Salut i Payà, Emili

Entre els anys 1940 i 1941, entrà a formar part de l'Orquestra Mijail Lipski. Degut a la invasió alemanya de la Unió Soviètica el 1941, Salut i altres pilots d'aviació van sol·licitar poder partir del país. Amb la negativa de les autoritats van ser internats en diferents presons i camps de concentració russos durant vuit anys, entre 1941 i 1949. Durant aquest temps continuà desenvolupant la pràctica musical, realitzant concerts amb altres músics reclosos. Quan sortí del darrer, continuà estudiant música, amb els consells del director del Conservatori d'Odessa, el senyor Konstantin Féodorovich Dánkevich. Entre els anys 1951 i 1956, fou director de l'orquestra del Gran Circ Moscovita, a l'URSS. Al desembre de 1957 va poder tornar finalment a Espanya, vivint un any a Madrid on treballà a la Ràdio Nacional d'Espanya. El 1959 es traslladà a viure a Barcelona, on treballà com a crític musical a la Radio Joventud de Barcelona, passant després a exercir de professor de rus a l'Acadèmia Assimil de Rambla Catalunya.

Va escriure, a part d’altres obres, una suite per a cobla titulada Retaule nadalenc composta de vuit episodis i amb la particularitat d'afegir a la formació musical clàssica de cobla, un oboè, un fagot i instruments de percussió (1962). Posteriorment i també per a cobla escriví el que ell qualificà d'esbós per a un poema, titulat A la Basílica de Santa Maria del Mar des de la placeta del Pedró (1976), que roman inèdit. Són anteriors a 1939 les seves sardanes Mireia, Raimonda i Remei, i de després del 1956 Pont sobre pont i algunes d’inèdites.

Mireia - Raimonda - Victòria

A la Basílica de Santa Maria del Mar des de la placeta del Pedró (1976) - Retaule nadalenc (1962)