Badosa i Padrosa, Lluís
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), 1898 - Tremp (Pallars Jussà), 1938
Apunts biogràfics
Fill de l’industrial surer Enric Badosa i Calvet (emparentat per la part maternal amb Agustí Calvet i Pascual, Gaziel) i de Rita Padrosa i Casellas, domiciliats a la rambla d’Antoni Vidal. No es coneix, amb exactitud, amb quin professor de música local va estudiar les seves primeres lliçons musicals. Va participar com a oficial d’Infanteria i amb la graduació d’alferes de complement a la campanya militar a les possessions d’Àfrica. Llicenciat més tard de la milícia, passà una llarga estada a Veneçuela –quedà fascinat per la música d’aquell país–, fet que retardà l’inici de les seves composicions musicals fins ben entrat el decenni dels anys vint.
En retornar a Sant Feliu el 1921 com a professor titulat de música, Badosa feu classes particulars de piano, solfeig, cant i harmonia. En el temps lliure, però, col·laborà com a redactor del setmanari guixolenc Palmarium, que dirigia Joan Sans i Amat. Fou autor de la música per encàrrec de l’himne 13 de septiembre, que, compost a Sant Feliu i amb lletra de Guillermo Larroche, fou lliurat al Marqués de Estella, Miguel Primo de Rivera, cap del Directori Militar, a l’octubre de 1924.
L’any 1925 estrenaria l’opereta titulada Mariposas de oro i, a la temporada següent, realitzaria una tournée per les illes Balears amb una companyia d’actors i cantants de la Ciutat Comtal, i hi representarien la seva revista musical El mercado de las hermosas. La bona acollida d’aquesta producció va fer que l’hagués de representar a nombrosos escenaris de Catalunya, amb gran èxit de públic i crítica. Lluís Badosa també fou l’autor de la música de la cèlebre sarsuela La puntaire (1927) i de la sardana La segona de la tarda (1928); a banda de les cançons Amor fugaz i No amar es mejor (lletra de V. Salvatella i C.Olver), el vals Mercedes i el cuplet La modisteta (lletra de Rossend Llurba).
Formà part de l'orquestrina de Sant Feliu anomenada Dazzling Jazz, al costat de cèlebres músics com Rafael Figueras i Auladell, Joaquim Balmaña i Canet, Jaume Irla i Sardó o Josep Isern i Valls, entre els anys 1933 i 1936. Afiliat a la UGT, al mes de març de 1936 Badosa es va examinar a Barcelona per a l’ascens a tinent de complement, al quarter del Regiment d’Infanteria Badajoz número 10. Cridat a files en esclatar la Guerra Civil espanyola, va combatre a primera línia i assolí el grau de capità d’Infanteria de l’Exèrcit republicà. Perdé la vida al mont Sant Corneli, al municipi de Tremp, arran de la batalla de l’Ebre.
Font: BUSSOT LIÑON, Gerard (2011) Gent d'un Segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics. Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols
Apunts biogràfics
Fill de l’industrial surer Enric Badosa i Calvet (emparentat per la part maternal amb Agustí Calvet i Pascual, Gaziel) i de Rita Padrosa i Casellas, domiciliats a la rambla d’Antoni Vidal. No es coneix, amb exactitud, amb quin professor de música local va estudiar les seves primeres lliçons musicals. Va participar com a oficial d’Infanteria i amb la graduació d’alferes de complement a la campanya militar a les possessions d’Àfrica. Llicenciat més tard de la milícia, passà una llarga estada a Veneçuela –quedà fascinat per la música d’aquell país–, fet que retardà l’inici de les seves composicions musicals fins ben entrat el decenni dels anys vint.
En retornar a Sant Feliu el 1921 com a professor titulat de música, Badosa feu classes particulars de piano, solfeig, cant i harmonia. En el temps lliure, però, col·laborà com a redactor del setmanari guixolenc Palmarium, que dirigia Joan Sans i Amat. Fou autor de la música per encàrrec de l’himne 13 de septiembre, que, compost a Sant Feliu i amb lletra de Guillermo Larroche, fou lliurat al Marqués de Estella, Miguel Primo de Rivera, cap del Directori Militar, a l’octubre de 1924.
L’any 1925 estrenaria l’opereta titulada Mariposas de oro i, a la temporada següent, realitzaria una tournée per les illes Balears amb una companyia d’actors i cantants de la Ciutat Comtal, i hi representarien la seva revista musical El mercado de las hermosas. La bona acollida d’aquesta producció va fer que l’hagués de representar a nombrosos escenaris de Catalunya, amb gran èxit de públic i crítica. Lluís Badosa també fou l’autor de la música de la cèlebre sarsuela La puntaire (1927) i de la sardana La segona de la tarda (1928); a banda de les cançons Amor fugaz i No amar es mejor (lletra de V. Salvatella i C.Olver), el vals Mercedes i el cuplet La modisteta (lletra de Rossend Llurba).
Formà part de l'orquestrina de Sant Feliu anomenada Dazzling Jazz, al costat de cèlebres músics com Rafael Figueras i Auladell, Joaquim Balmaña i Canet, Jaume Irla i Sardó o Josep Isern i Valls, entre els anys 1933 i 1936. Afiliat a la UGT, al mes de març de 1936 Badosa es va examinar a Barcelona per a l’ascens a tinent de complement, al quarter del Regiment d’Infanteria Badajoz número 10. Cridat a files en esclatar la Guerra Civil espanyola, va combatre a primera línia i assolí el grau de capità d’Infanteria de l’Exèrcit republicà. Perdé la vida al mont Sant Corneli, al municipi de Tremp, arran de la batalla de l’Ebre.
Font: BUSSOT LIÑON, Gerard (2011) Gent d'un Segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics. Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols
A Músics per la Cobla disposem del fons del compositor cedit pel seu fill, Enric Badosa i Pedro (poeta i traductor especialment de l'obra del poeta J. V. Foix)
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Arranjador | Tipus | Any |
|---|---|---|---|
| Amor efímer i amor cegat | Sardana per a cor a cappella | 1923 | |
| puntaire, La | Sardana per a cobla | ||
| puntaire, La | Sardana per a altres formacions | ||
| puntaire, La | Sardana per a veu solista i piano | ||
| puntaire, La | Sendra i Nogués, Eduard | Sardana per a veu solista i cobla |
Altres títols
Sardanes
La segona de la tarda (1928) - Amor efímer i amor cegat (cor d'homes, lletra del mateix autor)