Ketting, Otto
Amsterdam (Països Baixos), 3 de setembre de 1935 - 13 de desembre de 2012
Apunts biogràfics
Compositor i trompetista neerlandès, fill del també compositor Piet Ketting, de qui rebé les primeres nocions musicals. Es formà com a trompetista al Conservatori Reial de l’Haia i, ben jove, ja estrenava obres com la Sinfonietta (1954). Va tocar a la Residentie Orkest fins que, el 1961, deixà l’orquestra per estudiar composició a Munic amb Karl Amadeus Hartmann.
Entre les seves primeres obres destaca la Simfonia núm. 1 (1957–59), estrenada el 1961 pel Concertgebouw sota la direcció d’Hans Rosbaud. Considerada la primera simfonia neerlandesa influïda plenament per la Segona Escola de Viena, presenta un llenguatge dodecafònic enriquit per una orquestració viva i expressiva. Durant aquesta etapa també compon peces representatives de la seva versatilitat, com Due Canzoni per orchestra (1957), el Concertino per a dues trompetes (1958) o el Divertimento Festivo (1960), alternant estètiques dodecafòniques amb llenguatges més tonals i neoclàssics.
Ketting és autor d’una producció diversa que inclou obres per a orquestra, banda, música de cambra i projectes d’esperit experimental. Entre aquestes destaca Collage núm. 9 (1963), escrita per al 75è aniversari de l’Orquestra del Concertgebouw, una peça innovadora que juga amb la teatralitat i la sorpresa escènica, i que mostra el seu interès per ampliar els límits del concert tradicional.