Rigall i Casajuana, Joan
Manresa (Bages), 7 desembre 1889 - Barcelona, 11 febrer 1960
Apunts biogràfics
Músic, compositor i folklorista. La seva trajectòria dins el món del folklore, va molt lligada amb la de Joan Matas i Aureli Capmany. Va entrar a formar part del cos de dansa de l’Esbart Folklore de Catalunya, essent el primer mestre de dansa catalana de Matas. Segons les seves pròpies paraules, les seves aficions folklòriques daten de l’any 1903, quan era alumne de Rosend Serra i Pagès, professor de Geografia Colonial i Mercantil, autor del Manual del Folklore Català i destacat folklorista català que desenvolupà la seva activitat des de finals del segle XIX i durant tot el primer terç del segle XX, amb qui començà i mantingué una estreta amistat.
Rigall va recórrer tota la terra catalana recollint, estudiant i divulgant les danses populars. Va recollir fins a 400 danses, conservades al seu arxiu personal. La seva idea era mantenir la recerca de les antigues coreografies de les danses i balls de Catalunya, catalogant-los i transcrivint les característiques de cada zona (anotant les diverses alteracions que el temps va marcant i tota la part històrica, la indumentària i música, les cançons, els instruments, etc.). Un exemple de la seva tasca és el recull que anomenarà Ball de Gitanes del Vallès, que realitza durant el 1910, i que serà representat pels esbarts dansaires d’arreu fins a l’actualitat. Constitueix, junt amb Amades i Capmany, un dels puntals sobre els quals es basa tot l’estudi contemporani dels costums, tradicions, cants i música popular catalana.
Amb el pas dels anys va tenir una implicació molt gran amb l’associacionisme. L’any 1908 funda l’Esbart de Dansaires de l’Associació de Lectura Catalana, que es dissol l’any 1909. El mateix any funda l’Esbart Folklore de Catalunya. La idea de Rigall era crear un esbart en el qual convergissin diferents disciplines que enaltissin la cultura tradicional i popular a més de ser espai de trobada d’amants de la vida social, associativa i cultural catalana, aplegant dins el seu bressol activitats com la música, el cant, la dansa, l’excursionisme i la poesia. Aquest va ser un gran precedent per la resta de la seva trajectòria dins el món del folklore. Va ser director fins l’any 1923 que va deixar l’Esbart i el mateix any fundà l’Institut Folklore de Catalunya. L’any 1935 fou requerit per dirigir l’Esbart de Dansaires Montserrat i l’any 1946 va fundar a Barcelona l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF), de la qual va ser president durant molts anys.
A través de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, l’any 1948 s’inicià el “Boletín Circular” de l’AEEF, una revista bimensual on Rigall hi col·laborava habitualment amb diversos articles. Al llarg dels anys va realitzar un gran nombre de conferències que havia fet sobre danses populars i sobre folklore, igual que articles publicats en butlletins, revistes, premsa i manuals, alguns dels quals han estat traduïts per folkloristes estrangers.
Va guanyar diversos premis en concursos de sardanes, entre ells el primer premi d’un concurs a la Bonanova el 1908 i el primer premi d’un altre que va tenir lloc l’any 1915 al Turó Park. També va formar part del jurat de nombrosos concursos sardanístics.
Informació extreta de la web Ànima de dansa, on apareixen descrites les diferents associacións, esbarts i espais d'estudi folklòric i etnològic de la dansa. També de l'article de Gemma Matas "Joan Matas, la vida d'un gran folklorista".
Apunts biogràfics
Músic, compositor i folklorista. La seva trajectòria dins el món del folklore, va molt lligada amb la de Joan Matas i Aureli Capmany. Va entrar a formar part del cos de dansa de l’Esbart Folklore de Catalunya, essent el primer mestre de dansa catalana de Matas. Segons les seves pròpies paraules, les seves aficions folklòriques daten de l’any 1903, quan era alumne de Rosend Serra i Pagès, professor de Geografia Colonial i Mercantil, autor del Manual del Folklore Català i destacat folklorista català que desenvolupà la seva activitat des de finals del segle XIX i durant tot el primer terç del segle XX, amb qui començà i mantingué una estreta amistat.
Rigall va recórrer tota la terra catalana recollint, estudiant i divulgant les danses populars. Va recollir fins a 400 danses, conservades al seu arxiu personal. La seva idea era mantenir la recerca de les antigues coreografies de les danses i balls de Catalunya, catalogant-los i transcrivint les característiques de cada zona (anotant les diverses alteracions que el temps va marcant i tota la part històrica, la indumentària i música, les cançons, els instruments, etc.). Un exemple de la seva tasca és el recull que anomenarà Ball de Gitanes del Vallès, que realitza durant el 1910, i que serà representat pels esbarts dansaires d’arreu fins a l’actualitat. Constitueix, junt amb Amades i Capmany, un dels puntals sobre els quals es basa tot l’estudi contemporani dels costums, tradicions, cants i música popular catalana.
Amb el pas dels anys va tenir una implicació molt gran amb l’associacionisme. L’any 1908 funda l’Esbart de Dansaires de l’Associació de Lectura Catalana, que es dissol l’any 1909. El mateix any funda l’Esbart Folklore de Catalunya. La idea de Rigall era crear un esbart en el qual convergissin diferents disciplines que enaltissin la cultura tradicional i popular a més de ser espai de trobada d’amants de la vida social, associativa i cultural catalana, aplegant dins el seu bressol activitats com la música, el cant, la dansa, l’excursionisme i la poesia. Aquest va ser un gran precedent per la resta de la seva trajectòria dins el món del folklore. Va ser director fins l’any 1923 que va deixar l’Esbart i el mateix any fundà l’Institut Folklore de Catalunya. L’any 1935 fou requerit per dirigir l’Esbart de Dansaires Montserrat i l’any 1946 va fundar a Barcelona l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF), de la qual va ser president durant molts anys.
A través de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, l’any 1948 s’inicià el “Boletín Circular” de l’AEEF, una revista bimensual on Rigall hi col·laborava habitualment amb diversos articles. Al llarg dels anys va realitzar un gran nombre de conferències que havia fet sobre danses populars i sobre folklore, igual que articles publicats en butlletins, revistes, premsa i manuals, alguns dels quals han estat traduïts per folkloristes estrangers.
Va guanyar diversos premis en concursos de sardanes, entre ells el primer premi d’un concurs a la Bonanova el 1908 i el primer premi d’un altre que va tenir lloc l’any 1915 al Turó Park. També va formar part del jurat de nombrosos concursos sardanístics.
Informació extreta de la web Ànima de dansa, on apareixen descrites les diferents associacións, esbarts i espais d'estudi folklòric i etnològic de la dansa. També de l'article de Gemma Matas "Joan Matas, la vida d'un gran folklorista".
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Melangia | Sardana per a cobla | 1927 |
Altres títols
SardanesCollint roselles - Criteris (1908)