Rius i Ramos, Manuel
Ginestar d'Ebre (Ribera d'Ebre), 17 gener 1923 - Sant Pere de Ribes (Garraf), 3 juny 2004
Apunts biogràfics
Compositor i instrumentista de clarinet, flauta, saxòfon tenor, flabiol, gralla i piano, tot i que les seves especialitats van ser el flabiol i el saxòfon tenor.
Adquireix els seus primers coneixements musicals amb el seu pare (qui li ensenya a tocar el clarinet), i amb un requint de 13 claus debuta com a instrumentista a l’agrupació musical que en aquella època existia a Ginestar. Després aprèn llenguatge musical amb mossèn Miquel i amb Pepito Costa. Passada la Guerra Civil fa el servei militar a Manresa on entra en contacte amb Marià Homs, sotsdirector de l'Orfeó Manresà, qui li ensenya els primers coneixements d'harmonia.
L’any 1954, es trasllada a la població de Sitges. Al cap d’uns quants mesos de la seva arribada al Garraf s’integra a l’orquestra de la Societat El Retiro-Los Íberos del Jazz, que dirigia Gabriel Pallarès. També participa a les caramelles, a l’Escola de Grallers de Sitges i funda la Cobla Sitgetana (1964), on actua fins al 1992 i dirigí en els assaigs. Quan ho deixa s’incorpora a l’orquestra Bristols del Vendrell. Uns quants anys més tard toca amb La Riviera i entra a formar part de Bitters, amb el trompetista Antoni Nicolàs. Durant una quarantena d’anys, de la dècada de 1950 a la del 1990, va ser un músic ben present a les festes del Garraf i de l’Alt Penedès, i molt actiu com a intèrpret, pedagog i compositor.
Compon música per a gralla, sobretot tonades de cercavila i de festa major. D’entre aquestes destaca Gener, una tonada molt popularitzada que fins l’actualitat, és una peça molt important del repertori popular per a gralla a Catalunya i també per a dolçaina a València. Escriu més de setanta-cinc sardanes, a més d'arranjar i compondre peces per a banda.
Apunts biogràfics
Compositor i instrumentista de clarinet, flauta, saxòfon tenor, flabiol, gralla i piano, tot i que les seves especialitats van ser el flabiol i el saxòfon tenor.
Adquireix els seus primers coneixements musicals amb el seu pare (qui li ensenya a tocar el clarinet), i amb un requint de 13 claus debuta com a instrumentista a l’agrupació musical que en aquella època existia a Ginestar. Després aprèn llenguatge musical amb mossèn Miquel i amb Pepito Costa. Passada la Guerra Civil fa el servei militar a Manresa on entra en contacte amb Marià Homs, sotsdirector de l'Orfeó Manresà, qui li ensenya els primers coneixements d'harmonia.
L’any 1954, es trasllada a la població de Sitges. Al cap d’uns quants mesos de la seva arribada al Garraf s’integra a l’orquestra de la Societat El Retiro-Los Íberos del Jazz, que dirigia Gabriel Pallarès. També participa a les caramelles, a l’Escola de Grallers de Sitges i funda la Cobla Sitgetana (1964), on actua fins al 1992 i dirigí en els assaigs. Quan ho deixa s’incorpora a l’orquestra Bristols del Vendrell. Uns quants anys més tard toca amb La Riviera i entra a formar part de Bitters, amb el trompetista Antoni Nicolàs. Durant una quarantena d’anys, de la dècada de 1950 a la del 1990, va ser un músic ben present a les festes del Garraf i de l’Alt Penedès, i molt actiu com a intèrpret, pedagog i compositor.
Compon música per a gralla, sobretot tonades de cercavila i de festa major. D’entre aquestes destaca Gener, una tonada molt popularitzada que fins l’actualitat, és una peça molt important del repertori popular per a gralla a Catalunya i també per a dolçaina a València. Escriu més de setanta-cinc sardanes, a més d'arranjar i compondre peces per a banda.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| aplec de Bonans, L\' | Sardana per a cobla | |
| Ermita de la Font-calda, L\' | Sardana per a cobla | 1984 |
| Talaia a Lurdes, La | Sardana per a cobla | 1966 |
Altres títols
SardanesA la mainada de Cornellà (1981) - Camí de la font (1980) - Cap d'any (1979) - Carrer de Puigmartí (1975) - Cel i calitges (1979) - Clavells de Sitges (1970) - Colla Cor Joves (1981) - Colla Espiga d'or (1984) - Colla Retorn (1984) - Cors que s’estimen (1966) - Dansaires de Sant Cugat (1984) - Dansaires sitgetans (1987) - Diadema corberenca (1979) - Disset aniversari (1981) - El campanar de Gràcia (1982) - El carrer del Pi (1980) - El castell de Forès (1987) - El Castell de Sota-Ribes (1986) - El Castell d'Olèrdola (1983) - El passeig de la Ribera (1984) - El racó de la calma (1966) - El Ros de Vilanova (1977) - El Torrent de l'Olla (1980) - El trobador de Begues (1986) - En Joan d'Olivella (1990) - En Quimet del Retiro (1978) - Espigues i roses (1976) - Festa Major de Gràcia (1976) - Gentil Maria Dolors (1975) - Jordi i la Mònica (1981) - Jordina (1966) - Josep Pagès (1981) - L'Antonet i la Judith (1967) - L'aplec de la font del Balç (1977) - L'aplec de Bonans (1977) - L'aplec de Sant Francesc dels Lledoners (1985) - L'aplec de Sitges (1982) - L'Avi Manel (1977) - L'ermita de Bruguers (1982) - L'ermita de La Salut (1966) - L'ermita de la Trinitat (1977) - L'ermita del Vinyet (1965) - L'Ester de Puigmartí (1979) - La festa del Vinyet (1983) - La petita Maria Mercè (1978) - La plaça de la Font (1980) - La plaça de les Neus (1986) - La plaça de l’Om (1982) -La plaça dels Lledoners (1984) - La pubilla de Vilanova (1971) - La Remei i la Rosó (1983) - La torre de les hores (1982) - La Verge dels Cims (1979) - Les festes de Sant Quirze (1980) - Mar als peus, clavells al niu (1980) - Maria Assumpta (1979) - Maria Cinta (1979) - Minyons de La Geltrú (1986) - Noemí (1967) - Penya barcelonista Ribes (1984) - Pubilles de Catalunya (1980) - Raquel (1978) - Recordant al mestre (1976) - Ribetana (1975) - Salvador i la Maria Carme (1979) - Sant Martí (1965) - Santa Cecília (1979) - Segon aplec a Sitges (1986) - Sitgetana noces d’argent (1989) - T'estimo Barceloneta del Prat (1980) - Toc d’homenatge (1992) - Vallpineda (1965) - Vint-i-ú aniversari (1985)