Serra i Vilaró, Joan (Mossèn)

A continuació, reproduïm una informació redactada per Cèlia Vendrell l'any 2012 i que forma part del llibre Músiques de Cardona. Gegants, balls de bastons i altres.

L'AUTOR DE L'HIMNE A CARDONA
Aquesta peça és de les poques obres musicals que es conserven a l'arxiu Històric municipal de Cardona. La partitura indica que l’autor és J. Serra, prevere, i hi figura la data del 2 de març de 1901. Però, qui era aquest personatge? 

En els dietaris de Mas i Margineda hi ha unes anotacions que poden fer referència al compositor J. Serra. Una d’elles és la felicitació en forma de poema que Mn. Mas dedica a alguns amics, entre els quals, Joan Serra.

Al Reverent D. Joan Serra, vicari de Solsona 
Si una història de Cardona
nos regala ton talent,
serà un gratíssim present
del millor nat d’una dona.

Al Reverent D. Joan Serra, vicari
Joan Serra: Déu te do
la festa de S. Joan
plena de satisfacció
y de ditxas abundant.

Molt pollastre, poca sopa:
dóna un saquetj al armari
y ab l’Antonia y lo Vicari
preneu cafè, puro y copa.

El to de les poesies indica una relació propera, però a part sembla que Joan Serra està fent alguna creació relacionada amb el poble de Cardona, pel contingut del primer poema. Potser es refereix a la composició de l’Himne de Cardona?

En un altre fragment del dietari de Mas, el 4 de juny de 1902, indica «Mor nostre amich Joan Serra y Reig, últim de la família». Si fos aquest últim Joan Serra l’autor de l’himne, hauria mort un any després d’haver-lo compost.

Enric Batrina, l’actual responsable de l’Arxiu Diocesà del bisbat de Solsona, indica que cap a l’any 1909 hi havia uns deu vicaris a Solsona que responien a les inicials J. Serra i que es deien Josep o Joan. Ens indica, també, que en cap dels apunts biogràfics consta que tinguessin inclinació cap a la música.

Andreu Galera, però, apunta que davant del contingut de la dedicatòria «Si una història de Cardona /nos regala ton talent, /serà un gratíssim present /del millor nat d’una dona», l’autoria de l’obra es podria atribuir a Joan Serra i Vilaró, que era a Solsona. Us fem cinc cèntims de la seva hipòtesi.

En primer lloc, explica que entre mossèn Mas i Joan Serra hi havia certa amistat i que havien mantingut relació epistolar. També pren en consideració les dedicatòries que hem citat anteriorment i apunta que podrien anar dirigides a Serra i Vilaró. Galera assumeix que hi ha una data que no quadra: en la partitura s’indica que és de l’any 1901 i la nota atribueix l’obra a J. Serra, prevere, però Serra i Vilaró no s’ordena fins a l’11 de juny de 1902. Tot i això, considera que «un estudi detallat del grafisme i les seves característiques (situació, color de la tinta i les lletres en cursiva) ens porten a creure que és un afegitó posterior a l’ordenació del 1902». La prova que el porta a afirmar que l’autor pot ser Joan Serra i Vilaró és la lletra de l’himne, amb molts referents a la història local, temàtica que marcarà la trajectòria de Serra i Vilaró.

Afegim que, segons el dietari de mossèn Mas, «des del 6 d'agost [de 1902] resideix en la Comunitat mossèn Joan Serra Villaró com a substitut de mossèn Joseph Canal que ha anat a estudiar y graduarse a Tarragona» i, per tant, sembla que la hipòtesi de Galera és ben plausible. 

 
_________________________________________________

D'altra banda, Joan Pelfort, músic surienc coneixedor de la vida musical de la zona, apunta que ell havia sentit dir que Joan Serra i Vilaró era «conco», qualificació que donaven al Seminari de Solsona a aquells que no tenien gaires aptituds musicals. Enric Bartrina també afirma que no té constància que Serra i Vilaró hagués compost res. Per tant, tot i que al Seminari s’aprenien nocions de música, les opinions de Pelfort i Bartrina descartarien la hipòtesi que Serra i Vilaró fos l’autor de la peça.