Sardana per a cobla | |
| tres dansaires, Les | Sardana per a cobla |
Altres títols
SardanesA la plaça de Vic - Arands - Arbúcies - Bellugaire (revessa, 1924) - Camí d’Arbúcies - Cançó de primavera (coral, 1950) - Chrisma - El cantaire de casa - Espectres - Espetecs (tenora i tible) - La festa de Sant Feliu - La petita Joaquima - Lloret de Mar - Ma tia - Maig florit (1949) - Maula - Melodiosa - Primavera en flor - Prop del riu - Pujant el Taga - Records d’un jorn - Revessa (revessa, 1952) - Sant Fortià (1953) - Santa Fe - Verge morena
Altres
Ball de Pavordes d’Arbúcies (dansa)