Ritort i Faus, Salvador
Castellciutat (Alt Urgell), 11 setembre 1888 - Tarragona, 18 agost 1955
Apunts biogràfics
S'inicià musicalment a l'Escolania de Montserrat -on hi havia entrat als vuit anys-, aprengué violí, orgue, harmonia i composició musical. Els estudis eclesiàstics els realitzà en el seminari d'Urgell, on continuà la formació musical sota la direcció d'Enric Marfany i Bons. Als vint i quatre anys aconseguí la plaça d'organista de Ponts (la Noguera) i, dos anys més tard, va guanyar la d'organista segon de la catedral de Santa Maria de Tarragona, essent aleshores nomenat beneficiat de la seu. Fou professor de música de la Casa Provincial de Beneficència (1926) i subdirector de l'Orfeó Tarragoní. Durant un breu període de temps impartí classes de música en el seminari, on tingué com alumnes el director Josep Maria Malato Ruiz, el músic i compositor Josep Juncà i Albert i la contralt Francesca Vidal i Guinovart. L’any 1929 fundà l’Escolania de la mare de Déu de la Mercè. També va col·laborar amb l'Estación Central Radio- Emisora de la ciudad de Buenos Aires (Amèrica del Sud), per a la qual va compondre peces com la popular Romances de Labrador per a veu de baríton i piano. Per altra banda, mossèn Ritort va dedicar-se fins i tot a la crítica musical, publicant algunes cròniques referides a autors locals amics seus, com Xavier Gols.
L'obra musical de Ritort és molt àmplia. Compon majoritàriament responsoris, motets, pregàries, lamentacions, misses, cantates, un bon nombre de composicions de goigs a sants o advocacions, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra, obres líriques, sardanes, així com un gruix considerable de composicions per a mainada, jocs, balls, pasdobles, valsos, polques, entre d’altres.
La Diputació de Tarragona va aplegar les composicions de Mn. Ritort i va guardar-les com un fons dels seus propis arxius. El catàleg d'aquest fons compren 139 composicions musicals i 201 proves de partitures, datades cronològicament entre 1908 i 1955.
Apunts biogràfics
S'inicià musicalment a l'Escolania de Montserrat -on hi havia entrat als vuit anys-, aprengué violí, orgue, harmonia i composició musical. Els estudis eclesiàstics els realitzà en el seminari d'Urgell, on continuà la formació musical sota la direcció d'Enric Marfany i Bons. Als vint i quatre anys aconseguí la plaça d'organista de Ponts (la Noguera) i, dos anys més tard, va guanyar la d'organista segon de la catedral de Santa Maria de Tarragona, essent aleshores nomenat beneficiat de la seu. Fou professor de música de la Casa Provincial de Beneficència (1926) i subdirector de l'Orfeó Tarragoní. Durant un breu període de temps impartí classes de música en el seminari, on tingué com alumnes el director Josep Maria Malato Ruiz, el músic i compositor Josep Juncà i Albert i la contralt Francesca Vidal i Guinovart. L’any 1929 fundà l’Escolania de la mare de Déu de la Mercè. També va col·laborar amb l'Estación Central Radio- Emisora de la ciudad de Buenos Aires (Amèrica del Sud), per a la qual va compondre peces com la popular Romances de Labrador per a veu de baríton i piano. Per altra banda, mossèn Ritort va dedicar-se fins i tot a la crítica musical, publicant algunes cròniques referides a autors locals amics seus, com Xavier Gols.
L'obra musical de Ritort és molt àmplia. Compon majoritàriament responsoris, motets, pregàries, lamentacions, misses, cantates, un bon nombre de composicions de goigs a sants o advocacions, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra, obres líriques, sardanes, així com un gruix considerable de composicions per a mainada, jocs, balls, pasdobles, valsos, polques, entre d’altres.
La Diputació de Tarragona va aplegar les composicions de Mn. Ritort i va guardar-les com un fons dels seus propis arxius. El catàleg d'aquest fons compren 139 composicions musicals i 201 proves de partitures, datades cronològicament entre 1908 i 1955.