Roca i Delpech, Jaume
Salt (Gironès), 26 agost 1911 - Girona,15 novembre 1968
Apunts biogràfics
Músic i pintor, Jaume Roca Delpech ha estat un dels artistes saltencs amb més difusió internacional i més reconegut en la seva època. El seu pare, Miquel Roca, músic saltenc, l'inicià de ben petit en la pràctica del solfeig, alhora que Josep Saló li ensenyava a tocar el violí. Va seguir estudiant amb els mestres Oliva i Francesc Civil, i en aquesta època ja tocava el violí i la bateria a l’orquestrina del seu pare Oriental Jazz i Moderna de Salt. La Diputació de Girona li concedí una beca per poder anar a estudiar a l'estranger; entre els anys 1927 i 1933 va fer els estudis superiors de música a la Schola Cantorum de París amb els professors Vicent d'Indy i Paul Brand. Obtingué el Diploma Superior de Fi d'Estudis a la Schola Cantorum amb la màxima puntuació.
Personalitat de marcat caràcter artístic, pel que fa a la música va assolir una remarcable fama com a pianista. Va debutar com a concertista als quinze anys, activitat que va desenvolupar fins a la Guerra Civil. Després de la contesa, va fundar una escola de piano a Barcelona i va restringir molt la seva activitat com a concertista. Durant la guerra havia rememorat la seva antiga afecció pel dibuix i es va iniciar com a aquarel·lista amb exposicions a Catalunya, Espanya, Europa (principalment a París) i Argentina.
L’any 1925 va escriure la primera sardana, i va elaborar un catàleg amb una estilística molt marcada. Com a instrumentista, va actuar a la cobla Iris de Salt. L’any 1948, se li ret homenatge amb un acte popular a la Rambla de Catalunya de Barcelona amb l'audició de totes les sardanes que ell havia escrit.
Apunts biogràfics
Músic i pintor, Jaume Roca Delpech ha estat un dels artistes saltencs amb més difusió internacional i més reconegut en la seva època. El seu pare, Miquel Roca, músic saltenc, l'inicià de ben petit en la pràctica del solfeig, alhora que Josep Saló li ensenyava a tocar el violí. Va seguir estudiant amb els mestres Oliva i Francesc Civil, i en aquesta època ja tocava el violí i la bateria a l’orquestrina del seu pare Oriental Jazz i Moderna de Salt. La Diputació de Girona li concedí una beca per poder anar a estudiar a l'estranger; entre els anys 1927 i 1933 va fer els estudis superiors de música a la Schola Cantorum de París amb els professors Vicent d'Indy i Paul Brand. Obtingué el Diploma Superior de Fi d'Estudis a la Schola Cantorum amb la màxima puntuació.
Personalitat de marcat caràcter artístic, pel que fa a la música va assolir una remarcable fama com a pianista. Va debutar com a concertista als quinze anys, activitat que va desenvolupar fins a la Guerra Civil. Després de la contesa, va fundar una escola de piano a Barcelona i va restringir molt la seva activitat com a concertista. Durant la guerra havia rememorat la seva antiga afecció pel dibuix i es va iniciar com a aquarel·lista amb exposicions a Catalunya, Espanya, Europa (principalment a París) i Argentina.
L’any 1925 va escriure la primera sardana, i va elaborar un catàleg amb una estilística molt marcada. Com a instrumentista, va actuar a la cobla Iris de Salt. L’any 1948, se li ret homenatge amb un acte popular a la Rambla de Catalunya de Barcelona amb l'audició de totes les sardanes que ell havia escrit.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Alba | Sardana per a cobla | 1946? |
| aucells, Els (ocells) | Sardana per a cobla | 1945 |
| Cançó al vent | Sardana per a cobla | 1945 |
| dansa del pastor, La | Sardana per a cobla | 1945? |
| Estels | Sardana per a cobla | 1946 |
| Gavina | Sardana per a cobla | 1962 |
| Impressió | Sardana per a cobla | 1944 |
| Iris | Sardana per a cobla | |
| Olga | Sardana per a cobla | 1967e |
| Pinzellada | Sardana per a cobla | |
| Salt | Sardana per a cobla | 1947 |
| Torrassa, La | Sardana per a cobla | 1946 |
Altres títols
SardanesAparició (1947) - Blanca - Enllaç (1946) - Esclat de joia - La Rambla de Catalunya (1948) - Les espigues - Llaminera - Sílvia (1947) - Ultònia