slidebg1

Robledo, Antonio

Hannover (Alemanya), 12 Maig 1922 - Zürich (Suïssa), 2 Octubre 2014

Apunts biogràfics

Compositor i pianista, Antonio Robledo és el seu pseudònim o nom artístic d'Armin Janssen. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va estudiar musicologia a Göttingen durant cinc semestres; el 1948 es va traslladar al College of Music de Friburg a Breisgau on estudià piano amb Carl Seemann, i es va graduar amb un diploma d’ensenyament (1949). Després va adquirir el diploma de concertista a Zuric i va començar la seva carrera interpretativa (1951-70).

Reproduïm fragments d’un text de la ballarina Mercedes Albi escrit amb motiu de la seva mort: “Hem rebut la trista notícia de la mort, el passat 2 d’octubre, d’Antonio Robledo, un dels artistes que més ha contribuït a la difusió de l’art espanyol i del flamenc per tot el món. I si Espanya és ingrata amb els seus propis artistes, ho és molt més amb aquells que no essent espanyols es converteixen, per pur amor a la seva cultura, en un d’ells. És el cas d’aquest compositor i pianista alemany, nascut a Hannover amb el nom d’Armin Janssen, que un dia es transformà en l’Antonio Robledo.”

Era el marit de la ballarina suïssa Susana Audeoud, que va ser parella artística amb José de Udaeta durant 18 anys. Fou el famós duo Susana y José, que amb les coreografies creades per Susana, van revolucionar la “danza espanyola” a la dècada dels 50. Antonio va compondre la música dels seus ballets i solia acompanyar-los al piano en les seves actuacions. Susana Audeoud i Antonio Robledo van mirar la cultura espanyola amb ulls nous i van saber, des de la seva fascinació, obrir un camp vast i inexplorat fins aleshores: Antonio Robledo, un compositor alemany que feia música espanyola, i Susana, una ballarina clàssica que feia coreografies que van revolucionar la dansa espanyola, van crear nombrosos ballets com Pavana, amb figurins a la moda Felipe III; La condenación de Don Juan (1952), en que per primera vegada es porta aquest mite a la dansa; La Centaura farcit de referències a la cultura mediterrània; La Celestina… I tants altres, sense oblidar l’última peça que van ballar Susana y José de Udaeta titulada No hay quien nos desate (1963), basada en un gravat de Goya, i en la que, per primera vegada, es mostraven dos ballarins lligats per la cintura en clau de dansa espanyola. Però els seus descobriments no es van limitar al camp artístic, sinó que en el terreny humà també van descobrir el talent dels altres i el van fer brillar. És el cas de l’Enrique Morente, a qui possibilitaren les seves primeres gires per l’estranger quan encara era un jove cantaor desconegut, i tants d’altres. També Carmen Linares actuava amb ells.

L’any 1984, Susana i Antonio van protagonitzar un documental sobre una classe de flamenc per a la National School of Canada (Toronto), titulat Flamenco at 5:15, que va ser guardonat amb un Òscar. En el camp de la cobla ha transcendit el seu treball Catalanesca, una suite en 5 temps sobre danses catalanes que composà i instrumentà per a cobla per encàrrec de José de Udaeta.

Música per a la dansa

Títol Tipus Any
Catalanesca Dansa de creació, suite i recull per a cobla